Cova de les Encantades

Petita però curiosa cova de 5 metres de recorregut a La tosca del Pinetar, Sant Julià de Vallfogona .

La tosca és una acumulació de travertí d'uns 10 metres d'alçada que s'ha format pel dipòsit calcari de la font que hi ha tot just a sobre, es tracta d'una surgència molt petita i totalment impenetrable. Aquesta font és la causant d’aquest dipòsit de tova, a la seva part central, trobem una galeria de 5 metres de llargària que el travessa de part a part, formant una la cova de les Encantades i un petit balconet per on s'aboquen les aigües del salt. Les dimensions d'aquesta coveta, si entrem per la boca de la dreta, són les justes per ha passar una persona, una amplada de quasi un metre, per una alçada d'1,80 metres, fent un gir a l'esquerra per sortir a l’exterior altra vegada. Si bé sembla una cavitat natural, no descartem que tingui intervenció i/o ampliació artificial feta per la mà de l’home.

• Tipo: Cova
• Municipi: Vallfogona de Ripollès
• Comarca: Ripollès
• Unitat: Serra de Milany - Vidranès
• Recorregut: 5 metres
• Desnivell: 0 metres
• Granunitat: Prepirineu
• Litologia: Travertins
• Bio:
• Última revisió: 2015-07-31 04:48:50

Situació

Situats a la població de Vallfogona de Ripollès, agafarem el camí que passa pel pont medieval i seguirem la pista que porta a la masia del Trull. Passada aquesta, i obviant la desviació que mena a Can Corts i Can Conill, seguirem pel torrent del Tornall, per anar a trobar amb facilitat, ja que està ben senyalitzada, la Font de la Tosca, i el seu salt: el Salt de la Tosca del Pinetar.
Pujarem fins al salt on trobarem aquesta petita cavitat de només cinc metres de recorregut en tova calcària.

Història

Coneguda de temps immemorial.

Llegenda:
Com la infinitat de coves dites de les Encantades, esparses per tot lo Pirineu, aquesta te la seva contalla similar a les demés:
"A la Tosca del Pinetar de Sant Julià de Vallfogona hi ha un saltant d'aigua, molts sots al llit del riu i fonts. Una d'aquestes fonts l'anomenen "Les Encantades". Aquestes tenen a la Tosca els seus amagatalls i se les sent cantar, riure i rentar la roba ja entrada la nit. Fa molts anys un dels anteriors propietaris de l'Om va aconseguir de prendre'ls una tovallola, que va portar a casa seva on encara potser la conserven. Els propietaris de dita casa no són ni pobres ni rics, i així van passant, perquè la roba furtada de les encantades protegeix contra la pobresa, però no aporta cap riquesa." (1)
Diuen que l'esperó que fa la Tosca, és la cara de l'encantada que es va quedar sense roba i que com a càstig ha de perdurar convertida en pedra, pels seus cabells regalima l'aigua. I mentre a l'interior de la cova les seues companyes ballen i riuen, ella no para de plorar i les seues llàgrimes s'uneixen a l'aigua de la cascada.
Si vols sentir-la plorar, has d’anar la nit de Sant Joan a aquest lloc màgic.

Topos

Media

Biblio

1. Cutrina i Sorinas, Gonçal (1981).- Llegendes i tradicions de les vall del Ter i del Freser: Recull. 209 pp.Ripoll. Maideu.

• Totes les dades han estat extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles) (apunt del 4-06-2015). Fitxa original: X. Samarra , J. Cuenca (GE Badalona).