
Cova I de l'Afrau
Petita cova de 17 metres de recorregut al Montseny, a Seva, coneguda des d'antic i explorada el 1922, el 1958 i retrobarada el 2008.
EspeleoWorld
Cova I de l'Afrau
Petita cova de 17 metres de recorregut al Montseny, a Seva, coneguda des d'antic i explorada el 1922, el 1958 i retrobarada el 2008.
Seva · Osona
Recorregut: 17 m · Desnivell: 1 m
Fitxa actualitzada
https://espeleoworld.com/c/cova-i-de-l-afrau
La informació pot canviar. Comprova sempre les coordenades, l'accés, la meteorologia i les condicions de la cavitat abans de sortir.
Petita cova de 17 metres de recorregut al Montseny, a Seva, coneguda des d'antic i explorada el 1922, el 1958 i retrobarada el 2008.
Topogràfics
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Fotos
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Descripció
Morfologia
Després d'una curta escalada de 3.9 metres accedim a una galeria de 4x2.4 metres i uns 5 metres de llargada; en aquest punt es divideix en dos conductes de seccions força més reduïdes. El conducte de direcció NE és força estret i acaba fent-se impenetrable; l'altre, de direcció NO, després d'uns cinc metres queda tancat.
Progressió
Accés: després d'una curta escalada de 3.9 metres s'arriba a la galeria. El 2008 es va poder entrar a la cova amb l'ajut d'una escala d'alumini.
Història
Cavitat coneguda per gent de la contrada, que l'hauria fet servir de refugi o amagatall en època relativament recent (s. XVII) i possiblement posterior.
Explorada per un grup excursionista de Centelles el 1922 i posteriorment pel muntanyenc i escalador del CEC Albert Casanellas, que el 1958 li ensenya al seu fill Francesc. La imatge de la cova resta en la memòria d'aquest i al cap de 50 anys decideix retrobar-la. La densitat del bosc fa difícil la recerca (la vegetació havia tapat la vista de l'entrada), però després de diferents intents, en Francesc Casanellas i la Maria Garcia (del grup Gafarrons de Sant Martí de Centelles i Aiguafreda) aconsegueixen localitzar-la a les primeries de l'any 2008 i poden entrar a la cova amb l'ajut d'una escala d'alumini.
El gener del 2011 acompanyen un grup de l'ERE – CEC i SIE – CEA que topografien la petita cavitat i s'inclou a Espeleoíndex als pocs dies de l'exploració, restant pendent de visitar l'altra cova veïna (Cova II de l'Afrau). Dos mesos més tard, al quart volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya (Jordi de Valles), datat en 2010 però que surt el març del 2011, s'inclouen les fitxes d'ambdues cavitats, visitades per membres de l'EC Gràcia i GE Badalona un any abans i intercanviant la numeració respecte a la nostra. A finals de novembre del 2011, pel blog cientificitat.wordpress podem saber que el 12 de setembre del 1919, un grup de gent entre els que hi anava l'artista Joaquim Renart exploren les dues coves (podrien ser la gent de Centelles que ens havien dit les havien explorat el 1922?). Renart fa uns dibuixos i en un d'ells es pot apreciar sense cap mena de dubte que la que ell anomena 'segona cova' és la que nosaltres cataloguem com Cova II de l'Afrau; per tant, aquesta ha de ser la número I.
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Bibliografia
- Valles, Jordi de (2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol.4: 397 pp. Espeleo Club de Gràcia i Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
- Blog: cientificitat.wordpress
- Blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles, Barcelona) Apunt del 30-4-2014
Cavitats properes
Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/




