Cova de la Rabosa

Dues petites boques situades a diferent nivell, permeten d'accedir a un conducte lleugerament descendent que ràpidament desemboca en una, podriem dir, única cambra, d'amplada molt variable i amb el sòl constituït per una rampa que manté quasi uniformement una inclinació d'uns 45º i dividida per una gran quantitat de blocs i de massissos estalagmítics que donen origen a multitud de cambres de diferents capacitats.
En el sector més profund, la presència d'un procés clàstic molt més evolucionat, dóna lloc a un tram més caòtic i integrat per petits pous i intersticis entre blocs.
Establir un recorregut a una cavitat d'aquestes característiques sempre és molt relatiu. La topografia de la SIE (1980) determina un recorregut de 265 metres que és el resultar de sumar la poligonal boca-fons, l'amplada mitja de la cambra principal i i les poligonals de les galeries laterals. El desnivell màxim calculat és de 63, 3 metres.

De la carretera de El Perelló a Rasquera (TV-3022), en el km. 12,500 a l'esquerra surt una pista (en realitat són dues i cal prendre la més fresada), que segueix l'antic camí dels Eixoriguers. Després d'uns 5 quilòmetres, i un cop passats diferents masos (l'últim el mas de l'Eixoriguer de Pota) la pista pràcticament acaba a la Bassa de la Serra de la Paret.
A partir d'aquesta bassa cal pujar serra amunt uns 60 metres línials, on hi ha un senyal de vedat de caça i un corriol poc fressat baixa al fons del barranc de l'esquerra i després remunta en diagonal per l'altra banda del barranc fins dalt la carena. S'ha de seguir carena amunt uns 100 metres fins arribar a les restes d'una cabana i, en aquest punt, baixar uns 20 metres de desnivell del vessant oposat que hem pujat, on trobem les boques de la cavitat, en el vessant esquerre del barranc del Clot d'en Pastor. (Presa de coordenades i redacció de l'itinerari elaborat  per Antoni Ferro (SIE) el 14-6-2009).

Descoberta per uns excursionistes la primavera del 1954. Diferents veins de el Perelló, recolzats per l'alcalde van fer diferents incursions a la cavitat i davant la gran profusió d'espeleotemes, van creure en la possibilitat d'una explotació turística. El “Gobierno Civil” de Tarragona va contactar amb el GES del CMB i els va subvencionar per tal de portar a terme una exploració total i un estudi de viabilitat de poder fer un projecte turístic. L'expedició va tenir lloc dels dies 5 al 7 de juny del 1954 i van fer un informe negatiu respecte a les possibilitat d'una explotació turística.

1. Montoriol, J. y Andrés, O. (1955).- Estudio geoespeleológico de varias cavidades del borde oriental de la Sierra del Boix (Tarragona)” Speleon VI (4): 257-277. Universidad de Oviedo.
2. SIE (1984).- “Resultat de les exploracions realitzades a la zona del Perelló (Baix Ebre)” EspeleoSie (27): 76-97. SIE – CE Àliga. Barcelona.

• Fotografies de Julio Serrano i Montse Roca, extretes del blog: espeleobloc (post del 13-1-2014)