Espeleo World

Cova del Mas de la Llana

Interessant cova de 105 m. de recorregut a Vallclara, (Conca de Barberà)


La boca i conducte d'entrada té una perfecta forma elíptica, si bé és tan estreta que ens obliga a entrar-hi reptant un parell de metres fins a desembocar a la petita sala que era coneguda i que sembla va servir uns dies de refugi per a algunes persones durant la Guerra Civil.
Lògicament, en la mateixa direcció SO que els materials superficials, hi ha una estreta gatera que, després de ser desobstruïda, dóna pas a una galeria rectilínia d'uns 100 metres de llargària que només presenta un pronunciat revolt cap a la meitat, just a l'indret en què la cavitat assoleix unes dimensions més desenvolupades amb una secció ovalada de 2,2 x 3 metres.
A mesura que progressem, ens adonem que estem en una cavitat que actuà com una important surgència amb una destacable circulació d'aigües, amb seccions molt arrodonides i alguns indrets amb un sostre molt allisat per la circulació d'aigua, si bé presenta la particularitat que el conducte principal fou reblert per sediments i per capes de concreció, i fou re-excavat diverses vegades, fins al punt de tenir-hi un tram amb dos pisos comunicats per un estret canal. Finalment, la cavitat fou abandonada per la circulació d'aigües, segurament per la formació dels torrents exteriors. Tota la cavitat segueix un traçat ascendent fins a assolir la cota + 14,3 des de la boca d'entrada.
En diversos indrets del sostre hi tenim boniques formacions litogèniques amb estalactites i estalagmites en bon estat, atès que la cavitat és poc coneguda i no gaire fàcil de visitar. En alguns punts, enmig d'unes parets molt allisades hi veiem alguns còdols de material més dur que el conglomerat mare i que sobresurten talment com un bolet.
Potser uns dels aspectes geològics més interessants per observar-hi el tenim a l'exterior, ja que si continuem la pista cap a Vallclara i ens situem cap amunt del primer torrent, trobarem dues petites cavitats (Cova del Mas de la Llana 2 i 3) amb la mateixa morfologia, direcció i pendent que la cavitat principal, a banda i banda del barranc, que ens indica un origen de la cavitat anterior a la formació i excavació del barranc que seccionà les galeries, i passa quelcom similar en el següent barranc (cova 3). Un aspecte interessant consisteix a dilucidar l'origen i la zona de captació de les aigües que circularen per la cavitat.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Vallclara
  • Comarca: Conca de Barberà
  • Unitat: Conca de Barberà
  • Recorregut: 105 metres
  • Desnivell: 17 metres
  • Granunitat: Depressió Central
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


La cavitat es troba situada pocs metres per sobre del km. 3,2 de la pista forestal que des de la carretera TV-7003 (vora Riudabella, venint de Vimbodí) va fins a la població de Vallclara, molt a prop del Mas de la Llana i d'un tàlveg on s'ha localitzat la surgència. A pocs metres del mas, hi sobresurt una carena de conglomerats calcaris que presenten un pronunciat cabussament i que s'enlairen en direcció SO.

Història


Un veí de Vallclara, en Joan Ramon Roig, va esmentar a membres del GIEM – CE Montblanc l'existència d'aquesta cavitat que havia servit d'amagatall durant la Guerra Civil. El dia 1 de febrer de 1997 es va portar a terme la primera visita i set dies més tard es va procedir a desobstruir el tap de sediments de la primera gatera. En les posteriors setmanes es va acabar d'explorar i topografiar tota la cavitat.

Topos

topo Cova del Mas de la Llana

Media

foto Cova del Mas de la Llanafoto Cova del Mas de la Llanafoto Cova del Mas de la Llanafoto Cova del Mas de la Llanafoto Cova del Mas de la Llana

Biblio

  1. Palau, Ramon i Pallisé, Joan (2006).- “Ressenya de quatre fenòmens càrstics a la zona limítrofa del PNIN de Poblet”. Actes de les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.
· Informació facilitada per Ramon Sendra i Joan Pallisé (GIEM – CE Montblanc) · Fotografies extretes del blog Espeleobloc ( post del 6 d'abril de 2008).