Cova I de l'Afrau

Després d'una curta escalada de 3'90 metres accedim a una galeria de 4x2'40 metres i uns 5 metres de llargada, en aquest punt es divideix en dos conductes de seccions força més reduïdes. El conducte de direcció NE es força estret i acaba fent-se impenetrable; l'altre de direcció NO, després d'uns cinc metres queda tancat.

Des d'Aiguafreda anirem per l'antiga N-152 fins al final del poble en direcció a Vic, un cop passat el carrer que duu a la Font dels Enamorats i creuada la riera de Martinet, caldrà seguir el primer carrer de la dreta (Avda. Joan Miró) que puja fent força giravolts, quan aquest s'acaben i el carrer es recte, agafarem pel segon carrer que trobarem a la dreta (Marià Fortuny), en el punt on aquest torna a girar a la dreta, del costat esquerre surt una pista que es dirigeix al Mas de La Frau o Afrau. Aquesta pista la seguirem fins arribar al Mas. Ja en el Mas, i uns metres abans d'arribar a la casa, de l'esquerra surt un sender senyalitzat que es dirigeix a El Muntanyà. Seguint aquest camí al cap d'uns 50 metres gira a l'esquerra i s'endinsa en el bosc, recorrerem uns 250 metres per aquest i en un punt indeterminat on a l'esquerra del camí hi han tres pedres soltes a mena de fita, seguirem el perdut corriol que ens durà en un centenar de metres fins una mina d'aigua, uns metres més endavant i a peu de cinglera trobarem la cova, que està penjada a 3'90 metres del terra.

Cavitat coneguda per gent de la contrada que l'hauria fet servir de refugi o amagatall en època relativament recent (s. XVII) i possiblement posterior.
Explorada per un grup excursionista de Centelles el 1922 i posteriorment pel muntanyenc i escalador del CEC, Albert Casanellas, que el 1958 li ensenya al seu fill Francesc. La imatge de la cova resta en la memòria d'aquest i al cap de 50 anys decideix retrobar-la. La densitat del bosc fa difícil la recerca (la vegetació havia tapat la vista de l'entrada) però després de diferents intents, en Francesc Casanellas i la Maria Garcia (del grup Gafarrons de Sant Martí de Centelles i Aiguafreda) aconsegueixen localitzar-la a les primeries de l'any 2008 i poden entrar a la cova amb l'ajut d'una escala d'alumini.
El gener del 2011 acompanyen a un grup de l'ERE – CEC i SIE – CEA que topografien la petita cavitat i s'inclou a Espeleoíndex als pocs dies de l'exploració, restant pendent de visitar l'altra cova veïna (Cova II de l'Afrau). Dos mesos més tard, al quart volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya (Jordi de Valles) datat en 2010 però que surt el març del 2011, s'inclouen les fitxes d'ambdues cavitats, visitades per membres de l'EC Gràcia i GE Badalona un any abans i intercanviant la numeració respecte a la nostra. A finals de novembre del 2011, pel blog: cientificitat.wordpress podem saber que el 12 de setembre del 1919, un grup de gent entre els que hi anava l'artista Joaquim Renart exploren les dues coves (podrien ser la gent de Centelles que ens havien dit les havien explorat el 1922 ?). Renart fa uns dibuixos i en un d'ells es pot apreciar sense cap mena de dubte que la que ell anomena 'segona cova', és la que nosaltres cataloguem com Cova II de l'Afrau, per tant aquesta ha de ser la número I.

1. Valles, Jordi de (2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol.4: 397 pp. Espeleo Club de Gràcia i Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Blog: cientificitat.wordpress

• Blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles, Barcelona) Apunt del 30-4-2014