En un mur de pedra que emmascara la boca original i mitjançant una reixa (que en altre temps protegia l'entrada) es penetra en una cambra d'uns 15 metres de llarg per uns 7 d'ample i amb una alçada màxima de 2 metres. En el seu extrem N dóna inici un conducte d'uns 20 metres de llarg i que va minvant progressivament la seva secció fins a desembocar en una galeria ortogonal on canvia radicalment la morfologia de la cova. De l'absència absoluta de formes litogèniques en els primers metres del seu recorregut es passa a una galeria guarnida amb tot tipus d'espeleotemes. La seva longitud és de 24 metres i arriba a tenir uns 4,5 metres d'ample. En el seu extrem NE es troba un orifici per on, després d'un petit ascens vertical, s'assoleix una galeria superior separada de la inferior per un diafragma rocós relativament prim i que en el punt d'unió ha generat una sèrie de productes clàstics cimentats per la litogènesi. La longitud d'aquesta galeria superior és d'uns 50 metres, prou còmode en el primer tram però que va minvant de dimensions conforme s'avança cap al SO fins restar curullada per sediments i formacions litogèniques. El desnivell total respecte a la boca d'entrada és de 16,49 metres (+8,85; -7,64)
Al
vessant SE de la Serra de Rubió.
Des
d'Esparreguera anirem cap a la Colònia Sedó i des d'aquí a la
urbanització de Can Vinyals, anant fins al seu punt més alt (Carrer
de la Circumval·lació) on es troba una edificació (La granja). Des
d'aquí cal prendre una sendera que s'enfila pel vessant de la serra
i en uns 10 minuts porta a la boca de la cova.
Cavitat
coneguda des de temps immemorial. La primera cita correspon a Faura i
Sans que la fa constar en el seu Recull
(1909) i anotant una exploració el 1908.
Les visites han estat sempre
nombroses al llarg dels anys i en dues ocasions s'ha intentat
protegir, mitjançant tancament, dels actes vandàlics que alguns
visitants poc respectuosos han tingut del seu interior. Malgrat això,
la cova encara conserva prou bé el seu valor litogènic.
Copyright © Espeleoworld 2022.