Bufador Nº8 de Beví

Es pot accedir a la cavitat per 6 boques situades en diferents llocs del pisos superiors. La boca, potser més important, és la número 4 i fem la descripció partint d'aquest accés. Aquesta boca s'obra a l'extrem E del braç lateral N, i es presenta com una rampa que ens situa 3 metres més avall en un vestíbul d'on surten tres continuacions:
a) Dalt d'un ressalt i a la dreta de l'entrada, ens trobem amb la base de la boca nº 5 i amb l'inici d'una galeria de vint metres que ens porta fins la boca nº 6.
b) Enfront de l'entrada, una rampa ascendent ens mena a una sala plena de blocs, a l'extrem de la qual s'obre un pou de 6 metres que enllaça en la seva base amb el “Pou Gran”.
c) A l'esquerra de l'entrada, baixem un ressalt de metre i mig i ens trobem en una galeria orientada E-O, com la major part de la cavitat. Si seguim la galeria O, superem un petit pas, baix de sostre, i entrem en un sector de la cavitat format per tres sales unides entre elles paer passos estrets.
Al començament de la primera sala i en el sostre, veiem dos conductes que comuniquen amb l'exterior per les boques nº 2 i nº 3. En aquesta mateixa sala i a mà esquerra, una estreta galeria formada per dues diàclasis perpendiculars, ens porta fins un pou de 7 metres obert entre blocs. Tot seguit travessem la segona sala de 12x4 metres i entrem a la tercera sala, on es localitza a la dreta i a 2 metres del terra, la boca nº 1. També en aquesta sala i a la mateixa alçada de la boca, però a mà esquerra, hi ha un estret laminador que comunica amb el Bufador nº 3 de Beví.
Tornant de nou al vestíbul d'entrada i seguint la galeria E-O abans esmentada, però en direcció contraria, arribem fins la boca del “Pou Gran” de 23 metres. A mig pou, un gran bloc encastat entre les dues parets, ens permet després d'efectuar un petit pèndol, assolir una galeria penjada de 40 metres de recorregut amb una amplada que oscil·la entre 1,60 i 5,70 metres. Aquesta galeria, totalment ocupada per blocs, comunica en dos punts amb un passatge inferior i paral·lel a ella. Quasi al final dels 20 metres de recorregut d'aquest passatge i per un pou de 7 metres, baixem fins una nova galeria que es desenvolupa entre les cotes -25 i -34 metres, a la qual també podem accedir acabant de davallar el “Pou Gran”.
Els dos extrems E-O d'aquesta nova i important galeria de 3 metres d'amplada, estan separats per 45 metres de distància, que no de recorregut. En tres llocs de la meitat E de la galeria, grans forats que ocupen tota l'amplada, dificulten molt el pas d'una banda a l'altra. Tots tres forats comuniquen amb un altre nivell inferior, a l'extrem E del qual s'obre un pou de 12 metres. En el fons d'aquest pou, dues noves verticals de 6 metres condueixen respectivament a dues galeries de direcció oposada. La galeria que porta direcció E té 28 metres de recorregut i dos ressalts de 3 i 2 metres. Mentre que la galeria que segueix en direcció O, té 44 metres de recorregut amb dos ressalts de 3 i 4 metres, desenvolupant-se per sota de tots els nivells i galeries abans esmentats. Aquesta darrera galeria ens permet assolir el punt més baix de la cavitat a -52 metres.
Segons darreres informacions, sembla ser que degut als despreniments, la cavitat actualment només té quatre boques accessibles i molt probablement la seva fondària es limiti a uns -35 metres. L'exploració és força perillosa degut a la inestabilitat dels materials que la formen. (Dades de 2012).

Des de la carretera C17 en direcció a Puigcerdà entrarem al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar per sobre el pont del riu Ter i al final del pont, enfilar a l'esquerra per la carretera BV5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica "a Ripoll per Llaés". Hem d'agafar aquesta estreta pista cimentada que està en prou bon estat per poder-la fer amb un turisme. Cal que aneu alerta ja que els revolts són molt tancats i constantment trobem pujades i baixades pronunciades. Després de recórrer 3,5 kms. arribarem al coll de Beví, abans d'arribar al coll trobarem una pista a l'esquerra, cal seguir-la deixant a l'esquerra les desviacions del Beví Gros i més endavant la del Beví Xic, més endavant la pista gira cap el N, en aquest tram trobarem indicadors que ens duran cap a l'entrada de la gran escletxa on es troben els bufadors.
Aquesta cavitat està situada entre l'esquerda principal i el braç lateral N, les boques 2, 3 i 4 es troben a l'extrem E del braç lateral.
Coordenades aproximades.

Les primeres cites de visites a alguna de les cavitats situades a l'interior d'aquesta gran esquerda corresponen al Dr. Francesc Español, realitzades el 1934 amb finalitats biospeleològiques.
L'any 1965 el Grup Espeleològic Terra i Mar (GETIM) de Sabadell explora l'avenc dels Tigres; l'avenc del TIM, l'avenc Besora i l'avenc del Vent.
Posteriorment l'ERE del CEC entre els anys 1977 i 1980 realitza un minuciós inventari de les cavitats situades en aquesta esquerda que es publicarien en la revista Espeleòleg nº 34-35.
Durant el 1979 el Centre Espeleològic Cervelló, realitza l'exploració de diverses cavitats d'aquesta esquerda, amb la finalitat de que es publiquin en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs-Miñarro-Talavera), això comportà donar-hi una nova denominació a algunes cavitats.
L'equip d'EspeleoÍndex hem cregut més adient utilitzar la denominació de les cavitats realitzada pels membres de l'ERE-CEC, ja que es tracta d'un treball de conjunt més complet. Aquesta mateixa línia pel que fa a la denominació, ha estat utilitzada per Jordi de Valles en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (4).
Cal tenir present que entre aquesta cavitat i el Bufador nº 3 de Beví hi ha un estret laminador que les comunica, encara que desconeixem si és possible el pas físic entre ambdues. De ser possible el pas, la suma d'ambdues cavitats donaria un recorregut de més de cinc-cents metres.

1. Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”el ripollès la garrotxa i l'alt empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Escolà Boada,Oleguer; Inglès Alcon, Antoni; Martinez Rius, Albert.(1983).-”Bufadors de Babí”. Espèleòleg (34-35):223-243. ERE-CE Catalunya.
3. GE Terra i Mar.(1968).-”Grup d'espeleologia Terra i Mar -Sabadell-” Espeleòleg (7):239-241. ERE.CE Catalunya.
4. Valles, Jordi de.(2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (4):1-397. EC Gràcia – FCE.

• Fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot Apunt del 4-9-2013