Espeleo World

Grallera Gran del Corralot

Important cavitat de 166 metres de fondària al Montsec d'Ares, Sant Esteve de la Sarga.


La Grallera té dues boques d'accés que donen directament a la Sala C.G.B., la superior dóna a un pou de 90 metres, la meitat final dels quals són aeris. Per la boca inferior s'accedeix mitjançant un pou de -33'5 metres a la part superior de la sala.
Sala CGB -96'5 metres: A la base del pou de 33'5 metres, s'inicia una rampa en fort pendent amb acumulacions d'argila i guano, al poc d'iniciar la rampa, a l'esquerra trobem un conducte amb uns grans gours que finalitza als pocs metres. Seguint davallant la rampa anem trobant els accessos a les diferents vies de la cavitat, que llevat de la via ERE, la resta estan situades a la dreta, també observem diversos massissos estalagmítics i grans colades. La sala té una superfície en planta de 105X50 metres. La cota més baixa es situa a -96'5 metres.
Via SAS -137'5 metres: Situada al N de la sala, a l'O i paral·lela a la galeria on es troba la boca inferior i més amunt de la via Primer Dia. S'inicia amb una galeria de grans dimensions 15X20 metres, amb grans blocs que arriben a formar una petita cambra per sota, situats a la part més alta i baixant entre mig d'enderrocs, la galeria sembla finalitzar en una rampa ascendent obstruïda per colades, però una mica abans un pas baix permet accedir a un pou de -10 metres amb una ample replà al mig. Un altre pas ens situa en una rampa amb fang i blocs inestables que al poc arriba a una vertical de 8 metres, situant-nos en una saleta d'on surt el darrer pou de -16 metres que ens durà a la rampa final.
Via Última -104 metres: l'Inici el té a l'O i a pocs metres de la via SAS, tot just passat un gran bloc. Comença amb un fort pendent que en finalitzar ens situa davant d'una gatera, un cop superada cal pujar una fort pendent que acaba en una xemeneia que comunica amb la galeria per on hem entrat; pocs metres abans la galeria continua per un tram descendent, on al final hi ha un salt de -8 metres que dóna a un petit replà amb un pou a cada costat, ambdós es comuniquen 10 metres més avall, on s'inicia una forta rampa interrompuda per un salt de 12 metres que ens durà fins el punt més baix.
Via Primer Dia -114 metres: Situada al NO de la sala, entre la via SAS i la via del Llac, s'inicia en una ampla sala en forma de pòrtic amb el sòl ple de blocs i concrecions. Al fons i a 2 metres d'alçada trobem un estret pas entre mig de colades que ens porta a una altra sala plena de gours i formacions, la continuació està al costat N on trobem una rampa ascendent, a la meitat d'aquesta i a l'esquerra trobem l'accés a un pou de -10 metres, a la base d'aquest trobem una nova sala amb força formació, pel costat NO una galeria que baixa en fort pendent ens situa en una nova sala on trobem un llac temporal. Del seu final surten dues galeries; la de l'esquerra finalitza als 40 metres mentre que l'altra ens situarà a la cota més fonda de la via després d'haver remuntat una forta rampa ascendent que caldrà davallar per l'altre costat entre mig d'un amuntegament de blocs.
Via del Llac -166'5 metres: Es la via més fonda de la cavitat es troba a l'O de la sala i uns 15 metres més avall de la via Primer Dia, en un tram relativament pla i adossada a la paret, amb una rampa de blocs que cal pujar per arribar al primer pou de la via de -10 metres de vertical, que dóna a un replà on s'obre per un costat un pou de 15 metres i per l'altre un fort pendent descendent, encara que ambdues es troben més avall, tot seguit trobem un nou desnivell de 10 metres que porta a una sala de 40 metres de diàmetres i el sòl en forta inclinació, al punt més baix de la sala i entre mig de blocs accedirem a un caos clàstic que ens permetrà davallar sense material la resta de la via, tot cercant els passos adequats, el darrer força estret, que ens situa en una galeria ampla i en fort pendent esglaonat que ens portarà fins el llac temporal, essent aquest el punt més baix de la cavitat.
Via ERE -130'5 metres: Situats al fons de la sala, cal remuntar una rampa de blocs fins un pas estret que precedeix un ressalt de -6 metres; segueix una galeria d'uns 20 metres que finalitza curullada pels sediments. Una mica abans, cal fer un flanqueig fins assolir un pas entre colades que dóna a un petit passadís que s'eixampla considerablement un cop superat un ressalt descendent. Segueix una forta rampa concrecionada; a prop del seu punt més baix s'obre una curta gatera que ens permet accedir a una cambra amb molt de fang, on s'assoleix la màxima fondària de la via. Si en comptes de passat la gatera pugem una rampa en direcció S, ens situarem de seguida en una plataforma des d'on observarem la continuació de la galeria per sobre d'unes colades; caldrà fer una grimpada de 5 metres per accedir-hi, situant-nos a la part superior d'una vertical de 8 metres, un cop a la base encara es pot continuar per una galeria durant 35 metres on trobem clars senyals de nivells d'aigua.
Via del Centenari -42 metres: La via comença en el mateix inici de la via ERE, pel que cal situar-se dalt del ressalt d'entrada (p-6). Ascendim fins a situar-nos dalt d'un pont de roca, on cal iniciar un flanqueig en oposició, que ens deixa en un segon pont de roca. Aquí comença la part realment ascendent, són tres ressalts importants, separats per rampes força inclinades i en algun moment relliscoses. Cal destacar com a part negativa el pas Dani-ficat que a la seva estretor cal sumar-hi una superfície lliscant i la impossibilitat de falcar-se amb comoditat. Un cop dalt accedim a una galeria d'una vintena de metres amb força formació que acaba en un pas estret superior. Abans del final i a la dreta trobem una branca descendent de característiques similars.
Via GEB, per accedir-hi cal situar-se a la paret E de la Sala Gran i pujar per una corda fixa (si està instal·lada), si no cal escalar uns 10 metres , seguit de fraccionaments per una colada, i una paret d'arenisca que es desfà amb certa facilitat, i finalment cal vorejar una altra colada, tenint durant tota l'estona la Sala Gran a la nostra esquena. Arribats aquí, una gatera s'endinsa cap a una sala blanca molt maca, amb una formació al mig molt brillant. A través d'una petita galeria, entre blocs s'arriba a una altra saleta. Tot el conjunt d'aquesta nova via té un recorregut de 350 metres.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Sant Esteve de la Sarga
  • Comarca: Pallars Jussà
  • Unitat: Montsec d'Ares
  • Recorregut: 1859 metres
  • Desnivell: 166 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Coleòpters. Speonomus Zariquiey Jeann.
  • Última revisió: 2016-03-24 11:59:04

