Avenc de la Canal de Mura

La boca de 1 x o,5 metres ens permet el pas a un pou en principi estret, però allargassat, que als 10 metres s'eixampla notablement i 6 metres després s'arriba a un repetjó format per un gros bloc encaixat. Podem davallar 8 metres més, on el pou s'allarga un xic més, mantenint, però, la seva amplada de 2,5 metres. Arribem sobre un munt de grans blocs d'origen clàstic en direcció N i remuntant amb dificultat s'assoleix un petit forat, superat el qual arribem a una xemeneia de 12 metres d'alçada per on cal enfilar-se molt delicadament.
A pocs metres trobem un segon forat al costat S, que es comunica altre cop al pou de l'avenc. Aquesta xemeneia acaba en un repetjó incòmode, on la diàclasi que l'ha formada es fa molt estreta. Tornant a l'amuntegament de grans blocs al peu del pou, es pot davallar entre aquests sense dificultat per l'extrem NO, seguint ràpidament una rampa que ens condueix a una sala que mesura 6 x 4 metres. El sostre irregular assoleix els 6 metres d'alçada en alguns punts. En la part inferior de la sala, l'extrem NO, apareixen dues galeries. La més al costat E és força estreta i es pot seguir durant uns 6 metres. El sostre es fa més estret, no sobrepassant els 5 metres. La segona comença amb un pas acotat empipador que, un cop superat, ens condueix a una galeria de 7 metres, més ampla que l'anterior el sostre és més alt: arriba als 8 metres d'alçada. En les parets de la galeria hi ha encaixats diversos blocs força grans. L'extrem N d'aquesta galeria és on la cavitat assoleix el punt de màxima fondària (- 36 m). Prop d'aquest punt, a peu del terra, trobarem un forat, costat E, pel qual s'accedeix a la primera galeria esmentada.

Des de l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari (carretera de Terrassa a Mura) caldrà pujar fins al Coll de Tres Creus i des d'aquí seguir l'antic Camí Ral que duia a Sant Vicenç de Castellet i Manresa. Tot just passada la roca del Castellsapera trobarem una cruïlla a l'esquerra que volteja per sota el Castellsapera. Caldrà seguir aquest camí fins a la cruïlla que baixa per la Canal de Mura i el que va al Puig Codina. En aquest punt trobarem que creua un petit torrent que haurem de seguir avall una cinquantena de metres fins a trobar una carbonera a l'esquerra, en un extrem de la qual apareix la cavitat.

A la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, editada pel Centre Excursionista de Terrassa el 1935, es fa esment de la cavitat i únicament diuen que té uns 50 metres de fondària. Aquesta dada la repeteix Llopis Lladó (1944) i Termes en el seu catàleg (1951), però no tenim constància de si algú i quan havia fet una primera exploració de l'avenc.
L'exploració més antiga de la que tenim notícia és la portada a terme per membres del GES del CMB el dia 5 de novembre del 1961 i es realitza la primera topografia que coneixem de la cavitat.
Tot i no ser una cavitat gaire freqüentada, durant algunes sortides de cursets, membres de la SIS del CET observen uns forats a la paret del pou d'entrada, gairebé a la seva base i, el 15 de juny del 1980 decidiren resoldre el dubte i tot grimpant van descobrir i explorar una petita via lateral que finia en una xemeneia força alta.

1. Andrés, O. (1964).- “Karstificación en conglomerados. Su estudio en el macizo de Sant Llorenç del Munt – Serra de l'Obac (Barcelona)” Geo y Bio Karst (2): 9-16. J.Mª Armengou, editor. Barcelona.

2. Badiella, X. i Mansell, C. (1986).- “Noves troballes a cavitats de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac” Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (44): 1068-1074 / SIS (10): 42-48. CE de Terrassa.

· Coordenades i fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès)