Cova del Massana

Bàsicament, la cova és una sala de forma més o menys ovalada amb unes dimensions de 32 metres de llarg per 20 d'amplada màxima. La superfície de la sala es pot estimar en uns 480 metres quadrats. És molt baixa de sostre, de mitjana podem dir que té un metre d’alçada, la qual cosa obliga a fer l'exploració sempre ajupit. També presenta un fort pendent cap el S, amb una inclinació bastant regular de l'ordre dels 25-30 graus. La cova té dues boques. La superior i principal té 4 metres d'ample per 1 metre d'alt, en forma d'arc comprimit. La boca inferior, d'accés més incòmode, enllaça cap al S amb una superfície balmada. Excavada en conglomerat, tot el sostre coincideix amb un pla d'estratificació on el conglomerat apareix nu, tret d'algun tram amb un incipient concrecionament. El terra de la meitat superior de la cova està ocupat per argiles, molt relliscoses quan estan mullades atès el fort pendent que presenta el pis. A la meitat inferior de la cova dominen els blocs i el terra és més polsós.

La cova es troba amagada en una canal feréstega que solca el vessant S de la serra de Picancel. Concretament, es troba a la canal més occidental de les anomenades canals Males, conjunt de tres canals properes i gairebé paral·leles que davallen amb fort pendent des de l'anomenat cingle de la Por. Des de La Quar cal anar fins al monestir de la Portella (Sant Pere de la Portella), on finalitza la carretera asfaltada. D'aquí encara podem continuar per pista fins a una mica més enllà de la masia de Can Dou, on deixarem el cotxe. Prendrem el camí que puja al collet de Puigseguí i d'aquí continuarem per un camí (pintura groga) que després d'algunes baixades i pujades creua el torrent resultant de la confluència de les tres canals Males. Just creuat, surt a mà dreta un corriol que remunta el torrent per l'esquerra (dreta hidrogràfica). Cal estar atents, doncs el corriol està bastant perdut, unes esporàdiques marques de pintura blava ens ajuden.

La història d'aquesta cova va lligada al maqui Marcel·lí Massana, àlies “Panxo”, fill de Berga i bon coneixedor d'aquestes muntanyes. Aquest domini del terreny el va permetre portar a terme la seva activitat guerrillera amb impunitat, ja que coneixia tots els racons per poder-se amagar i burlar la vigilància i persecució a que era sotmès per part de la Guàrdia Civil. Entre els amagatalls figuren dues coves que en honor seu porten el nom de “Cova del Massana”. Una és aquesta de la Quar. L'altra es troba a Guardiola de Berguedà. Sembla ser que la base d'operacions principals la tenia al vessant S de Picancel, mentre que la cova situada a Guardiola només la feia servir esporàdicament i en estades curtes, especialment quan volia controlar el pas per la vall del Llobregat en estar situada en un punt estratègic d'observació. Tot i que l'existència de la cova s'ha tramès de forma oral per la gent de la comarca coneixedora de l'activitat de Marcel·lí Massana, i tot i ser coneguda per alguns excursionistes, mai fins a la visita de membres de l'EC Barcelonès i del GE Badalona a finals de juny del 2018, havia estat objecte d'atenció per part d'espeleòlegs. De fet, aquesta cova no figura a cap dels catàlegs espeleològics fins ara publicats malgrat ser una cova de relativa importància.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del GE de Badalona). Apunt del 3-7-2018. Dades: F. Cardona (EC Barcelonès) ;J. Cuenca i X. Samarra (GE Badalona).
• També es pot trobar referència de la cavitat amb el track, en una ruta excursionista del web: engarrista.com (Apunt del 12-10-2016)