Coves del Xertolí

La cova més oriental té una boca de 13 per 2 metres i una dotzena de recorregut, un pas baix, quasi submergit, porta a una llarga i regular galeria que enllaça amb la segona boca, de majors dimensions i on una ampla i més baixa galeria condueix al fons de la cavitat. Pràcticament tot el recorregut es fa per l'aigua que rarament supera el metre de profunditat.
L'alternança d'estrats de lutites i conglomerats quaternaris afavoreix l'excavació marina i el despreniment de grans lloses paral·lelepípedes, algunes molt recents.

Des del nucli de la Cala (nom popular de l'Ametlla de Mar) s'ha de seguir la carretera del Camí de l'Estany fins l'aparcament de la Cala de l'Estany Podrit. Continuar pel camí de ronda cap a llevant i baixar fins a mar pel costat esquerre de la Punta del Xertolí.

En ser tan visibles des de mar com pel camí que ressegueix la costa, són conegudes de sempre malgrat no estar citades, almenys amb aquest nom, ni per Faura (1909) ni per Ferrater (1918). Maria Teresa Montaña (1991) anomena la caleta el Xertolí i la cartografia oficial situa un hipotètic AVENC DEL XERTOLÍ: actualment tan sols queda un pont de roca, ja que entre l'erosió marina i els enfonsaments, afavorits per la litologia i que el retrocés de la línia de costa ha de ser ràpid, l'ha desmantellat.

1. Montaña i Martí, Maria Teresa (1991).- Els noms de llocs sotaiguats de la mar sitgetana a la rapitenca. 3 volums, 606 pp. + mapes. Col·lecció Ramon Berenguer IV. Diputació de Tarragona.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat facilitades per un grup de membres de l'ERE-CEC (A. Beguerie, T. Parés, M. Riera, J. Rius i M. Romero) que la van visitar el 6-10-2018.