Avenc de l'Aisling

De la boca de l'avenc de l'Aisling, desgrimpem un ressalt que ens col·loca en el pis superior, de seguida a l'esquerra trobem una estreta rampa que comunica amb la part inferior. Progressant per l'esquerda principal, ràpidament és tallada per una nova esquerda que per la seva dreta i per un pou estret, també ens endinsaria en els nivells inferiors. De nou en l'esquerda principal, pel seu costat contrari segueix uns metres fins veure la llum d'una de les boques parietals que es troba uns metres per sobre, poc abans una nova esquerda ens porta a una sala on entrant per un costat accedim a l'exterior. De la intersecció de les dues primeres esquerdes superiors, l'esquerda entre blocs encastats, arribem a una rampa ascendent i a la boca superior. Per l'altra banda de la rampa hi ha un petit pou sense més continuació.
La cavitat pren fondària pel pas estret en rampa que hem deixat tot desgrimpant el primer ressalt. Per aquí ràpidament som a la part inferior de l'esquerda transversal del primer pis. Es pot desgrimpar un ressalt de -4 metres i ens situem a la sala de la Distribució. Aquesta sala és formada per diferents nivells, en la seva base baixem uns metres a la dreta per una evident continuació i accedim al sector de Sortida Primer Dia. Aquest sector comença progressant entre blocs que fan canviar la direcció ocupant l'esquerda, fins superar un pas estret sense dificultat i ens aboca a una ampla galeria que és tallada novament quasi perpendicularment. A l'esquerra donaríem a la sala Cega, final d'aquesta progressió. A la dreta en una nova intersecció, els pous del Ganivet, de -8 metres. Aquesta esquerda alta i estreta la retrobarem més endavant, continuant per sobre del Ganivet. Una zona de falsos pisos ens torna ens torna a canviar la direcció, a la dreta ens condueix a una esquerda neta que connecta amb un nou gir a la dreta amb una galeria taponada per un amuntegament de blocs. Per un costat, entre el bloc principal de sota i la paret, enllacem, tancant el circuit amb l'alta i estreta diàclasi que ve dels pous del Ganivet. Cal escalar uns 7 metres per arribar a una nova sala superior. Progressant en passamà per la lleixa terrosa de la galeria inferior, un pas estret ens dificulta l'entrada a una nova xarxa d'esquerdes i ens col·loca còmodament en una saleta on per un laminador si és de dia, s'aprecia la llum exterior al fons. A la dreta trobem un pou cec. Arrossegant-nos pel laminador accedim a una ampla galeria, a les dues puntes d'aquesta trobem les dues boques de Sortida Primer Dia.
Guanyem ràpidament alçada per la sala de la Distribució i donem a una nova sala anomenada del Llaminador el nom de la qual ve d'un ampli laminador que passa sota una junta d'estratificació. Al final ens duu a una àmplia esquerda i a un ressalt de -7 metres pou dels 4 spits. Per continuar la progressió hauríem de davallar a un pou, però hi ha un passatge, al bell mig de la sala del laminador, que descendint entre blocs connecta amb el Racó i per aquí amb la base del pou dels 4 spits. Hi ha altres connexions a la sala, per un pou connectaríem amb la part inferior de la sala de la Distribució, i per l'esquerra una quarta galeria sense més importància amb un pou cec de -10'5 metres, el Fanguer Maleït.
Des de la base del pou dels 4 spits, una altra galeria forma un ressalt marcat per grans blocs, una vegada a baix novament a l'esquerda, s'aprecia una continuació discreta, ja que la galeria continua en ascensió; cal efectuar un, petit pas en oposició, per aquest camí de tornada dels Grans Espais. Per la discreta continuació, sortegem blocs sense dificultat fins a un nou pas ascendent que ens porta en front d'un gran bloc. El pas en gatera voreja per la dreta quest bloc apareixent un gran volum davant nostre. Les dimensions ja són considerables, no gaire després forma una balconada, si baixem arribem tranquil·lament a les galeries inferiors dels Grans Espais fins al final. En canvi, per una lleixa petita a la dreta podrem situar-nos en un nivell entremig de blocs, on s'aprecia la foscor de la part superior. Cal buscar les maniobres més evidents per pujar al sector superior dels Grans Espais. Ara tornem enrere per aquest nivell, un nou i més ampli laminador, també format per la junta d'estratificació, ens condueix a una sala de fort pendent amb el seu límit molt ple de blocs. A l'esquerra, després de moure alguna de les pedrotes, estirat al terra fem cap a una saleta de continuació descendent, i reconeixem l'indret per on hem passat abans, som a l'altra galeria que ve del pou dels 4 spits.

L'aproximació més indicada és a partir de la Morera de Montsant, pujar pel grau de la Grallera fins arribar a la Serra Major; des d'aquesta anirem a cercar el camí que porta al Comellar de l'Os, seguirem per la carena deixant a la dreta el camí que baixa al Comellar, seguint fins arribar a les canals on trobarem algunes cavitats, seguint un sender molt perdut arribarem a un pla que és ple de dolines i cingles solcats, damunt mateix de la Bitlla. La boca de l'avenc de l'Aisling s'obre en un contrafort que trobem enfront de la Bitlla. Venint de la dolina del Pla de l'Escoter, cal baixar pel pendent que s'aboca vers el barranc del Vidobar, on es poden apreciar les petites boques parietals que connecten amb el pis superior. Arribant a una canal interior, pujant a l'esquerra, ràpidament ens situem a la boca de la cavitat. La boca superior es troba just a la part superior del volum rocós. Les boques de “Sortida Primer Dia” estan situades uns 30 metres per sota, baixant pel vessant i la roca conglomerada en un petit cingle.

Explorat pel GELL el 1995.

1. Farrús,M.;Satorra,A.;Pérez,Ll.(1999).-Resultats de les campanyes del grup espeleològic lleidatà a la serra del Montsant. Anys 1995-1997. El Montsant” Grallera (5):5-44. GELL-CE Lleida.

• Coordenades i fotografies facilitades per Antoni Satorra (GELL).