Pouetons de les Agulles

Conegut des de temps immemorials i carregat d'històries i llegendes (cau de bruixes, del mateix dimoni i fossa dels Regirarocs, entre d'altres). Per les indagacions fetes els darrers anys pel company F. Miret hem pogut saber que les primeres cites sobre aquest avenc són les facilitades en el Diari de Francisco de Zamora l'any 1789, així com les làmines encarregades per aquest als artistes Remart i Montanya, que dibuixen les boques dels pouetons entre d'altres il·lustracions sobre la muntanya. Anys més tard, algunes d'aquestes cites apareixen en el polèmic manuscrit del P. Gerard Joana (1801), donant lloc a una obra de l'abat Muntadas (1867) en el que es tergiversa la informació i que fins no fa gaires anys es donava per cert que el P.Joana havia sondejat, al menys, el primer pou. Certament, la primera exploració als Pouetons de les Agulles va ser portada a terme el 27 de juliol del 1908 per Faura i Sans, Có de Triola, el P. Marcet, Serradell i d'altres, tot davallant els dos primers pous i donant per acabada l'exploració. Pocs dies més tard, el 12 d'agost del 1908, Faura i el P. Marcet hi tornaren acompanyant l'eminent naturalista francès J. Maheu, la seva senyora i el seu nebot. No és fins el 25 de maig del 1952 que en una visita rutinària de membres del GES-CMB (Brusotto, Lamarca i Serra) descobreixen una esquerda ascendent que remunten parcialment. No li donen gaire importància a aquest descobriment i resta en l'oblit. L'11 d'octubre del 1954 un grup de minyons-escoltes de la SEDAC (Igualada) visiten l'avenc i retroben el pas ascendent del seu fons i arriben al fons del pou de la Biga, però mancats de material, tenen un petit accident i tornen endarrere. Al dia següent, a Montserrat, parlen amb Lluís Muntan i Òscar Andrés i els hi ofereixen la possibilitat de continuar l'exploració. El 19 de desembre del mateix any, membres del GES fan una primera entrada i arriben al punt final dels igualadins, tot constatant la continuació de la cavitat. A la fi, el 23 de gener del 1955, un equip del GES assoleix el fons de l'avenc i aixequen una primera topografia que situa el fons a la cota – 144, en un pou inundat. Poc després encara hi van tornar amb els escafandristes de l'ERE, tot comprovant que el “llac” final era un simple pou tancat que en aquells moments tenia poc més de 5 metres des del nivell de l'aigua. Entre 1976 i 1977, casualment, tres grups catalans (GGG; GES i SIE) retopografien la cavitat individualment i tots tres coincideixen en fixar la cota de màxima penetració als – 123 metres. Durant l'estudi quiropterològic realitzat el 2019-2020 per Avent Sandoval, un dels companys d'exploració, Quim Pesqué, es va fixar en una esquerda del fons de la cavitat en la qual es varen endinsar i després de varies desobstruccions es va aconseguir descobrir aquesta galeria de 29 m. de recorregut i 3,60 m. de desnivell. En el transcurs d'aquestes prospeccions de desobstrucció i topografia han participat: Avent Sandoval, Quim Pesqué, Artsiom Skarabahaty, Jaume Sandoval, Rosa Domínguez, Toni Macià, Jordi Llorca, Emilia Doña, Juanjo Rios i Andreu Florit.