Pouetons de les Agulles

La cavitat presenta dues boques separades per pocs metres. Baixant per la que està una mica més elevada es penetra en un pou de 25 metres que ens deixa al capdamunt d'una rampa en fort pendent i que s'aboca, al costat d'uns magnífics gours, a una segona vertical de 16 metres i que es davalla pel costat d'una esplèndida colada (la Llengua de Gat), pràcticament fins el fons del pou. Si es penetra per la boca inferior (itinerari més habitual), el pou presenta un desnivell de 32 metres i passa a tocar el final de la rampa per enllaçar directament amb el segon pou. La seva base presenta unes dimensions força àmplies, però cal entaforar-se per una estreta esquerda vertical a la que segueix un ressalt de 8 metres. Continua per una galeria diaclasiforme plena de blocs i que cal superar durant uns metres en oposició per la part alta, mentre que per sota la diàclasi continua. Poc després d'un eixamplament s'arriba a una nova vertical (Pou del Minyons o de la Biga), de 25 metres i on fa molts anys hi havia hagut una biga de ferro per facilitar la instal·lació.
Al fons del pou hi ha un bonic toll (Bassal de les Pinyes) i s'inicia un ampli i llarg corredor accidentat per multitud de blocs encastats. Després d'una estretor cal remuntar una rampa clàstica per a continuació tornar-la a davallar per l'altre extrem fins a trobar un pouet d'11 metres que ens porta a una zona de grans dimensions, integrada per un fals pis generat per acumulació de blocs. El pou continua per una àmplia obertura entre la paret i els blocs i als 20 metres de descens es forma un corredor de més de 20 metres de longitud i dividit per una gran llosa vertical. En l'altre extrem, un nou pou, de 14 metres i entre grans blocs, ens porta al punt de màxima fondària, ocupat per un toll d'aigua, important segons l'època. Abans de davallar aquest pou, fent un fàcil flanqueig, es pot accedir una galeria (Galeria Rafel Pasant) d'uns 50 metres de longitud.
Nova Galeria Quim-Avent: Des de gairebé el punt final de l'avenc es pot accedir a la galeria Quim-Avent, tot desgrimpant un estret ressalt de 3,40 m. i posteriorment ens trobarem un altre pas estret d'on visualitzarem un gir tancat a la nostra esquerra, en el qual ens endinsarem a la galeria per la que transcorre un petit riuet que seguirem uns 13 m. rectilinis fins al punt de màxima fondària, d'on la progressió resulta impenetrable. En aquest punt remuntarem dos metres per arribar en un nivell superior de la mateixa galeria per la que avançarem estirats entre estretors fins al seu màxim recorregut.
Aprofitant la topografia publicada el 1976 pel GGG de 123 m. de fondària, s'ha dibuixat la nova galeria descoberta de tal forma que la nova profunditat estimada de la cavitat es situa en 124,60 m.

A pocs més de 200 metres al NNO del refugi Vicenç Barber (Regió d'Agulles). Davant mateix del refugi i a l'esquerra de la paret d'escalada, surt un corriol que remunta un torrent pel seu vessant esquerre. Als 200 metres creua la llera del torrent i tot seguit porta directament a la boca inferior de l'avenc.

