Avenc de l'Espluga

Es penetra a l'avenc per un pou subvertical de 18 metres fins una plataforma on s'obre un nou pou de 9 metres. A la base d'aquest es troba una galeria que, si la seguim en direcció N-S ens porta a una diàclasi que es tanca als 20 metres de recorregut. De nou a la base del pou d'entrada i en sentit contrari, entrem en un meandre en el que segons les èpoques circula una petita quantitat d'aigua. Seguint-lo i, després de girar 180º sobre si mateix, s'arriba a un pou de 17 metres on ja es fa evident la morfologia determinada per la megàclasi principal de la cavitat. Al seu fons, un ressalt de 4 metres serveix per enllaçar amb una nova vertical, la més gran de l'avenc, de 28 metres. Al seu fons s'origina una galeria horitzontal de 18 metres de longitud i que ens porta a la boca del darrer pou, de 24 metres de desnivell i al que es penetra per una petita canal de gran inclinació; a la seva base es troba el sector més ampli de la cavitat.
Per seguir l'exploració s'han d'ascendir uns ressalts i baixar per un pou irregular de 13 metres al fons del qual s'origina la galeria final, d'uns 30 metres de longitud i al final de la qual hi ha un pouet de 2,5 metres, on es localitza el punt de màxima profunditat de l'avenc.
El recorregut horitzontal real és de 200 metres, als que cal sumar tots els trams verticals, donant un recorregut total d'uns 320 metres.

Des de l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari (carretera de Terrassa a Talamanca) s'ha de pujar cap al Coll de Tres Creus i aquí prendre el camí de la font i balma de la Pola, per seguir endavant fins el Coll de Tanca. Des d'aquí, a l'esquerra, cal seguir el camí que tot passant per la carena de l'Espluga arriba fins el turó del mateix nom i la corresponent Balma de l'Espluga. Des d'aquest punt seguirem el camí uns 150 metres cap a ponent fins trobar, a l'esquerra, un corriol que baixa sobtadament entre el bosc i en pocs metres ens porta a la boca de l'avenc.

La primera exploració tingué lloc el dia 18 de gener del 1953 per membres del Centre Excursionista de Terrassa (Clavell, Busqué, Tomàs, Llamas, Olivellas, Tugues, Martínez i Busqueta), que eren espeleòlegs ocasionals, i pogueren baixar el primer pou. Van tornar el diumenge següent i van arribar al fons del segon pou. El tercer intent no va arribar fins un mes més tard, el 22 de febrer, assolint el fons de l'avenc i sembla que van fer una topografia. Malgrat tot, sembla que hi va haver “filtracions” i membres del GES-CMB (delegació de Terrassa) es van avançar i el dia 8 de febrer d'aquell mateix any, realitzaven la primera exploració completa i feien un croquis de l'avenc atorgant-li 126 metres de fondària (a l'apartat topo s'adjunta una còpia calcada en paper vegetal trobada a l'arxiu de l'ERE-CEC, que molt possiblement és el croquis fet pels del GES). A més li van canviar el nom i el van anomenar Avenc del Sot del Teix, temps després va recuperar el nom original.
Poc a poc es va convertir en una de les cavitats clàssiques del massís, malgrat que, una topografia feta pel GES-CMB l'any 1967 va ser la primera en sortir publicada, tot assignant-li una fondària de 127 metres. Topografies posteriors (EC de Sabadell, 1976 i SIE-CEA, 1979) fixen el punt de màxima profunditat en 120 metres i la més recent (EC de Gràcia, 1983) arriba fins els 123 metres.
L'amic Lluís Muntan (GES-CMB) en data 4-2-2012 ens envia la següent nota: Efectivament, els dies 7 i 8 de febrer del 1953 un grup de membres del GES-CMB van portar a terme la primera exploració total de l'Avenc de l'Espluga. Érem: Josep Pallejà; Anna Mª Pallejà; Ramon Tutusaus; M. Ezequiel i Lluís Muntan, acompanyats també per Rafael Pla (CE d'Alcoi). Jo mateix vaig fer l'aixecament topogràfic, molt detallat i que donava una profunditat de 125 metres; malauradament, aquesta topografia, com moltes d'altres meves, es va perdre. El croquis trobat a l'arxiu de l'ERE és totalment aliè a nosaltres. En tot moment vam anomenar la cavitat com Avenc de l'Espluga, això d'Avenc del Sot del Teix va sortir posteriorment. El dia 8 encara vam tenir temps de visitar l'Avenc del Llest (Lluís Muntan).

1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.

2. Castells, P. (1979).- “Revisió topogràfica de dues cavitats de la Serra de l'Obac”. EspeleoSie (23): 47-53. SIE del Centre Excursionista Àliga. Barcelona.

3. Freixes, A.; Monterde,M.; Cervelló, J.Mª. (1983).- El paleocarst i el carst actual de les serres de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac.:57 pp. ECS – Unió Excursionista de Sabadell

4. Ullastre; J. (1968).- “Estudio geomorfológico y comparativo del Avenc de l'Espluga con otras cavidades del macizo Obac-Sant Llorenç (Barcelona)” Geo y Bio Karst (14-15): 31-34. Ed. J.Mª Armengou. Barcelona.

5. Vives, S. (1990).- 1969-1989. 20 anys de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa. 77 pp. SIS del CE Terrassa.