Cova d'Artús-forat del Vent

Forat del Vent: La primera part de la cavitat és de predomini vertical, ja que s'inicia mitjançant una sèrie de pouets i petits ressalts fins arribar a un nivell on esdevé sub-horitzontal. Aquí trobem vàries galeries, la més important de les quals és la Galeria de la Comunicació, a l'extrem de la qual existia l'enllaç amb la Cova d'Artús. Sembla ser que aquesta comunicació actualment no és practicable degut a un enfonsament.
Cova d'Artús: Cavitat amb una gran complexitat de galeries, que fan difícil un complet coneixement de totes. Podem dividir-la en dues parts principals; la primera es troba sota mateix de la boca d'entrada i constitueix la denominada Galeria de la Comunicació de direcció SSO, i que després d'un irregular recorregut amb constants pujades i baixades per la diàclasi, menava al Forat del Vent per un pas molt estret, el qual ja hem indicat que sembla ser que actualment no és practicable degut a un enfonsament.
Des de la boca d'entrada i en direcció OSO,s'accedeix a un conjunt de petites galeries unides per passos estrets i que ens situen en diversos nivells diferents, fins arribar a la part principal coneguda com la Galeria de les Ceràmiques, d'aspecte caòtic i laberíntic com tota la resta de la cavitat.
En el punt més allunyat de la boca, es desenvolupa una zona de tipus reticular denominada Galeries 73.

Des de l'O d'Albinyana surt una pista asfaltada que en poc més d'un quilòmetre puja fins el castell de l'Esquernosa i l'ermita de Sant Antoni de Pàdua. La Cova d'Artús es troba a 98 metres al NO de la cantonada SO de l'ermita i el Forat del Vent es situa a 95 metres a l'O de la mateixa cantonada de l'ermita.

A finals de 1966 i després de diverses jornades de desobstrucció, membres de la SES del CE Puigmal (Barcelona) exploren aquesta cavitat. En el decurs de les exploracions, en el veí poble d'Albinyana, neix entre el jovent un moviment pro-espeleològic, entre ells destaca en Joan Mª Pascual, el qual descobreix el 1967 l'Avenc d'Artús. A partir d'aquest moment passa a formar part del binomi Forat del Vent-Artús gràcies a la connexió efectuada al realitzar exploracions simultànies a ambdues cavitats.
Aquest fet ens planteja el dubte de sí realment hi va haver connexió física entre ambdues cavitats, ja que amb posterioritat s'ha dit que hi va haver un enfonsament que impedeix la connexió, però els autors del primer article parlen d'una exploració simultània que confirma la connexió, en cap moment es parla del fet d'entrar per una boca i sortir per l'altra, curiosament publiquen les fitxes per separat, donant-li al Forat del Vent un recorregut de 191 metres i una fondària de -36 metres, mentre que a l'avenc d'Artús li atorguen un recorregut de 564 metres i una fondària de -17 metres. Si sumem aquestes dades resulta que el sistema en realitat hauria de tenir 755 metres de recorregut i pel que fa a la fondària, si tenim en compte la diferència d'alçada entre boques hauria de ser de -46 metres. En el Catàleg Espeleològic de Catalunya (1978, Borràs-Miñarro-Talavera) es publiquen ambdues cavitat per separat, però indicant les respectives mides pel que fa a recorregut i desnivell. El 1990 Ferran Cardona ho publica en el segon volum de Grans Cavitats de Catalunya, però dóna les dades espeleomètriques del recorregut de la cova d'Artús i la fondària del Forat del Vent.
Per altra banda ens trobem en que els membres de la SES-CEP bategen una de les dues cavitats amb el nom d'Avenc d'Artús, aquest nom és canviat pel de Cova d'Artús pels autors dels dos catàlegs mencionats en les línies anteriors, desconeixent el motiu d'aquest fet, però resultant que és el nom amb que es coneix el complex en l'actualitat.
Finalment el SES del CE Puigmal el 1973 troben unes noves galeries que denominen amb aquest nom, publicant els resultats de les exploracions d'aquesta zona l'any 1977 a la revista Més Avall nº 1, la qual no tindria continuació.

1. Agüera, A.(1997).-”El macizo cavernoso de Albinyana”. Més Avall (1):14-102. SES- Club Esquí Puigmal. Barcelona.
2. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).-”l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.2):1-246. Ed. Políglota. Barcelona.
3. Cardona, Ferran.(1990).-”El sistema mediterrani i la depressió central”. Grans Cavitats de Catalunya (Segon Volum):1-484. EC Gràcia. Barcelona.

• Coordenades i fotos 'JNC' facilitades per Jordi Navarro, (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).
• Fotos extretes del blog: Espeleobloc (Post del dia 9 de juny de 2010).