Bòfia del Tec

Boca de 2x1 metres que dóna accés a una galeria parcialment inundada als primers metres i que després puja lleugerament; als 35 metres de l'entrada, un pas estret entre concrecions permet la continuació, trobant un primer tram parcialment inundat i més endavant s'ha de superar un tram baix de sostre amb una marmita plena d'aigua. El següent tram puja una mica i es troba sec, però tot seguit torna aprendre un pla inclinat i la galeria baixa suaument, amb el sòl cobert per infinitat de gours. Quan torna a guanyar horitzontalitat, el sostre baixa i la secció guanya una mica d'amplada durant uns setanta metres, fins arribar a una petita cambra que acostuma a estar coberta d'aigua. Aquí s'acaba la galeria principal, però uns pocs metres abans, pel damunt d'un pas estret entre blocs que de vegades sifona, trobem un laminador ascendent d'uns 5 metres de llarg per 1,50 metres d'ample i segons l'època, baixa un petit aport hídric. Aquestes mides les conserva gairebé en tot el recorregut, finalitzant en una minúscula saleta a +25 metres d'altura des del seu inici. Per una serie d'obertures situades a la paret esquerra, s'accedeix a una nova galeria descendent i d'aspecte caòtic en un primer tram, degut a la presència de grans blocs caiguts; més endavant s'arriba a una cambra de mitjanes dimensions, on a mitja alçada trobem una diàclasi per la que es pot pujar entre replans i petites saletes fins arribar al final a +30 metres d'altura, durant tota l'ascensió ens acompanya una gran quantitat de fang. De nou a la galeria, s'ha de salvar un ressalt de -3 metres per sobre d'una marmita d'erosió. A partir d'aquí s'entra en el tram final de la galeria, en sentit descendent i el sòl ple de còdols, arribant a una volta sifonant que impedeix la continuació. El desnivell de la cavitat és de 46 metres (+17/-29).

Poc després del km. 19 de la carretera (BV-4241) de Berga a Sant Llorenç de Morunys, uns metres abans del pont sobre el riu Aigua de Llinars, surt a la dreta un desviament que porta al petit poble de cases disseminades de Llinars o Llinars d'Aigua d'Ora. Pel costat de Can Sorribes (La Cabra) surt un camí que es va enlairant pel vessant dret del riu Aigua de Llinars, ben aviat passa per la Balma de Sallent i després de més d'una hora de camí arriba a la Casa Grossa de Canals de Catllarí, actualment molt degradada.
Des de la casa, surt un petit camí que baixa ràpidament fins el riu Aigua de Llinars on hi ha (o hi havia) una palanca per travessar el riu, pocs metres per sobre seu existeix un ample camí molt malmès i embrossat, que cal seguir riu amunt fins que el camí s'acaba, aleshores s'ha de seguir pel llit del riu, tot seguit aquest s'engorja i es penetra a l'anomenada Gorja del Tec, paratge feréstec però magnífic, d'altes parets i amb punts en que l'amplada no supera els 2-3 metres. El més fàcil, malgrat la mullena, és avançar pel mig de l'aigua i anar remuntant el curs del riu, fins arribar a la boca de la cova, que es troba a la dreta (esquerra hidrogràfica) en un racó fosc de la gorja i uns 2 metres per sobre del tàlveg.
Un altre possible accés seria pel camí de Fumanya a la Font del Pi, un cop al Molí de la Font del Pi, cal seguir aigües avall el curs del riu Aigua de Llinars durant 1600 metres, la cova ens quedarà a l'esquerra del riu.
La cavitat es troba al municipi de Fígols (Berguedà) i a pocs metres, a l'altre vessant del riu, ja és terme municipal de Guixers (Solsonès).

Durant una de les estades a l'estiu de 1969 al xalet dels Rasos de Peguera, la Maria, aleshores encarregada d'aquell refugi, li va comentar a Josep M. Miñarro l'existència d'una cova dins la gorja del Tec. Amb molt poca informació més al respecte, JM. Miñarro i S. Orduña (SIRE – UEC Sants) el 23 de setembre d'aquell mateix any s'aventuren dins d'aquella magnífica gorja i aconsegueixen localitzar la cavitat. Aquell dia poden explorar els primers 30 metres de galeria, restant aturats en un pas estret i obstaculitzat per algunes formacions estalagmítiques.
No es torna fins el 2 de maig del 1970 i és quan es supera amb certa facilitat el pas estret i un nodrit grup de membres de la SIRE-UEC Sants exploren la major part de la galeria principal, encara que la gran quantitat d'aigua impedeix avançar en la seva totalitat. Dues setmanes més tard poden assolir la galeria final i arribar al petit sifó que tanca el pas. Encara va ser necessària una sortida més (juliol 1970) per enllestir els últims detalls de la topografia.
El març del 1973 un equip de la SIE – CEA visita de nou la cova i porten a terme una topografia més acurada que l'anterior.
El novembre del 1985, quatre membres de la SIE efectuen una visita amb la intenció de revisar dues xemeneies senyalitzades a la topografia anterior, tot aconseguint superar-les i arribar a la cota + 17 i + 13,5.
Cap a l'any 2000, el company Lluís Roqueta (SECEM, Manresa) ens va comentar que havien estat a la cova i, excepcionalment, havien trobat molt baix de nivell el sifó terminal i l'havien superat, podent explorar un tram nou de galeria d'almenys 50 metres fins arribar a un nou sifó. No hem tingut cap més notícia al respecte.

1. Martí,R; Miñarro,J.M. (1970).-”Resultado de las exploraciones espeleològicas en el río Aigua de Llinars (Berguedà)”. Bol. Info. SIRE-SANTS (3):11-12. SIRE-Sants/UEC. Barcelona.
2. Borrás,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):1-233. Ed. Políglota. Barcelona.
3. Juderias i Sala, Joan C.(1986).-”Novetats a la Bòfia del Tec (Berguedà)”. EspeleoSie (28):33-34. SIE-CE Àliga. Barcelona.

• Fitxa actualitzada maig 2020, fotografies facilitades per Josep Guarro de l'exploració realitzada per la SIE-CEA el novembre de 1985. Participants J.C. Juderias, P. Castells, A. Batllori (†) i J. Guarro.
• Fitxa actualitzada l'agost de 2020. Coordenades facilitades per Albert Caellas Cardona. (http://relleus.cat).