És una surgència de cabal important, a continuació d'aquesta i en direcció E, trobem un seguit de conductes fòssils que totalitzen 95 metres de recorregut, amb +9 metres de desnivell positiu.A la topografia feta pel GEB sembla que l'escala gràfica no es correspon amb el desnivell i el recorregut expressat pels autors a la fitxa. Malgrat això, mantenim la topografia original publicada.
Des de la Pobla de Segur seguirem la carretera N-260 en direcció a
Senterada, en el quilòmetre 316,250 trobem a la dreta la desviació que
ens durà al llogaret de Lluçà, des d'aquest anirem remuntant pel barranc
de Sant Joan cap a l'E, fins trobar la surgència situada a uns 1190
metres d'altitud. Coordenades aproximades sense gaire precisió.
NOTA ADDICIONAL:
En les edicions de la cartografia militar d'Espanya (full 33-11), així
com la de l'editorial Alpina (Pont de Suert) dels anys vuitanta, situen
el barranc de Moró (barranc en que el GEB situa la cavitat), on en
realitat es troba el barranc de Sant Joan, aquest està situat entre els
llogarets de Lluçà i Reguard; mentre que el barranc de Moró es troba
al costat S, del congost d'Erinyà.
Coneguda d'antic amb aquest nom per la gent de Lluça. Espeleològicament, la primera referència que tenim és la de l'exploració realitzada l'any 1980 pel GE Badalona, els quals hi tornen el 5 de desembre de 1981 per realitzar la topografia.
Copyright © Espeleoworld 2022.