Espeleo World

Cova de Cal Magí Rossell

Interessant cavitat de 30 m de desnivell i 102 m de recorregut a Torrelles de Foix.


Una esponerosa boca de 2,20 metres d'alçada per 0,80 d'amplada ens endinsarà a la cova principal. Principal, perquè a la dreta i sota la mateixa visera balmada trobem una altra boca secundària. Després de superar un r+1,90 arribem a aquesta boca de 3,50 metres d'alçada per 0,50 d’amplada. Es tracta d'una galeria ascendent d'uns 3 metres amb un r+1 i que finalitza 1,50 metres més enllà. Aquí trobem la cota més alta de la cavitat: +4.
Tornem a la boca principal i baixem una rampa uns 3,80 metres, aquí trobem dos pisos. Si continuem baixant, 3 metres més arribarem a uns ressaltets que ens aboquen a un P-13,80.
Si anem per dalt, superat un r+1 i avançant 2,60 metres arribem a la part de dalt del mateix pou esmentat. A l'altra banda del pou, la galeria es divideix en dues, la de la dreta es fa impenetrable als 2,70 metres i la de l’esquerra fa el mateix als 2 metres.
Si tornem a la capçalera del P-13,80 la galeria continua direcció N, pujarem uns 5 metres, per sobre d’un terra inestable on es veuen un parell de pous que enllacen amb el principal. Un parell de taulons podrits facilitarien el pas als antics prospectors de restes arqueològiques. Continuem 7,60 metres per una polsosa rampa descendent, i per sota d'un bloc encaixat. Les dimensions són de 5,70 metres d'alçada i 0,90 d'amplada. Passem un r-1,30, 5 metres més trobem més blocs encaixats. La galeria esquerra fineix 6 metres més endavant, un gran bloc fa de partió, la de la dreta es fa molt estreta i impenetrable (0,26 m) però es veu un pouet i que continua amb una tènue corrent d'aire. Per sobre podrem avençar uns 8 metres més per finalitzar en un tancament de grans blocs. Tornant al pou, rapelarem 6,50 metres fins a un repeu. Direcció N hi ha una rampa descendent que passats uns 5 metres es tanca, però es veu la continuació de la diàclasi i el pou. Al sostre veiem els pouets que hem esmentat abans i la precarietat dels blocs. Continuant rapelant, 7 metres més avall i després de passar una estretor selectiva, aterrem a un con d'enderrocs. Si anem cap al S baixem uns 11 metres passant per sota de dos blocs i arribant a una fissura meandriforme, amb un r-2,60 on es veu la continuació però no la possibilitat de pas. Fins aquí la galeria era d'uns 8 m d’alçada per 0,40 metres d'amplada, baixant fins a 1,20 metres d'alçada en aquest punt. Ens trobem a -23 metres de fondària.
Tornant a la base del pou, baixem uns 7 metres fins a un petit ressalt, aquí ja tenim un selectiu pas estret, encara podem avançar uns 6 metres més fins a quasi la capçalera d'un pou. Aquí notem que surt un petit corrent d'aire. Som a -26 metres. La continuació es força evident. Desnivell: 30 m. (+4/-26).

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Torrelles de Foix
  • Comarca: Alt Penedès
  • Unitat: Alt Penedès, l'
  • Recorregut: 102 metres
  • Desnivell: 30 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2017-04-30 11:12:40

Situació


Des de Torrelles de Foix anirem per la carretera BV-2122 direcció Pontons, passat el km 4, ens desviarem a la dreta cap a la urbanització la Plana de les Torres. Abans d'arribar a aquesta, girarem a la dreta cap al santuari del Foix. Més tard agafem una pista de terra, a l’esquerra, que ens portarà a la masia cal Rossell de les Bassegues, més coneguda com cal Cònsol. Aquí deixarem els automòbils. Si anem amb un bon 4×4, podem arriscar-nos a continuar per la pista direcció a cal Sord i cal Curt. A uns 40 metres, a la dreta surt el camí de les Valls de Foix, però nosaltres continuarem recte, per creuar 150 metres desprès el torrent de cal Rossell. Passat aquest torrent, caminarem uns 500 metres fins arribar a les ruïnes de ca l’Isidrot, situades al costat dret de la pista. En aquest punt haurem d'agafar un camí a la dreta, força perdut, que ens portarà a un pas per on baixarem a la base de la primera cinglera. Arribats a aquesta, continuarem seguint-la aigües avall fins a trobar l'entrada de la Cova de cal Magí Rossell, força evident. Aquesta cavitat es troba just sota de les ruïnes de la casa del mateix nom (Ca l'Isidrot, segons l'ICGC).

Història


Cavitat descoberta per Josep Maria Masachs, col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès, el 1951. A partir de 1952, s'inicien els treballs d'excavació pel conegut arqueòleg local Pere Giró i Romeu, de l'esmentat Museu. La cavitat està catalogada com a Cova natural d’enterrament Inhumació amb una datació cronològica de: -1500 / -1200 / 07.02. Bronze mig.
L'any 1958 apareix una nota a la revista Cordada on s'informa que membres de l'ERE – AEC (Vilafranca) han aconseguit arribar als 57 metres de fondària en una cavitat ja coneguda i que és la més profunda del Penedès. Ells l'anomenen Avenc del Foc. Durant molt de temps es va estar especulant quin era aquest avenc, sense treure l'entrellat. L'any 1978, Joan Virella, en el seu recull de cavitats del Penedès ja fa veure que l'avenc del Foc no és altre que la Cova de Cal Magí Rossell.
L'any 1972, A. Lagar, en un article a Senderos, diu que l'any 1959 havia estat a l'avenc (sic) de Cal Magí Rossell, visitant tan sols la zona superior horitzontal i deixant de banda els conductes descendents per manca de material. Torna l'estiu de 1972 amb els seus companys de la SIRE – UEC Gràcia i poden explorar tota la zona inferior, tot publicant un croquis de la cavitat. No serà fins l’any 2017 que un nodrit equip d’espeleòlegs de quatre clubs (GEB, SIS, SIRE I CE Castellar), localitzen i topografien la cavitat assolint la cota de -26 metres de fondària.

Topos

topo Cova de Cal Magí Rosselltopo Cova de Cal Magí Rossell

Media

foto Cova de Cal Magí Rossellfoto Cova de Cal Magí Rossellfoto Cova de Cal Magí Rossellfoto Cova de Cal Magí Rossellfoto Cova de Cal Magí Rossellfoto Cova de Cal Magí Rossell

Biblio

  1. Lagar, A. (1972).- “Dos nuevos 'avencs' en el Penedès”. Senderos (168): 24-26. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  1. Poyo, A. (1958) “Exploraciones subterráneas en el Panadés”. Cordada (42): 11 Editor J.Mª Armengou. Barcelona.
  1. Virella, Joan (1978).- “Experiències a l’entorn de la localització d’estacions prehistòriques Apèndix. Catalogació de cavitats de les comarques penedesenques i encontorns”. Miscel·lània Penedesenca 1: 241-269. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès
  • Actualització de dades, topografia (2017) i fotografies, extretes del web: geb.cat. Apunt del dia 27 de febrer del 2017. Text fitxa: Enric Porcel (GEB). Fotografies: Jordi Navarro (CE Castellar) i Xavier Samarra (GEB)