Situació


Des d'Ager cal agafar la pista asfaltada que surt del costat del cementiri i remunta fins a la cresta del Montsec d'Ares, ruta habitual dels practicants d'Ala Delta i Parapent, un cop dalt, la pista asfaltada segueix per l'esquerra cap a Sant Esteve de la Sarga, nosaltres haurem de seguir la pista de la dreta, aquesta segueix en direcció E, passant a tocar de Sant Alís, (cim culminant del Montsec) i es dirigeix al Pas de Colobor, arribant a aquest trobem una cruïlla, caldrà seguir a la dreta, ja que la de l'esquerra es dirigeix a Clot de Pou i Beniure. Aquest és el punt aconsellable per deixar els vehicles, a partir d'aquí només es pot seguir en 4X4. De seguida trobem les restes d'un Seat 600 que roman en aquest lloc des de finals dels anys 70. Tot seguit, la pista puja força fins arribar al Serrat Alt, aquí cal deixar la pista i desviar-se a la dreta seguint les rodades deixades pels vehicles, aquesta mena de camí passa entre mig d'un seguit de dolines, sempre en direcció E, fins arribar prop del primer barranc, on els 4X4 tampoc passen. Des d'aquí cal seguir un sender que travessa tres barrancs, en el tercer trobem la Grallera de Pas de Llop, un cop passat aquest ens dirigirem en direcció NE per la suau baixada fins que al cap de 200 metres fem cap a la boca superior de la Grallera Gran del Corralot, 67 metres més avall en direcció N trobem la boca inferior.

