Cova de 332 metres de recorregut a la llera del riu Aigua de Llinars, Fígols.
Boca
de 2x1 metres que dóna accés a una galeria parcialment inundada als
primers metres i que després puja lleugerament; als 35 metres de
l'entrada, un pas estret entre concrecions permet la continuació,
trobant un primer tram parcialment inundat i més endavant s'ha de
superar un tram baix de sostre amb una marmita plena d'aigua. El
següent tram puja una mica i es troba sec, però tot seguit torna
aprendre un pla inclinat i la galeria baixa suaument, amb el sòl
cobert per infinitat de gours. Quan torna a guanyar horitzontalitat,
el sostre baixa i la secció guanya una mica d'amplada durant uns
setanta metres, fins arribar a una petita cambra que acostuma a estar
coberta d'aigua. Aquí s'acaba la galeria principal, però uns pocs
metres abans, pel damunt d'un pas estret entre blocs que de vegades
sifona, trobem un laminador ascendent d'uns 5 metres de llarg per
1,50 metres d'ample i segons l'època, baixa un petit aport hídric.
Aquestes mides les conserva gairebé en tot el recorregut,
finalitzant en una minúscula saleta a +25 metres d'altura des del
seu inici. Per una serie d'obertures situades a la paret esquerra,
s'accedeix a una nova galeria descendent i d'aspecte caòtic en un
primer tram, degut a la presència de grans blocs caiguts; més
endavant s'arriba a una cambra de mitjanes dimensions, on a mitja
alçada trobem una diàclasi per la que es pot pujar entre replans i
petites saletes fins arribar al final a +30 metres d'altura, durant
tota l'ascensió ens acompanya una gran quantitat de fang. De nou a
la galeria, s'ha de salvar un ressalt de -3 metres per sobre d'una
marmita d'erosió. A partir d'aquí s'entra en el tram final de la
galeria, en sentit descendent i el sòl ple de còdols, arribant a
una volta sifonant que impedeix la continuació. El desnivell de la
cavitat és de 46 metres (+17/-29).
Tipo: Cova
Municipi: Fígols
Comarca: Berguedà
Unitat: Peguera - Ensija
Recorregut: 332 metres
Desnivell: 46 metres
Granunitat: Prepirineu
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2020-08-14 05:18:21
Situació
Carregant mapa...
Poc
després del km. 19 de la carretera (BV-4241) de Berga a Sant Llorenç
de Morunys, uns metres abans del pont sobre el riu Aigua de Llinars,
surt a la dreta un desviament que porta al petit poble de cases
disseminades de Llinars o Llinars d'Aigua d'Ora. Pel costat de Can
Sorribes (La Cabra) surt un camí que es va enlairant pel vessant
dret del riu Aigua de Llinars, ben aviat passa per la Balma de
Sallent i després de més d'una hora de camí arriba a la Casa
Grossa de Canals de Catllarí, actualment molt degradada.
Des
de la casa, surt un petit camí que baixa ràpidament fins el riu
Aigua
de Llinars on
hi ha (o hi havia) una palanca per travessar el riu, pocs metres per
sobre seu existeix un ample camí molt malmès i embrossat, que cal
seguir riu amunt fins que el camí s'acaba, aleshores s'ha de seguir
pel llit del riu, tot seguit aquest s'engorja i es penetra a
l'anomenada Gorja
del Tec,
paratge feréstec però magnífic, d'altes parets i amb punts en que
l'amplada no supera els 2-3 metres. El més fàcil, malgrat la
mullena, és avançar pel mig de l'aigua i anar remuntant el curs del
riu, fins arribar a la boca de la cova, que es troba a la dreta
(esquerra hidrogràfica) en un racó fosc de la gorja i uns 2 metres
per sobre del tàlveg.
Un
altre possible accés seria pel camí de Fumanya a la Font del Pi, un
cop al Molí de la Font del Pi, cal seguir aigües avall el curs del
riu Aigua de Llinars durant 1600 metres, la cova ens quedarà a
l'esquerra del riu. La cavitat es troba al municipi de Fígols
(Berguedà) i a pocs metres, a l'altre vessant del riu, ja és terme
municipal de Guixers (Solsonès).
Història
Durant
una de les estades a l'estiu de 1969 al xalet dels Rasos de Peguera, la Maria,
aleshores encarregada d'aquell refugi, li va comentar a Josep M. Miñarro
l'existència d'una cova dins la gorja del Tec. Amb molt poca informació
més al respecte, JM. Miñarro i S. Orduña (SIRE – UEC Sants) el 23 de
setembre d'aquell mateix any s'aventuren dins d'aquella magnífica gorja i
aconsegueixen localitzar la cavitat. Aquell dia poden explorar els
primers 30 metres de galeria, restant aturats en un pas estret i
obstaculitzat per algunes formacions estalagmítiques. No
es torna fins el 2 de maig del 1970 i és quan es supera amb certa
facilitat el pas estret i un nodrit grup de membres de la SIRE-UEC Sants
exploren la major part de la galeria principal, encara que la gran
quantitat d'aigua impedeix avançar en la seva totalitat. Dues setmanes
més tard poden assolir la galeria final i arribar al petit sifó que
tanca el pas. Encara va ser necessària una sortida més (juliol 1970) per
enllestir els últims detalls de la topografia. El març del 1973 un equip de la SIE – CEA visita de nou la cova i porten a terme una topografia més acurada que l'anterior. El
novembre del 1985, quatre membres de la SIE efectuen una visita amb la
intenció de revisar dues xemeneies senyalitzades a la topografia
anterior, tot aconseguint superar-les i arribar a la cota + 17 i + 13,5. Cap
a l'any 2000, el company Lluís Roqueta (SECEM, Manresa) ens va comentar
que havien estat a la cova i, excepcionalment, havien trobat molt baix
de nivell el sifó terminal i l'havien superat, podent explorar un tram
nou de galeria d'almenys 50 metres fins arribar a un nou sifó. No hem
tingut cap més notícia al respecte.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Martí,R;
Miñarro,J.M. (1970).-”Resultado de las exploraciones
espeleològicas en el río Aigua de Llinars (Berguedà)”. Bol.
Info. SIRE-SANTS(3):11-12.
SIRE-Sants/UEC. Barcelona.
Borrás,J;
Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la
Segarra i el Berguedà”. Catàleg
Espeleològic de Catalunya(vol.5):1-233.
Ed. Políglota. Barcelona.
Juderias
i Sala, Joan C.(1986).-”Novetats a la Bòfia del Tec (Berguedà)”.
EspeleoSie(28):33-34.
SIE-CE Àliga. Barcelona.
Fitxa
actualitzada maig 2020, fotografies facilitades per Josep Guarro de
l'exploració realitzada per la SIE-CEA el novembre de 1985.
Participants J.C. Juderias, P. Castells, A. Batllori (†) i J.
Guarro.
Fitxa
actualitzada l'agost de 2020. Coordenades facilitades per Albert
Caellas Cardona. (http://relleus.cat).