Cova Trobada

La boca d'entrada, de prop de 2 metres d'alta per 2,5 metres d'ampla, dóna accés a una pronunciada rampa que ens porta fins el replà situat a la cota – 10,5. Segueix un curt pas estret, tot deixant a la dreta el pou de 13 metres, que després comunica mitjançant una gatera amb l'entrada a la sala, a la qual s'ha arribat un cop desgrimpada una cornisa a la que segueix un caos de blocs en inclinació. Sota els blocs, i en direcció horitzontal, s'arriba a la base del pou esmentat abans, tot podent accedir a una gatera penjada (cota - 20) que porta fins a una petita sala abundantment concrecionada.
Tornant a la sala principal, cal seguir per la galeria descendent en direcció SE. Aquesta galeria, en fort pendent, baixa fins a la cota – 57,5 i uns 3,5 metres per damunt d'aquest punt s'obre una galeria ascendent que remunta fins a la cota – 34.
Poc abans d'arribar al final de la sala principal, a l'esquerra i entre blocs, es troba una petita obertura que, un cop superada, davalla per una saleta fins arribar a la boca d'un pou de 10 metres (cota - 64). Al seu fons , encara s'obre un altra vertical, força concrecionada i de 12 metres de fondària, en el punt més baix de la qual s'assolia el punt més profund de la cavitat (cota – 87,5).
Els treballs de desobstrucció en aquest punt van donar com a fruit la descoberta d'un nou conducte vertical que permet arribar als 98 metres de desnivell total.
Es tracta d'un antic engolidor del proper barranc, que ha anat aprofundint-se seguint sempre l'estructura de la inclinació dels estrats i també les freqüents diàclasis de la zona, que entre altres punts són l'origen de la sala principal per l'encreuament de dues d'elles i contribuint també una major possibilitat de zona d'estancació erosiva, per la menor inclinació del lloc, en proporció a la resta de la cova, un cop ha rebut una constant aportació d'aigües pressionades pels pendents de conducció. El total de la cavitat es pot considerar que es tracta d'un conducte forçat, donant en curts espais, unes diferents varietats de seccions, provocant l'existència dels pous i la seva tasca d'engolidors verticals.
Posteriorment la cova ha tingut un procés reconstructiu del que en forma constant presenta les abundants concrecions, nascudes obeint el sistema de filtracions continues existent, oferint varietats parietals i pavimentàries.

Des de la casa de Vallcaneres (o Vallcanera) surt una altra pista diferent de la que s'ha arribat, que pren direcció S (segons l'ICC: Pista de Jaca). Cal seguir-la durant uns 500 metres fins un revolt molt tancat, just quan va a creuar el torrent que li surt per la dreta. Al bell mig del revolt surt un corriol a la dreta que remunta el barranc i porta fins la boca de la cova, la qual té una reixa de ferro que en altre temps tancava la cavitat però que des de fa anys resta oberta. Ara (2022), sabem que des de fa un temps la porta torna a estar tancada amb una cadena i un cadenat, però segons sembla hi ha manera de “colar-se” per un costat.
L'accés més factible a la casa de Vallcaneres, encara que llarg, es realitza per la pista forestal que uneix la població castellonenca de Fredes amb el Mont Caro. D'aquesta surt un desviament que passa pel Mas del Sargento i arriba a Vallcaneres. Cal tenir en compte que des de la Sénia són gairebé 30 quilòmetres de distància.

Cavitat coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada. La primera cita espeleològica correspon a N. Font i Sagué que en el seu Catàlech Espeleològich de Catalunya (1897) fa una referència àmplia, producte de la informació facilitada pel delegat del CEC a Tortosa.
Aquesta referència es va repetint al llarg del temps: Faura (1911); Ferraté (1918); Bayerri (1934) sense aportar cap dada nova ni referència d'una exploració concreta.
Sabem que la cavitat ha estat explorada al llarg del temps, encara que molt esporàdicament donada la seva llunyania, però no es veu reflectida cap descripció acurada fins que la SIE la visita els anys 1974 i 1976, donant com a fruit un treball que es dóna a conèixer el 1978. Disposem també d'una topografia realitzada durant els anys 1970 per membres del Grup Espeleològic d'Ulldecona que ha restat inèdita fins ara.
El 1994, membres de l'Espeleo Club Tortosa, després de diverses jornades de desobstrucció a la cota final, van aconseguir superar un pas molt estret que els va permetre arribar fins als 99 metres de desnivell.
D'aquest darrer tram no hi havia topografia, fins que el maig de 2021 membres de l'Espeleo Club Castelló van visitar la cavitat i van procedir a topografiar el tram inferior de la cova.

1. EC Tortosa (1994).- “Espeleo Notícies” Cul de Sac(1): s/p. Butlletí Espeleo Club Tortosa.
2. SIE (1978).- “Contribució al coneixement espeleològic dels Ports del Caro (Baix Ebre) – V” EspeleoSie (22): 47-55. SIE – CE Àliga. Barcelona.

• Coordenades i fotografies facilitades per l'Espeleo Club Tortosa.
• Actualització de dades, topografia total i altres fotografies extretes del blog: cavitats-subterranies.blogspot. Apunt del 29-10-2021. Dades: Luis Almela (EC Castelló)