Avenc del Bages

Una boca ampla però baixa que es va estrenyent a mida que entrem. Als 3 metres, trobarem un ressalt de 2 metres que es pot baixar amb l'ajut d'una barra de ferro que està posat a sobre i del qual ens podem agafar amb les mans. Cap al NE, hi ha un pou que comunica directament amb la sala principal, però es pot baixar per l'altre costat a través de diferents gateres verticals on hi trobem alguns ressalts, fins arribar al final de la sala principal sense que sigui necessari emprar material, però amb precaució.
Des de la sala principal baixarem en direcció NE fins l'extrem oposat, on trobarem diferents galeries en tots sentits però sense possibilitat de continuació, i ple de formacions litogèniques. Un estret pas, desobstruït, dóna pas a la Sala del Gall de 5x4x2 metres, amb boniques formacions blanques i excèntriques. Al fons d'aquesta sala s'obren dos variants, la de la dreta, anomenada La Gansa, baixa uns 6 metres i queda tancada. Per l'esquerra seguirem baixant fins la Sala de la Gallina, de mides similars a l'anterior. Al fons d'aquesta sala també trobarem dues variants. A la dreta baixarem uns 4 metres arribant a una saleta reduïda anomenada El Lavabo. Retornats al punt anterior, per l'esquerra baixarem uns 4 metres entre blocs i farem cap a la Sala de l'Ou, de 13x7x2 metres, formada per blocs caiguts d'una gran llosa del sostre. Entre els blocs s'obre un petit pou a la dreta que dóna accés a la darrera sala, però si anem cap a l'esquerra, baixarem un ressalt de 4 metres que ens situarà a la Sala del Peix, aquesta sala és allargada i plena de blocs caiguts, amb unes mides de 17x3x2 metres. Des d'aquesta sala, mitjançant una esquerda que baixa uns 3 metres accedim a la Sala el Pollet Escaldat de 12x2x4 metres, on trobem molts ossos d'animals trinxats per les pedres caigudes. Aquest és el punt més fondo de la cavitat situat a -33 metres.

S'obre al vessant esquerre del barranc del Grau, al S de Coll de Jou i a 100 metres de la carretera LV-4241b de Solsona a Coll de Jou. 150 metres abans d'arribar al coll seguirem un camí a l'esquerra que va a la torre elèctrica situada a l'esperó, baixarem per un petit collet format en un petit esperó, seguit d'una canal per la que baixarem uns 20 metres, seguirem per la dreta per una zona sense vegetació i amb forta pendent ara en direcció O, entrarem al bosc baixant en direcció S pel costat d'un petit i amagat esperó per l'esquerra, i buscarem a sota l'esperó la boca de l'avenc.

Explorat per l'EDES els dies 8 i 9 de desembre de 1962. S'explora de nou entre els dies 4 al 6 de gener de 1964 en que es realitza la topografia, participant en l'exploració l'EDES, l'EDECA i l'ERE del CEC.
El novembre de 1995 el Grup Espeleològic les Lluernes, força un pas estret i arriba a -33 metres de fondària.

1. Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol 5):1-233. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Codina, S.(1996).-”Avenc del Bages”. Corriol (101):10-11. CE Solsonès.
3. Subils, J.; Senent, J.; Escolà,O.(1964).-”Operació Solsonès”. Montaña (90):47-55. CE Catalunya.
4. Ubach, Montserrat; Escolà, Oleguer.(1968).-”Operació Solsonès – campanyes 1962 a 1965 (primera etapa). Espeleòleg (5):158-162. ERE-Centre Excursionista de Catalunya.
5. Valles, Jordi de (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell) Catàleg Espeleològic de Catalunya (2):1-384. EC Gràcia-FCE.

• Coordenades i dades extretes del blog de Xavier Bertolín, (aiguesjuntes.blogspot.com.es) post del dia 12/6/2010.
• Fitxa actualitzada a 21 de desembre de 2017, amb dades de biologia i fotografies, facilitades per Juli Serrano i Montse Roca.