Història


El dia 5 d'abril de 1958 dins de la campanya espeleològica 25 aniversari, cinc membres del Centre Gimnàstic Barcelonès (Fornielles, Caballeria, Mejías, Navarro i Graells) acompanyats pel sr. Rosendo Saurí, de Moror i gran coneixedor del Montsec s'arriben fins la boca del Graller Gran del Corralot, també s'atansen a veure diverses cavitats properes, però deixen l'exploració per més endavant. El dia 18 de juliol de 1958 acompanyats de nou pel sr. Rosendo i quatre ases per transportar tot el material, a les 5 de la tarda inicien el descens a la cavitat, de la qual sortirien 12 hores més tard; durant l'exploració assoliren la màxima fondària coneguda de la cavitat -165 metres. Estranyament no es retorna a la cavitat fins el 1965 en que un equip de l'ERE del CEC el localitza el dia 4 de gener i l'endemà l'exploren fins a -100 metres. El mateix any l'ERE del CEC hi organitza un campament a l'interior de la cavitat entre els dies 12 i 15 d'abril (72 hores) fruit d'aquestes exploracions descobreixen la Via ERE.
L'agost del 1966 la SAS del CGB després de recollir informació dels primers exploradors organitzen un campament entre els dies 16 i 21 d'agost (120 hores) realitzant la topografia de la cavitat. Tornen de nou el 31 d'octubre del mateix any, en el decurs de l'exploració col·loquen una imatge de la verge de Montserrat al fons de la via del Llac. A partir d'ací les exploracions es succeeixen per part dels diversos clubs catalans, el 1968 el SIEP del CE Poblet hi fa un campament entre finals d'agost i primers de setembre on s'hi estan 192 hores, malauradament avui en dia encara es conserven restes materials d'aquestes permanències a l'interior de la sala.
Entre 1983 i 1984, l'EC Gràcia realitza una nova topografia que apareix en Exploracions nº 8 i posteriorment en el primer volum de Grans Cavitat de Catalunya.
El 1993 Joan Ferran Ferrer, Àngel Martin Furones i Jordi de Valles Tena, publiquen a la revista Exploracions (16), un article que és un projecte de final de carrera de l'escola d'enginyers tècnics en topografia de la UPB, en el qual presenten l'aixecament i cubicació de la sala de la Grallera Gran del Corralot.
L'hivern de 1996-97, l'ERE del CEC localitza a l'inici de la via ERE un conducte superior ascendent via del Centenari que arriba fins a -42 metres.
Els dies 11 i 12 de gener del 2014, membres del GE Badalona, finalitzen una escalada a la paret E de la Sala Gran, on localitzen diverses galeries que totalitzen un recorregut de 350 metres.

Topos

topo Grallera Gran del Corralottopo Grallera Gran del Corralottopo Grallera Gran del Corralottopo Grallera Gran del Corralottopo Grallera Gran del Corralottopo Grallera Gran del Corralottopo Grallera Gran del Corralottopo Grallera Gran del Corralottopo Grallera Gran del Corralottopo Grallera Gran del Corralottopo Grallera Gran del Corralottopo Grallera Gran del Corralot

Media

foto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralotfoto Grallera Gran del Corralot

Biblio

  1. Auroux, Luis.(1967).-”La fauna cavernícola del Montsec”. Cavernas (9):314-318. GE Badalona.
  2. Borràs,J.;Miñarro,JM.;Talavera,F.(1979).-”El Pallars Jussà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3):1-211. Ed Políglota.Barcelona.
  3. Canet Valls, Llorenç; de Valles Tena, Jordi.(1984).-”Les Gralleres del Corralot”. Exploracions (8):95-110.EC Gràcia. Barcelona.
  4. Cardona i Oliván, Ferran.(1989).- Grans Cavitats de Catalunya (Primer Volum):1-198.EC Gràcia. Barcelona.
  5. Carreras Costa, Alejandro.(1967).-”El macizo karstico del Montsec” Cavernas (9):307-313. GE Badalona.
  6. Escolà, Oleguer (1970).-“Catálogo Espeleológico del Montsec Espeleòleg (11-12):453-542, ERE - CE Catalunya, Barcelona.
  7. Ferran Ferrer, Joan; Martin Furones, Àngel; de Valles Tena, Jordi.(1993).-”Aixecament i cubicació de la sala de la Grallera Gran del Corralot”. Exploracions (16):97-101. Barcelona.
  8. Inglès,Toni.(2001).-”Nova via a la Grallera Gran del Corralot”. Espeleòleg (42):40-41. ERE – CE Catalunya.
  9. Sas Planas, Francisco.(1967).-”Graller Gran del Corralot”. Cavernas (9):286-304. GE Badalona.
  10. SAS-CGB.(1967).-”Catálogo de cavidades del macizo del Montsec”. Cavernas (9):319-338. GE Badalona.
  • Croquis, dades, i fotos de Josep Colominas, extretes del web del GE Badalona (www.geb.cat) post del dia 17 de gener de 2014.