Espeleo World

Avenc del Rabassó

Avenc de 31 metres de fondària a Pradell de la Teixeta.


La boca, oberta al peu d'un ressalt rocós, dóna pas a una galeria que comunica per la base, entre blocs, amb una cambra inferior amb el terra situat a -8 metres de l'exterior, d'on surt una galeria descendent de més de 40 metres, quasi totalment ocupada per blocs, que en alguns punts assoleixen un regular tamany i fins i tot semblen tancar-la. Al final de l'esmentada galeria s'ha de superar un ressalt vertical de -4 metres, per trobar-nos al seu fons amb una sala de la que surten dues branques laterals de poc recorregut i la galeria principal, d'uns 40 metres que baixa lleugerament, també entre blocs fins que a la seva part terminal arriben a formar un falç pis superior.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Pradell de la Teixeta
  • Comarca: Priorat
  • Unitat: Serra de l'Argentera - Pradell
  • Recorregut: 155 metres
  • Desnivell: 31 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2014-07-11 13:58:32

Situació


A la carretera N-420, de Reus a Falset, un cop passat Pradell de la Teixeta, i entre els quilòmetres 847 i 846, a la dreta de la carretera trobem un ramal de l'antiga carretera que ens situa a la zona de la Font de les Coves. Des d'aquí, pujarem pel bosc en direcció N, cap a un turó proper, aquest turó es troba situat a 300 metres al SO, del puig de la Pòpia. La boca de la cavitat s'obre en aquest turó poc abans d'arribar al cim, al costat que mira a Falset.
Coordenades aproximades sense gaire precisió.

Història


Cavitat coneguda a la zona des de temps immemorials, la primera exploració parcial de la que tenim noticia la realitzen el 30 de juny de 1917 uns joves de l'Agrupació Excursionista de Reus, entre els que s'hi troba Salvador Vilaseca Anguera així com Joan Ferraté Gili i en Francesc Cassador, aquest últim propietari del terreny on es troba la cavitat i conegut a Pradell amb el malnom de “Rabassó”.
En Joan Ferraté junt amb membres de l'AE de Reus, hi tornen de nou el 8 de juliol de 1917, els quals exploren i topografien tota la cavitat, assignant-li una fondària un tant exagerada de -60 metres, a la vegada que passen a denominar-la Avenc de la Pòpia.
L'estiu de 1926 en Salvador Vilaseca hi torna de nou per realitzar excavacions arqueològiques, amb resultats positius, ja que la visita realitzada el 1917 havia estat negativa en aquest sentit.
El novembre de 1951 és visitada pel GES del CMB, els quals la citen amb el nom d'Avenc del Jardí del Rabassó. És dóna la circumstància de que la finca que hi ha a tocar d'on es troba la cavitat, se la coneix amb el nom de “Jardí del Maco”....

Topos

Media

Biblio

  1. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1984).-”el baix camp, el priorat i la ribera d'ebre) Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.7):1-283. Ed. Políglota.Barcelona.
  2. Ferraté, J.(1917).-”L'avenc de la Pòpia”. Butlletí Agrupació Excursionista de Reus (3).
  3. Ferraté, J.(1918).-Espeleologia de les comarques tarragonines. Pp:1-133.
  4. Vilaseca Anguera, Salvador.(1931).-”El sepulcre de l'avenc del Rabassó (Pradell, Baix Priorat). Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXXI-XXVI (VOL-VII):56-60.