Cova de les Grioteres

De les set boques que té la cavitat tan sols dues són de fàcil accés, ja que les altres cinc resten penjades en el cingle. Totes aquestes boques estan comunicades interiorment mitjançant una sèrie de galeries d'estructura reticular, la qual cosa confereix al conjunt un aspecte laberíntic.
Aquestes galeries que es troben en els primers metres van perdent amplitud fins a restar totalment obstruïdes per sediments. Únicament dues d'elles mantenen continuïtat cap a l'interior de la massa calcària.
A la boca assenyalada com a nº 5 s'inicia la galeria de major longitud la qual, després de 22 metres de recorregut, s'estreny de cop formant una petita cambra de la que surten dues galeries. La que se'n va cap a l'esquerra (segons el sentit d'entrada), és de forma mitjana i a mesura que s'avança va guanyant alçada i minvant en l'amplada. Aquesta galeria acaba en dues ramificacions molt estretes i on es pot observar algun procés clàstic.
Tornant a la petita cambra citada abans, si es segueix per la galeria de la dreta l'alçada del sostre és molt baixa durant els primers metres per tot seguit guanyar alçada ràpidament. Aquesta galeria baixa lleugerament cap a un meandre actualment obstruït i al costat del qual es situa un nou pas d'uns 2 metres de llargada que s'ha de superar arrossegant-se, per desembocar en un altre meandre on la galeria torna a guanyar alçada i a ser lleugerament ascendent. S'assoleix després una petita sala que trenca la continuïtat de la galeria i la qual es torna a trobar a l'altre extrem d'aquella, on continua per un conducte de sostre molt baix que porta a una altra galeria de les mateixes dimensions d'amplada, però amb un major desenvolupament en altura. Aquesta galeria, que es perllonga per espai d'uns 20 metres, acaba en un petit eixamplament on es pot observar un antic conducte descendent, actualment curullat per sediments.
L'altra galeria a destacar, assenyala a la topografia amb el nº 2 és, en els seus primers 12 metres bastant àmplia, prenent tot seguit una forma més o menys semicircular fins arribar a un pas de sostre relativament baix i que desemboca en una galeria bastant alta que, en el seu tram final, baixa per un pas estret cap a un conducte terminal de reduïdes dimensions, que acaba a uns 5 metres al restar totalment obstruït pels sediments.
En la totalitat de les galeries inicials es pot observar el “buidat” de sediments que s'ha realitzat amb finalitats arqueològiques.
El conjunt de totes les galeries presenta un recorregut topografiat de 323 metres; desconeixem el desnivell de la cavitat al no ser proporcionat pels autors de la topografia.


Es tracta d'una típica surgència excavada en les anomenades calcàries sorrenques de Tavertet i a la gènesi de la qual ha contribuït el curs subterrani que actualment circula uns 15 metres per sota el nivell de la cavitat.

Al Turó de Terrades, per damunt de l'embassament de Sau.
Per la carretera BV-5213 de Tavèrnoles al Parador de Sau, passat el km. 9 i poc abans d'arribar al parador, a la dreta, hi ha un mirador. Des d'aquí baixa una pista cimentada (GR-2) que va cap a Can Mateu. Poc més de 500 metres caminant hi ha una corba (dreta-esquerra) i un senyal de caiguda de pedres. En aquest punt, a la dreta i superant un curt graó, surt un corriol mig perdut que s'enfila cap al bosc i sota el cingle. Al cap d'un centenar de metres es troba una clariana i a la dreta una font, es segueix endavant fins una pujada sobtada i relliscosa on hi han instal·lades unes cadenes i després les mateixes arrels dels arbres que ajuden a la superació fins al peu del cingle, on es troba la primera de les boques de la cavitat.
Cal dir que aquesta cova sempre s'ha considerat pertanyent a la subcomarca del Cabrerés o Collsacabra, més que res per la seva situació geològica i morfològica, però geogràficament pertany a les Guilleries.

Cap a 1959, el Sr. Martí Cassany, de Vic, va assabentar-se que durant la guerra (1936-39) un grup de gent s'havien emboscat en unes coves sota una cinglera de la zona de Sau. Va poder parlar amb un d'ells i a més de facilitar-li la situació li va explicar que el terra era ple de les “olles d'en Serrallonga”. Entre 1959 i 1960, amb la participació de membres col·laboradors del Museu Episcopal de Vic es va procedir a la primera campanya arqueològica d'aquest conjunt de cavitats.
Cal dir que en el seu interior s'han pogut localitzar restes que van des del neolític fins a l'edat mitjana.
No és fins a mitjans del 1973 que, mitjançant un amic de la Unió Excursionista de Vic, membres del GEP de l'AE Pedraforca (Barcelona) tenen notícia de la cavitat, procedint a la seva completa exploració i estudi, el qual va ser publicat a la revista Speleon l'any 1974. Va ser a partir d'aleshores que va ser coneguda en la bibliografia espeleològica.
Toponímia: El topònim Grioteres possiblement és una derivació de Guilloteres (cau de guilles).

1. Castany i Llussà, Josep (1983 ?).- Les coves de les Grioteres (Vilanova de Sau, Osona). (pdf) Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.

2. Montserrat, A.; Pi, D. (1974).- “El karst del Turó de Terrades. La Cova de les Grioteres”. Speleon (21): 31-70. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 21-10-2010)