Baumes d'en Caxurma

La més gran de les cavitats conegudes amb aquest nom té l'entrada entre blocs i baixa suaument fins a l'inici d'una galeria lleugerament descendent i amb algunes comunicacions a l'exterior per la banda del sostre. Avançant, es troba ràpidament un primer desviament, seguint per la dreta continua, entre blocs, la galeria d'entrada fins restar totalment impenetrable; poc abans d'aquest final i per un petit forat a l'esquerra, es penetra en una galeria estreta de recorregut accidentat per petits ressalts i rampes descendent i ascendents. Al llarg d'aquesta galeria es troben, tant a dreta com a esquerra, diferents conductes de poc més de 10 metres de longitud el més llarg. Després d'un petit ressalt i al seu costat mateix, a l'esquerra segons el sentit de la marxa, s'inicien una sèrie de petites galeries que a l'igual que la que es troba pocs metres més enllà menen a la galeria paral·lela que comentarem tot seguit. Des d'aquesta darrera bifurcació i seguint endavant, per una curta rampa ascendent es pot sortir a l'exterior per l'obertura més septentrional de la cavitat.
Tornant a la segona bifurcació, ara a la dreta, s'accedeix a una galeria paral·lela a la d'entrada, se sostre més alt i de recorregut ascendent entre blocs. Aviat es troba a l'esquerra l'altre conducte que porta a l'anterior galeria; més endavant el sostre baixa considerablement per tornar a pujar tot seguit i continuar així uns quants metres més, on per un ressalt ascendent d'uns 2 metres s'arriba al vestíbul d'entrada.
Estructurada segons un reticle ortogonal de fractures, amb nombrosos productes clàstics que li confereixen un itinerari accidentat, en el que cal anar desgrimpant de bloc en bloc.
Donada l'estructura aparentment laberíntica de la cavitat, es troben cordills i diferents senyalitzacions no sempre discretes, orientades a trobar el camí adequat. En una de les saletes hi ha un mur amb múltiples inscripcions i gravats, entre els que es poden distingir alguns de centenaris.
Els materials litològics on es localitzen les Balmes d'en Caxurma són un tant complicats. Segons el mapa de l'Institut Geològic es tracta de margues amb lutites i segons el mapa geològic de l'ICC serien gresos, això sí, ambdós coincideixen en que són del lutecià. En principi ens decantem més per la segona opció.

Sortim de Castellfollit de la Roca pel mirador, baixant cap al riu per un camí empedrat fins el pont de ferro, tot seguint les indicacions del camí de les Balmes. Enrere queda la imponent colada basàltica damunt la qual s'emplaça Castellfollit.
Travessat el Fluvià es segueix el sender amb marques grogues, es passa per damunt de l'autovia, i es dirigeix cap al torrent de Santaló que s'ha d'anar remuntant pel seu vessant esquerre. En la cruïlla que assenyala a la Devesa s'ha d'anar cap a l'esquerra i seguir les marques verdes que porten fins l'entrada de les balmes.

Conegudes des de temps immemorial per la gent de la contrada. Inscripcions de fa més de 100 anys testimonien la presència humana en el seu interior.
La primera referència que coneixem d'una visita, diguem-ne espeleològica, és la que porten a terme membres de l'aleshores delegació a Olot del Centre Excursionista de Catalunya cap a mitjans dels anys 1940.
Ja no tenim més dades fins les exploracions portades a terme durant les campanyes que membres de l'ERE – CEC (encapçalades per J.A. Raventós i O. Escolà) realitzen per la Garrotxa a finals dels anys 1960 i principis dels 1970. Localitzen, exploren i topografien la cavitat el 1972, encara que resta inèdita la fitxa completa fins a la seva publicació al Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs; Miñarro; Talavera; 1980).
Ens queda un dubte: Font i Sagué, en el seu catàleg (1897), fa esment d'una cavitat a Montagut, sense citar la font d'informació, que anomena Cova del Baquer i de la que tan sols diu que es troba a la muntanya de la Devesa. Podria ser una antiga denominació de les Balmes d'en Caxurma ?

1. Borrás,J.;Miñarro,JM.;Talavera,F.(1980).-Catàleg Espeleològic de Catalunya: el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà. Vol.4: 296 pp. Políglota. Barcelona.

• Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 21-11-2011)