Forat de la Ruda

Gran boca vertical d'uns 3 per 2 metres que en la seva base i per una obertura lateral s'accedeix a una petita saleta on comença el primer pou (Pou Lluís Muntan) de 24 metres de desnivell, de gran bellesa per les banderes i colades que el decoren.
A 3 metres del fons, al SE, hi ha l'entrada a una gatera estreta per la que s'accedeix al Pou Emili Bifet. L'accés a aquest pou s'efectua més còmodament per un balcó que hi ha en la meitat del primer pou, on es troba la Capella Cristina; seguidament i mitjançant un pas baix s'accedeix a una galeria allargada (les Bambolines) d'uns 12 metres on es fa evident el plànol de la diàclasi E-O.
En l'extrem N d'aquesta galeria, per un ressalt de 3 metres i per una finestra s'irromp a la capçalera d'un pou de 8 metres que arriba a la Sala del By-pass (cota – 27,36), també molt concrecionada.
Una vegada en aquesta sala, estructurada N-S i de 2 x 8 metres, una gran finestra ens aboca al Pou Emili Bifet, de 24,5 metres. Davant d'aquesta finestra i a la mateixa alçada es pot observar la gatera que comunica aquest pou amb el Pou Lluís Muntan, abans esmentat.
En la base del Pou Emili Bifet (cota – 53,83) s'obren diferents ressalts entre blocs on s'han trobat diferents restes paleontològiques (os i cèrvol, entre d'altres): En la part O de la sala existeix un petit desnivell de 2,5 metres que dóna a una petita cambra (Saleta Faviola) profusa i bellament ornamentada tant en les parets com al terra per formacions coral·loides (anemonites) i que es prega NO ACCEDIR PER NO MALMETRE L'INDRET.
De nou a la base del Pou Emili Bifet, al SO un conducte vertical i estret de 5 metres dóna a una petita sala on a la seva base hi ha l'Estret de Berign (sic) on s'inicia el Pou Boris-Yzaguirre, de 44 metres, dividit a – 11 per una gran plataforma de grans blocs encastats, arribant a la seva base a la cota – 97,72 m.(final de la via primitiva o normal).
Situats a l'esmentada plataforma i al SO, entre mig dels blocs un estret meandre (Meandre de les Bessones) dóna accés al començament d'una sèrie de pous encadenats (Pous encadenats d'en Pau i Siles), originant un entramat de ramals i derivacions que s'estan explorant, arribant per un cantó a 193 metres de fondària (Via Aconcagua) on es troba la cota de fondària màxima provisional, i per un altre cantó a – 165 metres (Via Palermo-Buenos Aires) que s'origina a la cota – 98.
Els autors de la topografia no han donat a conèixer el recorregut total de la cavitat. D'una forma poc acadèmica i totalment estimativa hem calculat que podria estar al voltant d'uns 450 metres com a mínim.
ATENCIÓ: Cal dir que a partir del Meandre de les Bessones les condicions atmosfèriques canvien radicalment per l'aparició de l'aire enrarit amb disminució progressiva de la qualitat del mateix a mesura que es va davallant pel que l'exploració s'ha de dur amb les màximes precaucions per tal d'evitar situacions significativament incòmodes i/o perilloses en la progressió, segons cada espeleòleg tenint en compte sempre les seves condicions físiques i tècniques.
Per tal de conèixer i d'avaluar aquestes condicions es recomana posar-se en contacte amb el GERS – AE Muntanya.

Des de l'extrem més oriental del pla de Campgràs, on es troba l’avenc d’en Blugh’s, cal seguir la carena que, en direcció SE va seguint paral·lela al Pla de les Basses i va baixant cap al Fondo de Vallbona. S'arriba a l'Avenc de l'Arboç i cal continuar carenant fins a una petita collada i d’aquesta pujar al cim d'un turó arrodonit (Puig-rodó). Des del cim cal baixar en direcció E 15 S uns 70 metres fins trobar la boca, voltada de margallons.
Cal dir que durant anys el camí des del coll al Puig-rodó estava molt embrollat, i de trànsit molt difícil. Actualment i degut als darrers moviments d'espeleòlegs per la zona, s'ha obert un sender que facilita l'accés a l'avenc.
Procurar anar sempre pel cantó solell.

El gener del 1986 quan membres de la SIE-CEA van localitzar i explorar per primera vegada l'avenc dels Tres Tombs havien vist a pocs metres d'ell un forat de boca notable, però que per la seva poca fondària no se li va donar cap importància.
A la primavera del mateix any, en unes prospeccions que Lluís Muntan i Elena Muntan (GES-CMB) feien per la zona del Fondo de Vallbona, casualment van topar amb l’avenc dels Tres Tombs, també amb el forat proper i un altre totalment desconegut. Al primer d'ells el varen batejar amb el nom de Forat de la Ruda (al créixer una mata d’aquesta planta a la boca) i a l'altre com Forat del Deck ( el nom del gos que sempre els acompanyava). Van fer una primera topografia de les dues petites cavitats i aquesta informació va restar inèdita fins el mes de març del 2013, quan l'amic Lluís Muntan ens la va proporcionar per penjar a EspeleoÍndex.
El 12 de maig del 2013, l'Emili Bifet (GERS – AE Muntanya) retroba el Forat de la Ruda després d'alguns intents de localitzar l'avenc dels Tres Tombs. El dia 28 del mateix mes torna amb altres companys del grup i esperonats per la incògnita que en Lluís Muntan reflectia a la seva topografia, comencen la desobstrucció dels blocs que taponaven la possible continuació a –3 metres. Han de menester dues sortides més per començar a obrir pas (1 i 5 de juny) per finalment el dia 8 un equip del GERS (Siscu Rise, Ignasi Yzaguirre, Cecilia González i Boris Berenguer) van poder forçar un pas lateral accedint a una saleta que dóna pas a un pou sota els grans blocs de l'entrada. Les continuades exploracions dels membres del GERS han assolit donar a conèixer la segona cavitat de major profunditat del massís Garraf – Ordal.

1. Ferrer, V. (2006-2014)).- Avencs de Garraf i d’Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies (2ª edició). Edició de l’autor. Barcelona.

2. Yzaguirre, Ignasi de; Bifet, Emili (2014).- “Nou avenc a Garraf: El Forat de la Ruda, - 193 m.”. EspeleoCAT (11): 38-43. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Fotografies i altres dades extretes del blog: espeleobloc (apunts dels dies 24 al 27 d'abril 2014)