Avenc dels Mamelons

En una petita depressió s'obre l'estreta boca que dóna pas a un conducte amb un parell d'estretors notables i que desemboca en un ressalt de 2,5 metres (cota – 10). Des d'aquest punt, amb una planta irregular i amb acumulació d'enderrocs, es pot continuar per dos itineraris, un forma un espectacular pou de 34 metres i l'altre, primer entre entre blocs i després per un ressalt d'11 metres que porta fins a una saleta que ens deixa en un balcó que s'aboca sobre un pou de 14 metres. Ambdós itineraris conflueixen en l'anomenada Sala Gran (de 25 x 15 metres).
En un racó de la sala, per sota del P-14, s'obre un conducte no gaire atractiu que constitueix l'inici de l'anomenada Via Nova (o Llarga) per una vertical de 56 metres amb un petit replà als 37, tot assolint la cota – 98, i finalitzant cec. A uns 4,5 metres per damunt de la seva planta, un estret pas lateral sobre la diàclasi permet accedir a una nova vertical, aquesta de 40 metres. Aquest pou també es pot assolir per una finestra situada a uns 20 metres de l'inici de la via (és l'accés més pràctic) constituint aleshores una vertical de 60 metres.
Al fons d'aquest pou (cota – 132) i a 5 metres per damunt del seu fons es troba un altre pas estret que enllaça amb un pou de 15 metres, normalment amb força degotalls. Al seu fons i, de nou per damunt de la seva planta, es pot seguir per una sèrie de conductes estrets fins arribar a un ressalt de 4,5 metres (cota – 151) i a la seva base, una desobstrucció va permetre obrir una estreta gatera entre blocs que dóna accés a vàries saletes entrellaçades per ressalts i per una estreta gatera s'arriba al punt de màxima fondària de l'avenc (cota – 167).
Tornant de nou a la Sala Gran (cota – 48), es pot penetrar a la Via Schibi per un pouet de 5,5 metres. Aquesta està integrada per una laberíntica xarxa de galeries subhoritzontals intercomunicades per diferents pous i ressalts fins arribar al punt de màxima penetració per aquesta via (cota – 131).
Dins de la Via Schibi i a l'alçada de l'anomenada Galeria del Pou del Gori (cota – 60) i per l'altra banda de la diàclasi, s'obre la Via SIRE. Remuntant una sèrie de sales que conforme es progressa són més grans (Sala de les Banderes; Sala del Castell; Sala SIRE), s'arriba a la cota – 15, tot observant-se arrels de vegetació en el sostre. Des del sector superior es pot davallar per diferents conductes paral·lels que comuniquen amb diferents punts de la Via Schibi.
El recorregut total estimat és de 700 metres, però a ben segur si es comptabilitzés minuciosament seria molt superior. Només en la topografia realitzada per la SIE ja es donava un recorregut de 578 metres, als que cal afegir les descobertes posteriors.
Adjuntem les tres topografies disponibles, la de la SIE (1976), la de la SIRE-UEC Tortosa (1979) i una de refosa de les dues anteriors que es va fer per a l'obra “Grans cavitats de Catalunya” (1990).

A l'extrem NO de la Mola de Catí. Seguint la pista principal que travessa el pla superior de la Mola, cal arribar-se fins a un encreuament amb una pista secundària a l'esquerra i on la pista principal fa un marcat revolt a la dreta per iniciar una forta baixada cap al barranc de la Paridora. Una mica abans de l'esmentat encreuament (40 metres) i a la dreta de la pista, cal seguir pel bosc durant 49 metres en direcció gairebé E (85º) per trobar la boca de l'avenc.

Segons ens explica el company Oleguer Escolà, en una de les moltes sortides que cap a principi dels anys 1970 van fer membres de l'ERE a la zona de la Mola de Catí, capitanejades per Daniel Schibi (avui dia resident pel Panamà), aquest es va posar, tot sobtadament, a gratar el terra d'un petit clot on no es veia la més mínima fissura. Amb gran sorpresa per a la resta dels seus companys, al cap d'una estona ja es podia endevinar un possible conducte, la qual cosa els animà a participar en la desobstrucció del que poc després seria l'avenc dels Mamelons.
Durant l'exploració, en observar unes curioses formacions que podien semblar mugrons, en Schibi (d'origen francès) va exclamar: oh là là, les mamelons ! (En fr. mamelon = mugró). I d'aquí ve el nom que li van posar a la cavitat. Anys més tard, els companys de Tortosa van fer la seva pròpia versió i en diuen mamelots; i encara alguna vegada s'ha pogut sentir mamellots.
La primera exploració de l'ERE-CEC acabà en el fons de la que després es va batejar com a Via Schibi (cota – 131).
Tenim coneixement d'una visita realitzada per membres de l'ACE de Mataró l'any 1974, però la cavitat seguia pràcticament inèdita. La primavera de 1976 membres de la SIE – CEA la localitzen i en un parell de sortides, la topografien i troben l'anomenada Via Llarga, on poden assolir els 151 metres de fondària. Per la mateixa època, i sense coneixement per ambdues bandes, membres de la SIRE – UEC Tortosa (després EC Tortosa) també fan tasques d'exploració a l'avenc. Ells mateixos, un parell d'anys més tard, descobreixen l'anomenada Via SIRE i en el punt de màxima profunditat, desobstruint entre els blocs, aconsegueixen arribar als 167 metres de profunditat. Anys més tard, cap al 1992 o 1993, ja com a Espeleo Club Tortosa, localitzen una nova via descendent, sembla que de poca importància i de conductes molt estrets, de la qual no tenim més referències.

1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
2. EC Tortosa (1994).- “Espeleo Notícies” Cul de Sac (1): 4pp. EC Tortosa.
3. SIE – CEA (1976).- “Contribución al conocimiento espeleológico dels Ports del Caro (III): El Avenc dels Mamelons en la Mola de Catí” EspeleoSie (19): 59-87. SIE – CE Àliga. Barcelona.

Fotografies de l'EC Tortosa.