Cova Trobada
Interessant cavitat del Port de gairebé 100 m. de fondària, a la Sénia.
La
boca d'entrada, de prop de 2 metres d'alta per 2,5 metres d'ampla,
dóna accés a una pronunciada rampa que ens porta fins el replà
situat a la cota – 10,5. Segueix un curt pas estret, tot deixant a
la dreta el pou de 13 metres, que després comunica mitjançant una
gatera amb l'entrada a la sala, a la qual s'ha arribat un cop
desgrimpada una cornisa a la que segueix un caos de blocs en
inclinació. Sota els blocs, i en direcció horitzontal, s'arriba a
la base del pou esmentat abans, tot podent accedir a una gatera
penjada (cota - 20) que porta fins a una petita sala abundantment
concrecionada.
Tornant
a la sala principal, cal seguir per la galeria descendent en direcció
SE. Aquesta galeria, en fort pendent, baixa fins a la cota – 57,5 i
uns 3,5 metres per damunt d'aquest punt s'obre una galeria ascendent
que remunta fins a la cota – 34.
Poc
abans d'arribar al final de la sala principal, a l'esquerra i entre
blocs, es troba una petita obertura que, un cop superada, davalla per
una saleta fins arribar a la boca d'un pou de 10 metres (cota - 64).
Al seu fons , encara s'obre un altra vertical, força concrecionada i
de 12 metres de fondària, en el punt més baix de la qual s'assolia
el punt més profund de la cavitat (cota – 87,5).
Els
treballs de desobstrucció en aquest punt van donar com a fruit la
descoberta d'un nou conducte vertical que permet arribar als 98
metres de desnivell total.
Es
tracta d'un antic engolidor del proper barranc, que ha anat
aprofundint-se seguint sempre l'estructura de la inclinació dels
estrats i també les freqüents diàclasis de la zona, que entre
altres punts són l'origen de la sala principal per l'encreuament de
dues d'elles i contribuint també una major possibilitat de zona
d'estancació erosiva, per la menor inclinació del lloc, en
proporció a la resta de la cova, un cop ha rebut una constant
aportació d'aigües pressionades pels pendents de conducció. El
total de la cavitat es pot considerar que es tracta d'un conducte
forçat, donant en curts espais, unes diferents varietats de
seccions, provocant l'existència dels pous i la seva tasca
d'engolidors verticals.
Posteriorment
la cova ha tingut un procés reconstructiu del que en forma constant
presenta les abundants concrecions, nascudes obeint el sistema de
filtracions continues existent, oferint varietats parietals i
pavimentàries.
- Tipo: Cova
- Municipi: Sénia, La
- Comarca: Montsià
- Unitat: Port, el
- Recorregut: 290 metres
- Desnivell: 98 metres
- Granunitat: Serralada Prelitoral
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2012-11-17 12:42:56
Situació
Des
de la casa de Vallcaneres (o Vallcanera) surt una altra pista diferent
de la que s'ha arribat, que pren direcció S (segons l'ICC: Pista de
Jaca). Cal seguir-la durant uns 500 metres fins un revolt molt tancat,
just quan va a creuar el torrent que li surt per la dreta. Al bell mig
del revolt surt un corriol a la dreta que remunta el barranc i porta
fins la boca de la cova, la qual té una reixa de ferro que en altre
temps tancava la cavitat però que des de fa anys resta oberta.
L'accés
més factible a la casa de Vallcaneres, encara que llarg, es realitza
per la pista forestal que uneix la població castellonenca de Fredes amb
el Mont Caro. D'aquesta surt un desviament que passa pel Mas del
Sargento i arriba a Vallcaneres. Cal tenir en compte que des de la Sénia
són gairebé 30 quilòmetres de distància.
Història
Cavitat
coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada. La
primera cita espeleològica correspon a N. Font i Sagué que en el
seu Catàlech Espeleològich de Catalunya
(1897) fa una referència àmplia, producte de la informació
facilitada pel delegat del CEC a Tortosa.
Aquesta referència es va repetint
al llarg del temps: Faura (1911); Ferraté (1918); Bayerri (1934)
sense aportar cap dada nova ni referència d'una exploració
concreta.
Sabem que la cavitat ha estat
explorada al llarg del temps, encara que molt esporàdicament donada
la seva llunyania, però no es veu reflectida cap descripció acurada
fins que la SIE la visita els anys 1974 i 1976, donant com a fruit un
treball que es dóna a conèixer el 1978. Disposem també d'una
topografia realitzada durant els anys 1970 per membres del Grup
Espeleològic d'Ulldecona que ha restat inèdita fins ara.
El 1994, membres de l'Espeleo Club
Tortosa, després de diverses jornades de desobstrucció a la cota
final, van aconseguir superar un pas molt estret que els va permetre
arribar fins als 98 metres de desnivell. D'aquest darrer tram no
tenim topografia.
Topos
Media
Biblio
- EC Tortosa (1994).- “Espeleo Notícies” Cul de Sac(1): s/p. Butlletí Espeleo Club Tortosa
- SIE (1978).- “Contribució al coneixement espeleològic dels Ports del Caro (Baix Ebre) – V” EspeleoSie (22): 47-55. SIE – CE Àliga. Barcelona.