Conegut des de temps immemorials i carregat d'històries i llegendes (cau de bruixes, del mateix dimoni i fossa dels Regirarocs, entre d'altres).
Per les indagacions fetes els darrers anys pel company F. Miret hem pogut saber que les primeres cites sobre aquest avenc són les facilitades en el Diari de Francisco de Zamora l'any 1789, així com les làmines encarregades per aquest als artistes Remart i Montanya, que dibuixen les boques dels pouetons entre d'altres il·lustracions sobre la muntanya. Anys més tard, algunes d'aquestes cites apareixen en el polèmic manuscrit del P. Gerard Joana (1801), donant lloc a una obra de l'abat Muntadas (1867) en el que es tergiversa la informació i que fins no fa gaires anys es donava per cert que el P.Joana havia sondejat, al menys, el primer pou.
Certament, la primera exploració als Pouetons de les Agulles va ser portada a terme el 27 de juliol del 1908 per Faura i Sans, Có de Triola, el P. Marcet, Serradell i d'altres, tot davallant els dos primers pous i donant per acabada l'exploració. Pocs dies més tard, el 12 d'agost del 1908, Faura i el P. Marcet hi tornaren acompanyant l'eminent naturalista francès J. Maheu, la seva senyora i el seu nebot.
No és fins el 25 de maig del 1952 que en una visita rutinària de membres del GES-CMB (Brusotto, Lamarca i Serra) descobreixen una esquerda ascendent que remunten parcialment. No li donen gaire importància a aquest descobriment i resta en l'oblit. L'11 d'octubre del 1954 un grup de minyons-escoltes de la SEDAC (Igualada) visiten l'avenc i retroben el pas ascendent del seu fons i arriben al fons del pou de la Biga, però mancats de material, tenen un petit accident i tornen endarrere. Al dia següent, a Montserrat, parlen amb Lluís Muntan i Òscar Andrés i els hi ofereixen la possibilitat de continuar l'exploració. El 19 de desembre del mateix any, membres del GES fan una primera entrada i arriben al punt final dels igualadins, tot constatant la continuació de la cavitat. A la fi, el 23 de gener del 1955, un equip del GES assoleix el fons de l'avenc i aixequen una primera topografia que situa el fons a la cota – 144, en un pou inundat. Poc després encara hi van tornar amb els escafandristes de l'ERE, tot comprovant que el “llac” final era un simple pou tancat que en aquells moments tenia poc més de 5 metres des del nivell de l'aigua.
Entre 1976 i 1977, casualment, tres grups catalans (GGG; GES i SIE) retopografien la cavitat individualment i tots tres coincideixen en fixar la cota de màxima penetració als – 123 metres.
Durant l'estudi quiropterològic realitzat el 2019-2020 per Avent Sandoval, un dels companys d'exploració, Quim Pesqué, es va fixar en una esquerda del fons de la cavitat en la qual es varen endinsar i després de varies desobstruccions es va aconseguir descobrir aquesta galeria de 29 m. de recorregut i 3,60 m. de desnivell.
En el transcurs d'aquestes prospeccions de desobstrucció i topografia han participat: Avent Sandoval, Quim Pesqué, Artsiom Skarabahaty, Jaume Sandoval, Rosa Domínguez, Toni Macià, Jordi Llorca, Emilia Doña, Juanjo Rios i Andreu Florit.

1. Andrés, O. (1956).- “Primera exploración total al Avenc dels Pouetons.
2. Región de les Agulles. Montserrat” Ciencia y Montaña (1r. trim.). ClubMuntanyenc Barcelonès. Barcelona.
3. Armengou, JMª (1955).- “L'Avenc dels Pouetons” Cordada (2): 4-5. Barcelona.
4. Cardona, F. (1977).- “El avenc dels Pouetons de les Agulles” Exploraciones (1): 32-38. GG Gràcia. Barcelona.
5. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia. Barcelona.
6. Faura, M. (1911).- “La espeleología de Cataluña” Mem. Real Soc. Esp. Hist. Nat. 6 (6): 167 pp. Museo de Ciencias Naturales. Madrid.
7. Maheu, J. (1912).- “Exploration et flore souterraine de cavernes de Catalogne et des illes Balears” Spelunca T. VIII (67-68): 108 pp. Bulletin & Mémoires de la Société de Spéléologie. París.
8. Miret, F. (2004).- “Exploracions a la cova del Salnitre (1789-1808) Collbató. Baix Llobregat” Actes del 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 171-181. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
9. Serradell, B. (1909).- “L'avenc dels Pouetons de les Agulles a la montanya de Montserrat (terme del Bruc)” Sota Terra (I): 117-168. Club Muntanyenc. Barcelona.

• Dades i topografia de la nova “Galeria Quim-Avent” facilitades per Avent Sandoval (març 2020)