Avenc de Vandellòs

La boca de 4 x 2 metres presenta el llavi S enfonsat 2,5 metres en relació amb el superior. El primer pou arriba a la cota – 31 dividit per un ampli en dos trams de 13,5 i 17,6 metres.
Des de la base del pou d'entrada la progressió cap al SO ens porta, mitjançant una rampa, al primer ressalt de 4,4 metres seguint el pendent cobert per blocs fins a – 50 metres, on la concreció estalagmítica imposa un estret accés al pou de 15,8 metres que posa fi a aquesta via als 66 metres de fondària.
De nou a la base del pou d'entrada (- 31) i seguint cap al NE, baixem un ressalt de 3,5 metres al que segueix un pendent i un segon ressalt de 3,3 metres, el qual no cal baixar, ja que seguint a mitja alçada per la cornisa de l'esquerra i fent un pas acrobàtic per damunt del pou, en un tram concrecionat tot destacant una bella estalagmita, s'arriba a un encaixament de blocs i concrecions que formen un pis fals pel que s'accedeix al pou de 29 metres. El descens es realitza en inici tocant una paret molt cristal·litzada i en aeri el darrer tram, assolint la cota – 64,5. Des d'aquí un fort pendent amb grans blocs, tant a la planta com encastats a mitja alçada, condueix a la cota – 72, on un nou ressalt de 2 metres porta a una estreta gatera que baixa 3,7 metres. Un altre pas entre blocs i un nou ressalt de 2 metres ens porta a un pou de 8,5 metres (al fons: cota – 88,5), a la base del qual, els clastes de procedència parietal i zenital, així com les grans masses estalagmítiques fracturades, originen una galeria d'aspecte caòtic en la que s'obre el darrer pou de la cavitat, de 21 metres, tots presentant diferents replans per l'encaixament de blocs.
Tota la cavitat s'estructura rígidament sobre fractures sense cap tipus de modificació per fenòmens d'excavació. Malgrat tot, les infiltracions són relativament freqüents i les podem considerar com a responsables del revestiment parietal intens que s'aprecia fins a la cota – 50 i dels notables fragments estalagmítics dispersats per la resta de la cavitat.
La morfologia clàstica domina profundament sobre un conjunt de diàclasis, tot creant replans i pisos falsos a diferents alçades. La progressió en profunditat es aturada pel progressiu acostament entre les parets de les fractures, la qual cosa junt a les condicions topogràfiques exteriors permeten classificar l'avenc com una cavitat tectogenètica gravitacional de desenganxament.

Uns 500 metres a l'E de la Tossa de l'Alzina, dalt d'una carena planera que es dirigeix cap a la moleta Mut (Amoud, Amut, Amunt, segons la cartografia). A uns 15 metres del cingle que limita la carena pel S.
Dels diferents itineraris per fer l'aproximació, potser el més recomanat és el que sortint del poble de Vandellòs en direcció S va cap al coll de la Basseta. Poc abans d'arribar aquí, en el collet del Corral de ca la Torre cal prendre el GR 192 (també es pot prendre des de l'agregat de Masboquera, poc abans d'arribar a Vandellòs) i enfilar-se cap a la Bassa Blanca i seguir tota la carena que ressegueix les moles del Taix, abans d'arribar a la tossa de l'Alzina s'ha de deixar el camí i seguir la carena que va cap a la moleta Mut. L'itinerari a peu des d'on es deixa el cotxe (collet del Corral de ca la Torre) és de poc més d'una hora.

Conegut des de temps immemorials, possiblement la primera cita correspon a un informe sobre terratrèmols (Bayo, 1845), que es va recollint posteriorment en els catàlegs de Puig y Larraz, Font i Faura.
La primera exploració fou duta a terme el 7 de desembre del 1913 per Joan Ferraté i els seus companys, però incomprensiblement acaben l'exploració a uns 40 metres de fondària, sense saber veure l'evident continuació.
La primera exploració total sembla ser que és la que van realitzar conjuntament membres del GES-CMB, ERE-CEC i companys de Tarragona el dia 12 de gener de 1958, tot assignant-li una fondària de 108 metres i anomenant-lo avenc de les Moles del Taix, molt possiblement per desconeixement de les dades anteriors.
Més tard es tenen notícies de diferents exploracions per part d'espeleòlegs de Reus i Tarragona, que passen a anomenar-lo avenc de la Tossa de l'Alzina.
Finalment, el 12 de maig de 1975, un equip de la SIE – CE Àliga (Barcelona) visiten la cavitat i realitzen l'única topografia coneguda fins ara, tot assignant-li 109 metres de fondària comptats des del llavi superior de la boca d'entrada.

1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona

2. Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.

3. Victoria, JM. (1974).- “L'avenc de Vandellòs (Baix Camp, Tarragona)” EspeleoSie (16): 37-44 SIE – CE Àliga. Barcelona.

• Coordenades facilitades per Jaume (GE Lleida)

• Fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot Apunts del 9 al 13 de març 2015.