Cova de Rotgers (r2 I R3)

Entrant per R-2, després de baixar 10 metres entre blocs i de superar un laminador mullat, s'arriba a una sala anomenada de R-2. Des d'aquí es pot triar d'avançar cap a l'est en direcció a R-1 o cap a l'oest per poder sortir per R-3. En sentit ascendent, o sigui cap a R-1, la cavitat presenta un primer sector de 45 metres amb dos galeries superposades no gaire amples, encara que només l'inferior és del tot practicable.  Segueix un sector per on s'avança còmodament fins arribar a una bifurcació d'on surten uns conductes ascendents de 16 metres de desnivell. Per continuar per la galeria principal s'ha de superar una estretíssima gatera. Al final, tant sols a una dotzena de metres de distància hi ha el final de l'extrem inferior de R-1 però no és practicable. 
  
En sentit descendent, o sigui cap a R-3, l'aigua que ve de R-1 i R-2 es perd en una galeria que es fa impenetrable en pocs metres. El pas vàlid es troba prop del sostre de la saleta R-2 on un petit forat enllaça amb un meandre de dimensions molt reduïdes. 
Una sèrie de passos estrets i saletes ens porten a trobar de nou l'aigua a la galeria principal. Per sota d'aquesta galeria se'n troba una altra, que és per on acaba circulant el riuet. 
La galeria inferior, on es pot davallar per diferents punts, es torna a unir amb el recorregut superior després de passar per sota de la sala de les margues. 
A l'iniciar la galeria de les margues amb una amplada entre 4 i 10 metres, tornem a perdre de vista l'aigua, que retrobarem de nou al final dels seus 50 metres de recorregut i abans d'entrar a la sala blanca . Aquesta sala de 7 x 16 metres és fortament ascendent i té en el seu extrem més alt la boca d'un pou de 5 metres, aquest actualment està instal·lat amb una corda fixa amb nusos.  Per sota de la sala hi ha la galeria activa per on circula l'aigua, encara que, al seu bell mig, una estretor ens barra el pas. 
Després de passar la colada,  una concreció vermellosa que ens trobem a l'esquerra, arribem a un nou sector de doble galeria de 50 metres. Pel nivell inferior, anem seguint el curs d'aigua i creuant petits tolls. Es pot accedir al pis superior per diferents punts i gràcies a senzilles grimpades.  La darrera d'aquestes, instal·lada amb corda fixa  dóna accés a la saleta de les Arrels, on ja es nota clarament el corrent d'aire que entra o surt per la propera boca del R-3. 
Per sota, la galeria encara es pot seguir durant més de 50 metres fins que un estret laminador mullat ens acaba tancant el pas. L'aigua segueix el seu curs fins a sortir a l'exterior per la Font de Rotgers. El desnivell total és de 67metres (-54/+13) i el desnivell des de R-1 seria de 84 metres.

Des de Borredà se segueix la pista que porta a Sant Jaume de Frontanyà fins que creua el Torrent de Casadejús i es desvia cap a l'est. En aquest punt es pren una desviació a l'esquerra, que porta fins el collet de Cirera i, des d'aquí, passant per Can Cirera i l'ermita de la Mercè fins el Pujot i Sant Sadurní de Rotgers. La boca R-1 es troba uns 20 metres al nord-est de les runes del mas del Putjol, travessant els plans que formen el collet. Es tracta d'una gran dolina voltada de vegetació. No té comunicació física amb R-2. 
La boca R-2, s'obre en mig del llit del torrent de la Baga en la seva capçalera, a uns 260 metres a l'oest del R-1 i a mig camí (a vol d'ocell) entre el Pujot i Sant Sadurní de Rotgers. És una dolina d'enfonsament, plena de blocs i força tapada per la vegetació. 
La boca de R-3, és la surgència fòssil de la cova, és una boca oberta en un petit cingle situat a la dreta del torrent de la Baga a 320 metres a l'oest de R-2 i a 44 metres per sota. Acostuma a ser de difícil localització, llevat que se surti per la mateixa boca. Queda sota mateix d'una pista que acaba en el pla on es troba la boca R-2.
La Font de Rotgers, surgència actual, és un petit forat semicircular de 0,40 metres que es troba a l'extrem oest d'un pla cobert de vegetació i a un centenar de metres de R-3. 

El 2 de març del 1969 Montserrat Ubach localitza el R-1 gràcies a les indicacions dels veïns de Borredà. S'inicia una llarga sèrie d'exploracions (fins a 15) que permeten l'ERE explorar i topografiar fins el darrer racó de la cavitat. L'1 de maig del 1969 es troben R-2 i R-3 i el 15 d'agost del mateix any s'aconsegueix unir ambdues cavitats. El 1977 membres del SIS del CE Terrassa realitzen una nova topografia atorgant-li 920 metres. El 1978 un equip de l'ERE inicia l'aixecament d'una nova topografia  que quedarà enllestida en cinc sessions compreses entre el 1980 i el 1984.

Inglès i Alcon, Antoni.(1991).- “La Cova de Rotgers: Una “clàssica” excavada en guixos”. Espeleòleg (39):38-42. ERE - CE Catalunya. Barcelona.