Cova d'Anes

Per una boca de regulars dimensions es penetra en una primera cambra on en el sostre presenta una altra obertura a l'exterior. La cavitat està formada pràcticament per una única galeria, de traçat meandriforme i que presenta unes dimensions generalment àmplies i còmode de recórrer. Les parets es troben cobertes per boniques formacions litogèniques.
En el darrer tram de la galeria, a la dreta, apareix un desviament, de sentit lleugerament ascendent i d'uns 50 metres de llargària. A la meitat del seu recorregut es troba un petit pou desenvolupat entre els sediments.
A mig recorregut de la galeria principal es troba, en un punt de dimensions més reduïdes, una reixa de ferro oberta que, segons diuen, marca la divisòria entre els municipis de Prullans i de Bellver de Cerdanya.
La Xarxa de Pous, es localitza a la galeria principal, un cop passat el pou que s'obre al mig de la galeria. Després de recórrer 22 metres des de l'esmentat pou, a la banda dreta de la galeria seguint la marxa boca-fons, trobem una boca de petites dimensions que dóna pas a un pouet de 4 metres, amb un pas estret que ens porta a una petita saleta on s'obren les boques a tres nous pous. El de mides més àmplies, que està situat a l'O, mitjançant una curta rampa dóna accés a una segona saleta de planta prou inclinada, on s'obren les boques de tres pous més.
Tots aquests pous són de minses dimensions, amb fondàries que oscil·len entre els 3 i els quatre metres i són totalment independents uns dels altres.
Les formacions en aquest sector, es localitzen agrupades en zones molt concretes i de mides reduïdes, en la resta del sector predomina una morfologia més aviat corrosiva. 

Anant per la carretera N-260 (Puigcerdà – la Seu d'Urgell), a l'alçada del km. 198, abans del desviament a Prullans i poc després del restaurant La Muga, hi ha un desviament a la dreta que entra en una petita zona industrial per una pista asfaltada. Poc més d'un centenar de metres, la pista gira a l'esquerra en direcció a la pedrera de marbres Griot, SA i en la mateixa corba, a la dreta, s'inicia la pista de porta a la casa d'Anes. En aquest punt, i en direcció N, comença una sendera que, en forta pujada, ens portarà a la cavitat.
Si bé la boca de la cova es troba al terme municipal de Prullans, cal dir que al llarg del seu recorregut, gairebé a la zona central, es penetra dins del terme de Bellver de Cerdanya.

Coneguda d'antic per la gent de la contrada no és fins l'any 1950 que es produeix la primera notícia espeleològica arran de la visita de membres del GES-CMB (Montoriol, Español i Vicens). Aquests intueixen una possible continuació i assabenten a les autoritats municipals que fan engrandir un pas i trobar noves galeries.
Es tenen notícies d'altres visites, la més rellevant potser és la portada a terme per membres del GIE-CE Gràcia cap a l'any 1960 o 1961, que diuen descobrir noves ramificacions i aixequen la primera topografia coneguda de la cavitat (publicada a Ampurias nº 24, 1962).
Cap a mitjans dels anys 1960, membres de l'ERE-CEC dins de la campanya espeleològica a la Cerdanya realitzen una nova topografia.
L'any 1978, membres del GEPEG (Grup Espeleològic de la Penya Excursionista Guimerà), exploren la Xarxa de Pous, situats gairebé al final de la galeria principal, les dades d'aquesta exploració han restat inèdites gairebé durant 40 anys.
Encara que només sigui a tall anecdòtic, cal recordar que la Cova d'Anes va ser el lloc triat per l'Emilio Reyes per portar a terme la seva última “prova de permanència subterrània” l'any 1990.
També cal deixar constància de les importants troballes arqueològiques que en diferents campanyes s'han localitzat a la cavitat.
Toponímia: Al llarg dels anys la cavitat ha estat anomenada de diferents formes: Cova d'Anas, d'Annas, d'Annes. Però sembla que el topònim correcte és el d'Anes, que correspon al de la casa propera a la cova.

1. AA. (1950).- “Sección de exploraciones”. Speleon I (3-4): 233-234. Universidad de Oviedo.
2. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F: (1978).-”l'Alt Urgell i la Cerdanya”. Catàleg espeleològic de Catalunya. (Vol.1): 166. Ed. Políglota. Barcelona.
3. Canals, M.; Ribera, C. Viñas, R. (1970).-La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre., 98 pp. Centre Excursionista de Catalunya – Ed. Montblanch.
4. Ripoll, E. (1962).- “Notas de arqueología de Cataluña y Baleares (Lérida)”. Ampurias (24): 329-330. Museo de Arqueología de Cataluña.
5. Sas, F. (1963).- “El secreto de Cueva Annas”. Boletin Club Excursionista de Gràcia (octubre): 203-204. CE de Gràcia. Barcelona.
6. Viñas, R.; Ribera, C. (1969).- “Espeleología en la Cerdanya”. Montaña (120-124): 332-338. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 8 març 2011).

• Fitxa actualitzada el 3-9-2017 amb dades inèdites de la Xarxa de Pous, facilitades per Alex Martin Alcalde.