Tuta de Vima

La boca, d'uns 2 metres de diàmetre, dóna accés a un pou de -26 metres de fondària, la base en rampa ens duu fins un ressalt que ens situa en el punt de màxima fondària a -28 metres.
Els companys de l'Espeleodijous han modificat la topografia original (línia blava) , sense mesurar, per indicar que la boca és oberta a la vertical i no en forma de finestra.
Cal anar amb compte quan el cerquem, perquè l'avenc queda amagat per la vegetació.

Per la carretera N-260 a l'alçada de Martinet, en desviarem per la carretera LV-4055 en direcció a Montellà, de seguida (500 metres) ens desviarem a la dreta en direcció a Béixec. Un cop passat Rubíllec ens desviarem a la dreta fins a trobar una nova desviació també a la dreta que ens portarà fins a Béixec, des d'ací seguirem en direcció a el Querforadat, i en el primer revolt on ja es veu la casa de Vima, cal baixar cap al fons de la vall, és una baixada molt dreta i cal fer una mica de ziga-zagues.

La primera exploració tingué lloc els dies 24 i 25 de setembre del 1960, junt amb la Tuta de Bèixac, per part de V. Cusó, J. Llopis, J. Sabartés (ERE - CEC) i M. Soler (GEB), encara que pràcticament va restar inèdita fins que la tornen a explorar cap a 1968 membres de l'ACE Mataró i la publiquen.
Malgrat que a vegades s'ha citat com a Tuta de Bima, la toponímia actual i oficial (ICC i Nomenclàtor) fa referència a Vima. Aquest nom li ve donat per la seva proximitat amb Mas de Vima, aquesta casa és coneguda històricament per haver-hi viscut en el segle XVI en Joan Grau i Ribó baró de Toloriu i la seva esposa Xipahuatzín Moctezuma (batejada com a María i filla de l'emperador asteca), diu la llegenda que ací hi està enterrat el tresor de Moctezuma.

1. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F: (1978).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya): 166. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Busquets, P.(1968).-Resultats de l'expedició espeleològica al Cadí”. Butlletí Agrup. Cient. Exc. Mataró (8):16-20. ACE Marató.
3. Canals, M.; Ribera, C. Viñas, R. (1970).- La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre., 98 pp. Centre Excursionista de Catalunya – Ed. Montblanch.

• Revisió de coordenades, situació i fotografies extretes del web: espeleodijous.cat Apunt del 29-8-2019