Forat dels Sunyers

La cavitat, originada per esfondrament, té dues boques, accedint per la més còmoda situada al S. És factible el descens sense corda, però es recomana instal·lar una corda de 20 metres al faig proper a la boca, que donarà seguretat i evitarà relliscades produïdes per l'alta humitat i la fullaraca.
Un cop fet el descens ens trobem a una sala de mides respectables, amb els sostre quasi a 4mts. A la part oest de la cavitat trobem un gran conus d'enderrocs cobert de fulles de faig i restes de branques procedents de la boca NO, situada 10 metres amunt en vertical absoluta. A la dreta la cavitat continua baixant fins assolir la màxima fondària a -15 metres. En aquest punt podem continuar, ara en terreny ascendent, durant 13 metres en una galeria concrecionada que va minvant fins a tenir una mida de 0.80x1metre, punt en el que pren mides impenetrables.

Per arribar hem d'agafar la pista cimentada que surt del Càmping Vall de Camprodon cap a la Finca del Sitjar. Un cop al Coll del Sitjar, on trobem la Tomba del Sitjar, continuem per la pista que surt a l'esquerra (apta només per tot-terreny) i després de recórrer 1600 metres ens tornarem a desviar a l'esquerra fins arribar al Coll de Canemar, on aparquem. Aquí pujarem cap al Turó de Canemar travessant una fageda i a uns 50 metres trobarem les dues boques del Forat dels Sunyers.

La primera referència de la cavitat és a un mapa de finals dels anys 1970 (Garrotxa, Ed. Alpina) on donen la situació i una fondària de 20 metres (pensem que les dades provenien de membres del Centre Excursionista d'Olot), i aquestes minses dades són reflectides en el volum 4 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (1980).
L'octubre de l'any 2011, va tenir lloc una jornada de neteja a l'avenc conegut com Tomba del Sitjar, al terme municipal de Camprodon.
Aquell dia els membres del Cos d'Agents Rurals que participaren en la jornada van mostrar als participants una cavitat propera, que va resultar ser el Forat dels Sunyers. El 14 d'abril del 2012 un grup format per membres del GEB de Badalona i de la SES del Ger de Sant Pere de Ribes, van procedir a realitzar la seva exploració i estudi. El resultat va ser donat a conèixer a Espeleobloc.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya. (vol. 4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona.

• Dades, topografia i fotografies extretes del blog: Espeleobloc (post del 18-5-2012)