el Carrer de la Fou

El carrer de la Fou presenta dues esquerdes principals, una més ampla que l'altra. Per aquest motiu, i als efectes de facilitar la seva descripció, ens hem permès de batejar-les amb els noms de “carrer ample” i “carrer estret”.
El “carrer ample”
És l'esquerda principal. La distància entre entrada i sortida és de prop de 130 metres en línia recta. L'accés s'efectua per l'extrem SO, ja que és el punt on ens deixa el corriol d'accés.
El primer tram està força ple de vegetació. Als pocs metres d'entrar, trobem a mà esquerra una esquerda de 9 metres de recorregut que permet la comunicació amb el “carrer estret”, si bé queda penjada uns 3 metres sobre el seu terra.
Continua un tram on el “carrer ample” assoleix la seva major amplada. Aquí, la vegetació ufanosa limita els nostres moviments. Observem uns caos de grans blocs que formen passadissos entre ells. I així arribem a la balma. Molt precària, en zona ombrívola. Hi observem un petit mur de pedra, com també un principi d'enllosat al terra que creiem de construcció recent ja que no el recordem de la nostra primera visita efectuada el 2012.
A partir de la balma s'inicia el tram més recte i més ben marcat de l'esquerda, de trajecte ascendent. La seva amplada mitjana està al voltant dels 6 metres. El punt de màxima fondària de l'esquerda es troba a l'entorn de la balma, si bé hi ha una gran diferència d'alçada entre el llavi superior (uns 27 m) i l'inferior (al voltant dels 10-12 m). En aquest tram trobem les restes òssies dels animals morts que – en altre temps – abocaven els de la granja des de la part superior del llavi més alt. Unes estassades recents han netejat bona part de la vegetació que invaïa aquest tram.
El “carrer estret”
Transcorre relativament paral·lel al “carrer ample”, a una cota inferior. Es tracta d'una esquerda més estreta que presenta un traçat discontinu i irregular. En alguns trams, l'esquerda està molt ben definida, però en d'altres està més difuminada, amb límits imprecisos. Es tracta d'una esquerda de difícil progressió, ja que existeixen nombrosos blocs que en alguns casos la obstrueixen parcialment i que cal superar. Hi ha diferència de cotes entre el llavi superior i el llavi enfonsat, però de menor entitat que al “carrer ample”. Aquí trobem alguns trams subterranis que a la topografia hem anomenat “covetes”.
Fonamentalment, hi ha dues d'aquestes covetes, però el desenvolupament és de pocs metres.

Als estimballs del vessant NO de la serra de l'Arca, enlairat per damunt de la riera de l'Afrau (continuació aigües amunt de la riera de Martinet), just al N de la granja del Bruguer. En el terme municipal del Brull, però a tocar del d'Aiguafreda.
Per arribar-hi, l'itinerari més curt surt de la granja del Bruguer, a la qual s'arriba per un trencall de la pista principal que partint del Brull recorre tota la part alta de la Serra de l'Arca.
Del cantó NO de la granja surt un corriol descendent, no gaire marcat, que en poc més de 10 minuts ens situa a l'entrada SO del Carrer de la Fou.
També s'hi pot arribar partint d'Aiguafreda de Dalt, però l'itinerari és més llarg i els camins són més perdedors.

Des del punt de vista espeleològic, el Carrer de la Fou era totalment inèdit. Tot i que membres de l'EC Gràcia i GE Badalona el van visitar el 2012 per primera vegada, no va estat fins el juny de 2017 quan van decidir fer la topografia i els treballs de catalogació.
Però el Carrer de la Fou te una llarga historia, que inclou el fet d'haver estat utilitzat com a hospital de sang a la tercera guerra carlina, i fins i tot de fàbrica de moneda falsa, si bé no queda clar on acaba la realitat i on comença la llegenda. També, en temps més recents, ha estat utilitzat com a cementiri d'animals, ja que la granja abocava els cadàvers de bovins, porcins i ovins al fons del Carrer de la Fou des de la part superior del cingle més alt. D’aquí que sigui habitual trobar gran quantitat de restes òssies quan transitem per l'esquerda principal.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (GE Badalona). Apunt del 17 juny 2017. Autors de les dades: Ferran Cardona, Carme Bañolas (EC Gràcia) i Josep Cuenca (GE Badalona).