Cova Fonda

Accedint per la boca inferior, coneguda de sempre i on encara existeixen restes d'un mur, trobem una galeria descendent i als pocs metres de recorregut es pot accedir a tres galeries diferents; a l'esquerra, per una estreta galeria i una sèrie de ressalts s'arriba a un nivell situat per sota de la galeria d'entrada. Situats de nou en el punt anterior de la galeria d'entrada, a la dreta s'inicia una galeria de 27 metres de recorregut i de poca alçada. Situats de nou en el punt de la galeria d'entrada, la galeria segueix baixant en fort pendent fins trobar un pouet d'uns 3 metres que porta de nou al nivell inferior ja esmentat; remuntant la galeria principal i després d'una saleta, es pot assolir la galeria de major recorregut de la cova, d'uns 37 metres, abans del final d'aquesta i mitjançant una grimpada, s'accedeix a uns petits conductes que porten a una sala de sostre baix, trobant-se al seu extrem meridional la boca superior. Existeixen més galeries secundàries i d'altres que posen en comunicació els diferents nivells de la cavitat. (Aquestes es poden consultar en l'extensa descripció que en Jordi Lloret fa de la cavitat en la revista Gours nº 3).

Encara que antigament l'aproximació es feia des de Salomó seguint la via del ferrocarril (pràctica totalment prohibida des de fa anys), actualment és més pràctic fer-ho des del poble de Vilabella. Des del carrer del Molí del Mig d'aquesta població, continuarem per la carrerada de Valls a Vendrell fins a tocar de la via prop d'un túnel, on deixarem el vehicle. Creuarem la via del ferrocarril i seguirem el camí en direcció SO durant uns 400 metres on ens desviarem a la dreta per un corriol ascendent que ens durà fins la boca inferior de la cova, situada uns 8-10 metres per sota de la plataforma superior del cingle.

La primera notícia que es coneix sobre la Cova Fonda és deguda a Pau Teixidor, metge de Rodonyà i soci delegat del Centre Excursionista de Catalunya que, junt amb altres companys la van visitar el 24-5-1896 a instàncies d'un xicot que l'havia informat que hi havien moltes restes d'ossos. Ja en aquella primera visita van poder valorar la importància de les restes arqueològiques de la cavitat que van seguir amb els treballs d'en Lluís Marià Vidal.
Des d'aquell moment la cova és objectiu de moltes visites: Font i Sagué (1899), és acompanyat pel mateix Pau Teixidor. Joan Ferraté amb companys de Reus la visiten el 15-8-1908 i fan un croquis sense escala ni orientació de la planta (Ferraté, 1918). Poques setmanes més tard,el 8-9-1908, membres de la primera etapa del Club Muntanyenc (Faura, Serradell, Co de Triola i d'altres) la visiten i Faura fa una nova planta, potser més completa que l'anterior (F. Bertrand, 1912). Els biospeleòlegs Jeannel i Racovitza la visiten l'octubre del 1910 (Faura, 1911).
Durant una excursió organitzada el 25-4-1934 per la Institució Catalana d'Història Natural, en la que participen també membres del Club Muntanyenc Barcelonès, es visita la cova i fan un complet treball que es va publicar l'any següent a Sota Terra II (Josep Closas, 1935).
Al llarg dels anys ha estat objecte de nombrosos treballs arqueològics i s'han estudiat restes que van des del neolític fins l'edat mitjana.
Toponímia: El nom original de la cavitat és Cova Fonda, que és com surt publicada des de les primeres exploracions, encara que alguns afegien de Vilabella, tot creient que es trobava en aquest municipi. No és fins l'exploració del 1934 que se n'adonen que la cova es troba realment al terme de Salomó i aleshores passen a denominar-la Cova Fonda de Salomó (que és el nom més popularitzat entre els espeleòlegs). Antigament també se li deia de Vergeracs (correctament ha de ser Vergerars) i fins i tot se li ha dit de Godall.

1. Aymamí i Domingo, Gener.(1993).-”Notes sobre la bibliografia de la Cova Fonda de Salomó”. Miscel·lània Penedesenca 1992 (17):93-111. Institut d'Estudis Penedesencs.
2. Bertrand i Cavaller, F.(1912).-”Cova Fonda de Vilabella”. Butlletí del CMB (8-10):78-82. Club Muntanyenc Barcelonès. Barcelona.
3. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).-”l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.2):1-246. Ed. Políglota. Barcelona.
4. Closas, J.(1935).-”La Cova Fonda de Salomó”. Sota Terra (II):65-82. Club Muntanyenc Barcelonès.
5. Faura i Sans, Mn.(1911).-”Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana”. Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural (VI):425-591.
6. Lloret Prieto, Jordi.(1976).-”Reseña de un par de visitas espeleológicas a la Cova Fonda de Salomó (Tarragona). Gours (3):17-32. GEFOMA-SEFM. Barcelona.
7. Teixidor, Pau.(1896).-”La Cova Fonda (Vilabella)”. Butlletí del CEC (21):131. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Fotografies extretes del blog “Espeleobloc”, post del dia 4-7-2011.