Cova dels Meandres de Sal

L'accés a la cova es fa des de l'interior de la mina, tot davallant per una esquerda situada allà on el retrocés en el sostre del punt d'irrupció d'aigua topà amb la paret de la galeria minera.
La primera vertical té 7 metres de fondària i ens deixa en un replà desfonat però que permet seguir un nivell d'excavació. Continuant per aquest entrem a la galeria Fritz Künzel i més endavant arribaríem a la galeria Superior; si decidim continuar baixant per l'esquerda acabarem arribant al punt conegut com la Confluència. Aquí una nova vertical de 7 metres ens situa prop del curs actiu: riu amunt és la galeria Fèlix; riu avall la galeria de les Cascades.
Tots els passatges de la cavitat (tret de la galeria Superior) tenen característiques comunes, són enrevessadament meandriformes, amb continus braços de meandres estrangulats i penjats a diferents cotes, molts d'ells inexplorats; les seccions de les galeries són molt verticals, sovint no és veu el sostre.


La galeria Fritz Künzel, és un nivell d'excavació pel que cal sovint avançar amb tècniques d'oposició, encara que no cal instal·lar material. La seva exploració és molt atlètica i entretinguda, amb alguns passos delicats per damunt de les esquerdes; els diferents nivells de galeries i els nombrosos meandres estrangulats li confereixen un aspecte laberíntic en molts indrets, essent fàcil de perdre's. L'excavació de la galeria tingué lloc amb les pluges de la tardor de l'any 1999. Després de recórrer uns 600 metres es pot accedir a la galeria Superior.


La galeria Superior, a diferència de la resta de galeries, és molt recta i més ampla que alta, tot i que el seu terra està recorregut per una excavació, que li confereix una secció transversal en forma de “T”. De fet segueix el conducte freàtic original que, en ser interceptat provocà l'entrada d'aigua a la mina: resulta ben patent el pas de conducte freàtic a vadós. Finalitza curullat per sediments grollers, clarament identificables amb els còdols de la llera del Cardener; en el punt terminal ens trobem a cosa de 60 metres de distància del riu i a una dotzena de metres per sota del seu nivell.


La galeria Fèlix és la galeria més còmoda i ràpida d'explorar ja que no té passos difícils i es fa a peu pla. Topogràficament, ressegueix per sota la galeria Frits Künzel, hi ha entre 15 i 25 metres de separació vertical segons els indrets, i va estar originada degut a la gran avinguda del 10 de juny del 2000. Tot i correspondre a una mateixa incisió, ambdues galeries tenen poques intercomunicacions, ja que els trams intermedis són impracticables i l'evolució en profunditat és molt irregular. Una de les comunicacions existents és el Pas del Xiulet. A tot el llarg de l'exploració no es veu el curs d'aigua ja que aquest discorre per la galeria del Riu, aquesta és una galeria inferior, estreta, de difícil progressió i només explorada parcialment.


La galeria de les Cascades la trobem aigües avall de la Confluència, la galeria guanya pendent i cal anar superant petits ressalts; allà on hi ha una captura de meandre estrangulat es genera una cascada de fins a 3 metres de salt, algunes de les quals va caldre davallar en el seu moment amb cordes, si bé ara el riu circula per un solc més estret. Es van explorar 1500 metres de galeria, però actualment la meitat inferior d'aquest recorregut està sota l'aigua degut a la inundació de la mina. La galeria de les Cascades segueix el traçat de la rampa de Sant Onofre, de la que queda separada en vertical per uns 40 metres.


Actualment 2020, la cavitat degut a la seva formació en material salí ha sofert canvis substancials respecte a la descripció inicial, en l'exploració realitzada per encàrrec de la companyia minera el 19 de novembre del 2000 a la rampa de Sant Onofre, aquesta estava inundada per sota dels 140 metres i aquest nivell augmentava a un ritme de 3 cm per hora. L'empresa que explota la mina posà en marxa un sistema de bombeig per mantenir la inundació a un nivell prudencial per als seus interessos, no obstant els nivells inferiors de la cova ja quedarien sota les aigües. Les darreres dades que tenim de les exploracions realitzades el 2017, sembla que hi ha alguna galeria que queda col·lapsada pel fang, mentre que en altres pot haver fins i tot augmentat el recorregut.

