Cova de R-6) R-5 R-4 R3 Rotgers (r-2

Entrant per la boca de R-2, després de baixar 10 metres entre blocs i de superar un laminador mullat, s'arriba a una sala anomenada Sala de R-2.

Des d'aquí si triem d'avançar remuntant cap a l'Est, en sentit ascendent, la cavitat presenta un primer sector de 45 metres amb dues galeries superposades no gaire amples, encara que només l'inferior és del tot practicable. Segueix un sector per on s'avança còmodament fins arribar a una bifurcació a la dreta d'on surten uns conductes ascendents estrets i fangosos de 16 metres de desnivell i que finalitzen a la cota +13m essent aquest el punt més elevat de la cova. Per continuar per la galeria principal s'ha de superar una estretíssima gatera, la galeria principal continua fins a fer-se impracticable a la cota +8m respecte la boca de R-2 que és on se situa la cota 0 de la cova de Rotgers (R-2, R-3, R-4, R-5, R-6).

Si seguim aigües avall en direcció Oest en sentit descendent, o sigui cap a R-3, l'aigua que ve de la galeria remuntant de R-2 i de la boca d'aquest, es perd en una galeria que es fa impenetrable en pocs metres. El pas vàlid es troba prop del sostre de la Sala de R-2 on un petit forat enllaça amb un meandre de dimensions molt reduïdes.

Una sèrie de passos estrets i saletes ens porten a trobar de nou l'aigua a la galeria principal. Per sota d'aquesta galeria se'n troba una altra, que és per on acaba circulant el riuet.

La galeria inferior, on es pot davallar per diferents punts, es torna a unir amb el recorregut superior després de passar per sota de la Sala de les Margues.

A l'iniciar la Galeria de les Margues amb una amplada entre 4 i 10 metres, tornem a perdre de vista l'aigua, que retrobarem de nou al final dels seus 50 metres de recorregut i abans d'entrar a la Sala blanca. Aquesta sala de 7x16 metres és fortament ascendent i té en el seu extrem més alt la boca d'un pou de 5 metres, aquest actualment està instal·lat amb una corda fixa amb nusos. Per sota de la sala hi ha la galeria activa per on circula l'aigua, encara que, al seu bell mig, una estretor ens barra el pas.

Després de passar La Colada, una concreció vermellosa que ens trobem a l'esquerra, arribem a un nou sector de doble galeria de 50 metres. Pel nivell inferior, anem seguint el curs d'aigua i creuant petits tolls. Es pot accedir al pis superior per diferents punts i gràcies a senzilles grimpades. La darrera d'aquestes, instal·lada amb corda fixa dóna accés a la saleta de les Arrels, on ja es nota clarament el corrent d'aire que entra o surt per la propera boca de R-3, aquesta està instal·lada amb grapes per facilitar l'accés de sortida.

Per sota, la galeria continua durant més de 50 metres fins un estret laminador mullat, a partir d'aquí segueixen uns 25 metres per una estreta gatera amb aigua on només trobem un punt on ens podem incorporar, tot seguit hi ha un pas on cal ficar el cap dins l'aigua, i uns 25 metres més endavant s'arriba la base del pou d'accés de la boca de R-4, la galeria continua fins arribar a la base del pou d'accés de la boca de R-5, i seguint uns metres més endavant s'arriba a la boca de R-6, que és la surgència de la cova. Tot aquest recorregut es realitza dins de l'aigua, per tant és recomanable fer-ho amb neoprè, ja que l'aigua és força freda inclús a l'estiu.

El recorregut total és de 1089 metres, mentre que el desnivell és de 76 metres (+13/-63). La cota cero correspon a la boca de R-2.

NOTA: És evident que des de les exploracions realitzades a finals dels anys 70 i inici dels 80 del passat segle, han passat més de quaranta anys, en aquest curt període de temps les aigües que circulen en els darrers 100 metres de la cova, han tingut la capacitat d'erosionar els material, en aquest cas guixos, fins el punt de permetre el pas de persones, cosa que era impossible en les primeres exploracions, ni tant sols la surgència era accessible.

Per tal de fer la travessa entre R-3 i R-6, és convenient anar primer a mirar el volum d'aigua que surt per la surgència, ja que un tram de la galeria arriba a sifonar quan porta massa aigua.

Pel que fa a la galeria remuntant de +13 metres, en aquest punt s'han trobat restes de plàstic que pensem provenen de l'exterior, ja que aquest punt es troba a 3 metres de distància de l'exterior en mig de la pista que porta a Sant Sadurní de Rotgers en les coordenades (UTM ETRS89 415363-4667470 i 967 msnm), però just en aquest punt de la pista fa temps van fer una obra per canalitzar l'aigua de pluja provinent dels prats superiors, posant una base de formigó i grans tubs del mateix material que fan inviable la desobstrucció.

A l'Oest de la dolina on s'obre la cova de Rotgers (R-1) i prop de la pista trobem una altra dolina on hi va a parar quan plou l'aigua d'un torrent, al fons de la dolina hi ha una esquerda per on es perd l'aigua, però el pas és força estret. Aquesta dolina es troba a la vertical de la galeria de R-2, a uns 60 metres abans del final d'aquesta i un desnivell de 13 metres, coordenades (UTM ETRS89 415389-4667491 i 973 msnm). Dins de la galeria de R-2 en aquest punt trobem la primera aportació d'aigua, ja que més endavant en sentit remuntant ja no en tornem a trobar.

També s'ha arribat a la conclusió que no hi ha cap possibilitat d'unió entre les Coves de Rotgers (R-1) i (R-2), ja que el punt més proper de R-2 respecte a R-1 queda a 23 metres de distància en direcció SW, i el més determinant, que el punt final de R-2 en direcció a R-1, queda a +8 metres d'alçada per sobre de la cota final de R-1, motiu aquest pel que no es veu factible la comunicació entre ambdues cavitats.