Avenc de la Cabana d'en Garraba

L'accés es realitza per una curta galeria de 1'70x1 metres, amb una petita finestra a la volta. De seguida trobem un ressalt de -6 metres, des d'on s'accedeix després d'un pas de poca alçada a una saleta on hi han dos pous en planta, cal seguir pel més oriental de -8 metres. Aquest primer tram es un tant caòtic amb nombrosos blocs. A la base del pou, a l'esquerra s'obre una curta galeria de direcció NE. A partir d'aquest punt la galeria principal té un petit aport d'aigua. Entre les cotes -19 i -40 metres trobem una successió de pouets i marmites, essent el darrer de -3 metres. A partir d'aquest punt la galeria perd alçada (1x0,70) i passa a ser més horitzontal, això obliga a submergir-se parcialment per passar la gatera (-40). La galeria continua uns 40 metres més còmodament, amb una secció mitja de 0,80x1,70 metres. Arribats a aquest punt, la galeria es divideix en dos conductes superposats amb varies comunicacions entre ells, per acabar unint-se de nou. En aquest punt trobem una galeria a l'esquerra de poc més de 10 metres de longitud. La galeria segueix amb un traçat meandriforme, a partir de la cota -48 metres aquesta gira clarament cap el S. Als 270 metres de recorregut trobem a l'esquerra una gatera que es pot recórrer durant una cinquantena de metres, fins quedar obturada per sediments. La galeria principal segueix en direcció S mentre augmenta el pendent d'aquesta creant petits rapits que conflueixen en una bonica cascada a – 59 metres. A partir d'ací trobem dos continuacions, cap el NE, un conducte de dos pisos amb comunicació entre ells però que resulta impenetrable als 10 metres de recorregut, per on desapareix el riu que ens ha acompanyat durant quasi tota la cavitat. Si realitzem una petita escalada de 5 metres, podem seguir cap el SSE per una galeria descendent d'un metre de diàmetre i 60 metres de recorregut, aquest tram finalitza a -62 metres de fondària després d'un recorregut de 425 metres.
L'exploració de la cavitat en època de pluges és força perillós, ja que es tracta d'un engolidor actiu.

Entre els quilòmetres 211 i 212 de la carretera N-260 (de Martinet a la Seu d'Urgell), surt la carretera que va al Querforadat i que passa pels pobles de Bar i Toloriu. Un cop passat aquest darrer poble, la carretera segueix el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de la Barguja. Aparcarem just abans del pont que el creua, retrocedirem per la carretera uns 350 metres i llavors baixarem a cercar el llit del torrent. La boca de la cavitat es troba a 2 metres del llit del torrent en el vessant oposat.

Degut a les seves característiques i situació, la cavitat era coneguda d'antic a la zona. La primera noticia espeleològica correspon a Mn. Faura i Sants que la cita com Avench d'en Cavana de Garroba a partir de les notes d'en Jeannel, Mengel i Racovitza que l'exploraren parcialment amb objectius biospeleològics el 23 d'agost de 1910, sembla que la traducció de l'original no fos prou acurada amb el nom.
El 1947 Ll. Solé Sabarís i Noel Llopis Lladó en la memòria explicativa del mapa geològic (1:50.000 full de Bellver) inclouen una petita nota de la cavitat a partir de les notes de Jeannel i Racovitza i un petit catàleg de cavitats amb unes interessants observacions sobre el funcionament hidrològic del torrent de la Barguja.
El 1964 un grup d'espeleòlegs entre els quals hi havia un membre de la SIE del CE Àliga exploren uns 300 metres de galeries (A. Traver 1966).
Entre els any 1966 i 1968 l'ERE del CE Catalunya el visita en diverses ocasions per motius principalment biospeleològics, donant com a resultat la primera localització a Catalunya del Niphargus longicaudatus.
Finalment, la SIE del CE Àliga el topografia l'1 de setembre de 1973.


Toponímia: Algun cop aquest avenc ha aparegut citat erròniament com Avenc de la Cabana d'en Gabarra.
Tanmateix, pel que fa al nom de Cabana, creiem que en cap cas es pot considerar sinònim de cova o avenc.