L'accés s'inicia a l'interior de la mina, aquesta es troba aproximadament a un quilòmetre a l'E de l'aparcament del Parc Cultural de la Muntanya de Sal. La cavitat es força difícil de visitar ja que l'empresa explotadora de les mines no té per costum facilitar permisos de visita.

La primera exploració espeleològica a la cavitat, portada a terme per membres de l'Espeleo Club de Gràcia, tingué lloc uns mesos abans de la inauguració del túnel que s'estava realitzant i que talla el meandre del Cardener evitant que l'aigua passi per damunt del salí. Així l'abril del 2000 s'accedeix a la mina per veure el punt d'accés a la cavitat, no és però fins el 3 de maig del 2000 en que té lloc la primera exploració.
El 14 de maig del 2000 té lloc la segona exploració, arribats al punt terminal de la primera, s'opta per fer una escalada de 8 metres que dóna com a resultat accedir a la galeria Superior.
El 31 de maig del 2000, després d'unes importants pluges a la comarca en que el Cardener baixa crescut, s'accedeix a la cova per acompanyar a Fèlix Teixidor, un jove enginyer de mines de “Salinera de Cardona S.L.” fins a la Confluència. Arribats al curs observen els grans canvis produïts a l'interior, galeries d'un metre d'amplada convertides en galeries de grans dimensions on poden circular amb tota comoditat, tot remuntant un riu que mesuren en 40 litres per segon. El jove enginyer els acompanya en l'exploració i per aquest motiu decideixen anomenar-la galeria Fèlix.
El 10 de juny del 2000 a la Catalunya central hi han uns grans aiguats, a Cardona es comptabilitzen 200 litres per metre quadrat, les conseqüències de la gran avinguda també afectarà a l'interior de la cova, en la següent exploració s'observa que el curs subterrani ha aprofundit molt més, de tal manera que cal posar una corda de 10 metres per arribar-hi. Les marques a la paret del nivell assolit per l'aigua i els grans blocs arrossegat, alguns de més de 100 quilos, fan veure el nivell que ha circulat, avaluant-lo en 1 metre cúbic per segon.
El 21 de juny és porta a terme una nova exploració més avall de la Confluència, en que s'explora la galeria de les Cascades, el fet de portar un altímetre de gran precisió permet saber que s'està a la cota -172 metres a comptar del punt d'accés a la cova, o a 187 metres (-172+15) de desnivell des del punt més alt de la cova.
El dia 7 de juliol del 2000 l'Espeleo Club de Gràcia dóna a conèixer la cavitat als grups espeleològics catalans mitjançant una projecció de diapositives que té lloc a l'ajuntament del districte de Gràcia.
El 20 d'octubre del 2000 s'inaugura el túnel que talla el meandre del Cardener, això fa que deixi de passar aigua per damunt del Salí i la cavitat assoleixi més estabilitat.
En principi la galeria Fritz Künzel se la denominà Tardor-99 però el 9 de setembre de 2001 és produí un accident d'espeleobusseig en una cova del Pirineu aragonès on mor en Fritz Künzel, aquest havia participat en diverses exploracions a la cavitat, per aquest motiu i en reconeixement se la passà a denominar amb el seu nom.

1. Cardona, F.; Viver, J. (2002).-Sota la Sal de Cardona pp.1-128. EC Gràcia.
2. Cardona Olivan, F. (2003).-”Sota la sal de Cardona”. Espeleo-Cat (1):19-22. FCE. Barcelona.
3. Cardona Olivan, F. (2004).-”Morfogènesi de les cavitats en sal de Cardona”. Actes 1er Congrés Català Espeleologia pp:157-166. FCE.
4. Ferrer Rico, Victor. (2017).-Cova dels Meandres de Sal. Flash Black Corb
5. Valles, J. De (2016).-”Bages, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):1-560. ECG/FCE.
6. Viver, Josep (2011).-”La Cova dels Meandres de Sal” Talaia (301):42-45. AE Talaia. Vilanova i la Geltrú.

• Totes les fotografies han estat facilitades per Victor Ferrer Rico (Flash Black Corb)