Avenc de les Canals

La boca dóna inici a una rampa a la que segueix un ressalt de 5 metres, seguit d'un altre de 3 metres fins arribar a la base d'una galeria estreta i rectilínia que forma pendent cap als dos extrems. Seguint cap al NE, la galeria s'estreny encara més i després d'uns petits ressalts s'arriba al punt de màxima fondària (cota – 20), on sembla acabar la cavitat.
Però poc abans d'arribar en aquest últim punt, es pot remuntar un parell de metres i s'accedeix a un estret passadís que penetra en una nova galeria de característiques molt semblants a l'anterior.
Cavitat estructurada en una diàclasi de direcció NE-SO eixamplada per infiltracions locals i que posteriorment van originar alguns processos litogènics molt localitzats.

Pocs metres per sota del costat de ponent del cim d'un petit turó (Serra de l'Avenc, 154 m.) situat al SSE del Molí de les Canals, gairebé a la línia divisòria dels municipis d'Ulldecona i d'Alcanar.
A títol anecdòtic, podem dir que l'Avenc de les Canals seria la cavitat de localització més meridional de les conegudes a Catalunya.

Les primeres notícies que tenim d'aquest avenc són de la Setmana Santa del 1959, en que membres del GES – CMB fan una campanya a la zona del Montsià i entre d'altres cavitats exploren l'Avenc de les Canals, però els resultats mai es van arribar a conèixer.
Components del Grup Espeleològic d'Ulldecona la van explorar cap a finals dels anys 1960 o principis dels 1970.
Durant 1980-83, la SIE del CEA va portar a terme diferents sortides d'exploració a la zona de Montsià – Godall, entre elles es va explorar l'Avenc de les Canals i es va topografiar fins al punt de màxima fondària, però no es va arribar a veure la galeria superior.