Espeleo World

Bòfia de la Corba

Interessant avenc de 110 m. de fondària al Rasos de Peguera


Amb les parets entapissades per molsa i d'aspecte terrós, es presenta el primer pou amb una vertical d'11 metres. A la seva base s'obren dues galeries, cap al SO i mitjançant una rampa d'enderrocs, es pot penetrar durant uns pocs metres fins que l'esquerda es fa impracticable i mig taponada per blocs. En sentit contrari, una curta rampa ens porta a una minúscula rampa on, un xic elevat sobre el sòl, s'obre un conducte cilíndric i estret (El Macarró), d'uns 4 metres de longitud i lleugerament descendent, tot permetent accedir a una galeria estreta i curta, per tot seguit tornar-se a estrènyer el pas i passar per sota d'un bloc per penetrar seguidament a una cambra multipartida pels acumulaments de blocs (per travessar-la cal remuntar uns metres i tornar-los a baixar per l'altre extrem). Des d'aquí, una rampa desemboca en un pou d'uns 15 metres de desnivell que porta a una sala inferior (Sala del Misteri), de planta inclinada i coberta d'enderrocs. Aquí es presenten dues opcions de continuació:
Via Normal: Situada a l'extrem oposat a de l'arribada a la Sala del Misteri i, que per petits pouets i ressalts s'assoleixen els 62 metres de fondària.
Via SECEM: S'inicia en el punt més baix de la Sala del Misteri. Cal entaforar-se entre els blocs i després de superar un pas estretíssim, s'accedeix a un pou d'uns 20 metres de desnivell, punt on la diàclasi guanya llargada i continua progressant cap avall amb noves verticals molt fraccionades per l'acumulació de blocs entre les parets. El seu fons, estret i amb una lleugera rampa, és el punt de màxima fondària de la cavitat.
Es tracta d'una de les típiques esquerdes de despreniment del Rasos de Peguera, aquesta és la de majors dimensions i amb una orientació aproximada de SO-NE. Les formes litogèniques són pràcticament nul·les, però el procés clàstic és molt important.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Castellar del Riu
  • Comarca: Berguedà
  • Unitat: Peguera - Ensija
  • Recorregut: 270 metres
  • Desnivell: 110 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio:
  • Última revisió: 2013-09-30 15:53:55

Situació


Des de la ciutat de Berga agafarem la carretera BV-4243 en direcció a l'estació d'esquí de Rasos de Peguera, en arribar al quilòmetre 9,140 i en una corba a la dreta, agafarem una pista a l'esquerra de la carretera que està tancada amb una cadena. Al poc d'iniciar el seu recorregut, la pista baixa lleugerament per, tot seguit, planejar. Som al Pla de la Corba i, a uns 800 metres del seu inici a la carretera, hem de deixar la pista (ED50, x: 396900; y: 4664449) i travessar el bosc en direcció S durant 67 metres, on es troba la boca de l'avenc, voltada de pins i amb un filferro que serveix de “protecció” als boletaires. Uns 10 metres més enllà de la boca ja s'arriba al cingle on es divisa tota la zona del Campllong i Castellar del Riu.
A mig camí entre la pista i l'avenc, pocs metres a la dreta, hom pot observar una gran depressió de terra, en forma d'embut d'uns 20 metres de diàmetre i uns 5 o 6 metres de fondària. Més a la dreta, arribaríem a les runes de la casa de la Corba.

Història


Els dies 18 i 19 de juliol del 1959, tres membres de l'ERE-CEC (Molist, Garcia i Pomerol) exploren dues cavitats als Rasos de Peguera: Avenc del Pla de la Corba (- 51 m.) i l'Avenc del Cingle de la Corba (- 26 m.). El primer, sens dubte, és una exploració parcial del que ara coneixem com Bòfia de la Corba i l'altre hauria de ser el que després es va anomenar Avenc del Sixto (encara que amb la profunditat exagerada). Pensem que aquí però, hi ha un lapsus, ja que per lògica de l'emplaçament, el primer hauria de ser el del Cingle de la Corba i l'altre el del Pla de la Corba. Aquestes exploracions passen totalment desapercebudes i no tenen cap mena de divulgació.
Tant és així, que quan l'any 1966 els membres de la SECEM de Manresa les tornen a explorar, estan convençuts que es tracta de dues cavitats inèdites i les bategen com Avenc de l'Eura (on poden forçar els passos estrets i arriben als 110 m. de profunditat) i l'altre com Avenc del Sixto. A finals de maig del 1967, Francesc Trepat, líder del grup i un dels exploradors de la cavitat, mor d'accident de submarinisme al port de Blanes; aleshores els seus companys decideixen rebatejar l'avenc amb el seu nom.
El 1968 la gent de la SECEM acompanyen a membres de la SIRE – UEC Sants a visitar l'avenc i els hi fan entrega d'una còpia de la topografia de la cavitat (l'única que es coneix fins ara).
Entre 1972 i 1976 membres de la SIE – CEA visiten vàries vegades la cavitat i el 5 de setembre del 1976 fan una nova topografia que fixava la profunditat total en 106 metres (malauradament aquesta topografia mai es va a passar en net i es va perdre).
El 1977 components del GEPEG (Penya Excursionista Guimerà) van realitzar un croquis sense valor topogràfic fins a – 62 metres.
Quan es va fer el volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya (1980) corresponent a la comarca del Berguedà, els autors van observar que M. Faura i Sans al seu Recull (1909) feia esment de la Bofia de la Corva (sic), de ben segur una dada que algú li havia fet referència i de la que tan sols posava una f (lloc on s'hi fonen les aigües) i la situava a Llinàs (el proper poblet de Llinars). Tanmateix, a l'arxiu del GES – CMB es localitzava una fitxa (possiblement amb dades de N. Llopis Lladó) on tan sols s'esmentava el nom (Bòfia de la Corba) i una situació (a la zona del Pla de la Corba). Tot això va fer decidir en anomenar la cavitat amb el nom que es creia més antic i correcte.
Malgrat tot, encara tenim dubtes de que es tractés de la mateixa cavitat i pensem que la cita d'en Faura podria fer referència a la gran depressió en forma d'embut que hi ha a poca distància de l'avenc. Per evitar confusions hem decidit deixar-li el nom de Bòfia de la Corba que surt a tots els catàlegs i publicacions posteriors.

Topos

Media

Biblio

  1. Alemany, J.I. (1980).- “Fitxa tècnica: Avenc del Pla de la Corba” Butlletí de la Penya Excursionista Guimerà (gener-març): 23-24. Barcelona.
  1. Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 5): 1-233. Ed. Políglota. Barcelona.
  1. Cardona i Oliván,Ferran.(1989).-”La Serralada Pirinenca”.Grans Cavitats de Catalunya (Primer Volum):102-105. E.C. Gràcia. Barcelona.
  1. SECEM (1968).- “Resum activitats SECEM”. Espeleòleg (7): 244-245