Cova Urbana de Tarragona

L'accés a la cavitat es realitza per un pou artificial instal·lat amb graons de ferro i que permet arribar a la galeria excavada pels romans. De recorregut estret i sinuós però que no presenta cap dificultat, permet accedir per un pouet a una sala de reduïdes dimensions i un ressalt d'un altre pou, de 7 metres, a la base del qual i per un pas d'uns 90 cm s'accedeix al Llac CEO que acaba en un punt sifonat. Un cop superat aquest, s'entra a la Sala BENSO, també de grans dimensions com l'anterior i que en el seu extrem presenta un nou pas sifonat que, després de superar-lo, es penetra en un nou llac que no és més que una platja d'una gegantina sala de 900 metres quadrats, coneguda com la Sala dels Blocs (posteriorment rebatejada com Sala Josep Mª Forné, com a homenatge al constructor que tant va col·laborar en el descobriment i va facilitar les exploracions de la cova). D'aquesta caòtica i gran sala surten un munt de galeries: Galeria del Fang; Galeria de l'Esperança; Galeria Viral; Galeria Perona; ...
A l'extrem de la Sala Josep Mª Forné es pot accedir a una altra gran i caòtica sala, la Sala Maginet, i en el seu extrem a una de dimensions més modestes, la Sala Virgili.
A la Sala Maginet, i a través d'un llac d'uns 3 metres de diàmetre, es penetra a la Sala Rivemar, ja totalment inundada. Travessant un tub de 5 metres s'inicia un descens d'uns 45º fins assolir els 29 metres de fondària. Aquesta sala té una longitud de 85 metres i una amplada de 55 metres, oscil·lant l'alçada entre els 0,75 i els 4 metres.
A la dreta de la Sala Rivemar s'inicia la Galeria dels 65, a uns 17 metres de profunditat i que té un recorregut de 30 metres. Al seu final i entre els blocs, es troba un pas que dóna accés a la Sala del Tren, també de dimensions considerables i on sembla que l'aigua s'enterboleix menys al pas dels espeleobussadors. Pel sostre de la Galeria dels 65 i per un accés vertical de – 17 a 0, s'arriba per un tub rodó en forma espiral a la Galeria de la Il·lusió, d'uns 50 metres de recorregut i uns 20 metres d'alçada. D'ella es deriven algunes galeries seques.
A la Galeria de la Il·lusió s'inicia també la Galeria 3, totalment submergida i amb unes dimensions de 70 per 60 metres. També des de la Galeria de la Il·lusió s'accedeix a la Sala dels Gours, d'uns 30 metres de llarg per 10 d'ample i també la Galeria Oculta, d'accés amagat entre blocs.

S'accedeix des del nivell inferior del pàrquing de la finca situada al carrer del Gasòmetre, nº 32 de la ciutat de Tarragona.
La cavitat està tancada i la seva exploració està condicionada a un règim de visites concertades. Consultar el web: espeleologia.cat (de la Federació Catalana d'Espeleologia), o al de la SIET: siet.cat

L'any 1849, en el llibre “Tarragona monumental” de Juan Francisco Albiñana i Andrés de Bofarull, es descriuen unes galeries d'origen romà i en les quals es troben varis pous que acaben en un llac. Durant anys les especulacions de l'existència d'una Tarragona subterrània s'anaven confirmant, però no va ser fins gairebé 150 anys més tard que van tornar a aparèixer aquestes galeries. De forma fortuïta, el dia 16 de novembre de 1996, la Constructora BENSO, SA estava fent un rebaix al solar del carrer del Gasòmetre nº 32 per a la construcció d'un aparcament i van topar amb un pou. Després d'un escombrat exhaustiu del solar i del pou, els constructor baixen a una profunditat de 12 metres i en una de les cantonades, apareixen dues petites obertures que donen accés a les galeries romanes i que foren reconegudes per membres de BENSO i arqueòlegs, fins anar a trobar un pou d'aspecte natural, no excavat com les galeries precedents.
El constructor es posa en contacte amb membres del Centre Excursionista d'Olivella i el 22 de novembre de 1996 s'inicien les exploracions i arriben al primer llac. Cinc dies més tard s'aconsegueix superar el primer pas sifonat, accedint a la Sala BENSO i a la dels Blocs. Durant les següents setmanes es continua amb l'exploració de noves galeries fins a la Sala Maginet. Donada la magnitud del descobriment, el 15 de desembre de 1996 es decideix donar la notícia a la premsa. Per aquestes dates s'incorporen a l'equip tres membres de la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET) on, temps més tard s'integrarien els membres del CE Olivella, realitzant les següents exploracions i control de la cavitat sota aquestes sigles.

1. Cabezas, A. (1999).- “Cova urbana de Tarragona. Espeleología bajo cemento y asfalto”. Subterránea (12): 16-23. Fed. Española Espeleología. Barcelona.
2. Ferrer, Victor (2011).-La Cova Urbana de Tarragona - Catalunya. 60 pp. + video. Edició de l'autor.
3. SIET (2001).- La Cova Urbana de Tarragona. Arola Editors: 107 pp. Tarragona.

• Fotografies extretes i cedides per Marcos Carbó (CE Dinàmics, Sant Carles de la Ràpita) del seu àlbum de Google.