Forat del Graller

L'accés per la boca superior, està format per dos conductes practicables i un tercer impracticable per on hi circula l'aigua. La boca de grans dimensions ens dóna accés a una galeria en fort pendent, accentuant-se aquest entre -29 i -39 metres, on es talla en el punt mitjà d'una altra galeria quasi paral·lela però de molt diferent aspecte i que es pot remuntar durant uns 30 metres de recorregut i 15 de desnivell fins a situar-nos sota mateix dels blocs de la galeria d'entrada a pocs metres de la boca. La zona superior d'eixa galeria, en èpoques d'abundància hídrica és recorreguda per una part del cabal d'aigua que acaba perdent-se en un pas estret.
Situats de nou a -39 metres tenim la possibilitat de continuar per la galeria Sud o bé per la de les diàclasis, que seria la continuació de la de l'entrada. Després de 25 metres ens situa a la capçalera d'una sèrie de ressalts fins arribar a -79 metres de fondària, punt d'unió en una sala amb la part inferior de la galeria paral·lela, la qual havíem deixat a -39 metres.
Situats en aquest anterior punt es davalla en fort pendent fins a -59 metres, lloc on ressorgeix el corrent d'aigua, cal anar seguint-lo per diversos de ressalts, el més llarg de -9 metres fins arribar a la sala de la unió, ja descrita, situada a -79 metres.
A partir d'aquesta sala i mitjançant un sol conducte de seccions modestes, 2 metres d'altura per 1metre d'ample, aquest es recorregut per l'aigua de forma tumultuosa. Després d'uns 80 metres de recorregut i passar uns curts “ràpits” s'arriba a la Font del Graller, per on emergeix l'aigua i es torna a l'exterior.
La cavitat es desenvolupa en uns estrats calco-esquistosos .
Al trobar-se la cavitat situada dins dels límits del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Llac de Sant Maurici, molt probablement tingui limitat l'accés, ja que la zona del Bony del Graller és un espai protegit, per tant és recomanable informar-se a les oficines del Parc abans de realitzar l'exploració.

Situats a la Vall de Sant Nicolau, un cop passat l'estany Llebreta, la carretera fa una sèrie de revolts, un cop passats aquests trobem un tram més o menys recte, seguint-lo a uns 500 metres abans d'arribar a una nova sèrie de revolts, a la dreta surt un camí que travessa el riu de Sant Nicolau i segueix pel vessant esquerra hidrogràfic del Barranc de Llacs, el qual remuntarem, després seguirem pel Barranc del Muntanyó fins arribar a la Font del Graller, per arribar al Forat del Graller ja a la zona de la Pleta d'Erdo, només cal seguir remuntant una mica més el barranc del Muntanyó, tenint tot el camí com a referència davant nostre el pic del Bony del Graller.
Coordenades aproximades.

La primera incursió a la cavitat no fou realitzada pas per espeleòlegs, si no pels geòlegs C.E. Martí i C. Puigdefàbregas l'octubre de l'any 1964, dins dels treballs realitzats pel Centre Pirenaic de Biologia al Parc Nacional d'Aigües Tortes. La seva exploració va acabar poc abans de la sala on acaben els trams més verticals de la cavitat. Van presentar un treball sobre la cavitat al darrer número de la revista Speleon que es va publicar a Oviedo i deixen una incògnita sobre la seva continuació.
Al cap dels anys, aquesta incògnita va ser motiu de curiositat perquè membres de la SIE – CEA decidissin anar a fer una visita a mitjans de setembre de 1975, comprovant que, sense massa dificultats, podien continuar l'exploració i assolir la sortida inferior per la font del Graller. El 28 de setembre de 1975 un nodrit grup de la SIE exploren tots els racons de la cavitat i fan la topografia.
A partir de l'any 1993, amb l'aprovació per part de la Generalitat de Catalunya del primer PRUG (Pla Rector d'Ús i Gestió) del Parc Nacional d'Aigües Tortes i estany de Sant Maurici, queda prohibit l'accés a la zona del Bony del Graller on es troba la cavitat.



DOGC 1727. 29-3-1993. Decret 82/1993 de 9 de febrer. Article 11.
Àrea de protecció integral 11.1 Definició: són aquells espais del Parc Nacional de característiques excepcionals que engloben ecosistemes de rellevants valors ecològics, científics i/o paisatgístics, en els quals la seva singularitat i/o fragilitat comporta, per a la seva conservació, un ús molt limitat. 11.2 Localització: Estanys de Trescuro. Bony del Graller. Estan grafiades al plànol P.26. Zonificació d'usos i nivells de protecció. 11.3 Usos admissibles: aquests espais queden sotmesos a un règim total de protecció i només admetran, sota autorització expressa del Patronat del Parc Nacional, accions d'investigació i conservació de la natura amb finalitat exclusivament científica i de control del medi. L'accés serà exclusivament a peu i prohibit al públic en general. Amb l'autorització prèvia del director-conservador, i sota control de guies especialitzats, s'admetran visites de caire excepcional. 11.4 Usos inadmissibles: és vedada qualsevol acció i intervenció que pugui suposar una transformació o modificació del medi i comporti degradació dels ecosistemes. No s'admet cap tipus d'aprofitament, inclòs el tradicional de la pastura.

1. Borràs,J.; Miñarro,J.M.; Talavera,F. (1979).-”el Pallars Jussà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3):1-211. Ed Políglota. Barcelona.
2. Cardona i Oliván,Ferran.(1989).-”La Serralada Pirinenca”. Grans Cavitats de Catalunya (Primer Volum):102-105. E.C. Gràcia. Barcelona.
3. Marti, C.E.; Puigdefàbregas,C.(1965).-”Estudio del Parque Nacional de Aigües Tortes: Geomorfología del Forat del Graller”. Speleon (16):3-12. Universidad Oviedo.
4. SIE.(1976).-“El Forat del Graller – Font del Graller”. EspeleoSie (19):29-33. SIE-CE Àliga. Barcelona.
5. Valles, Jordi de (2008).-”Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d'Aran”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.1):1-319. ECG/FCE.

• Fotografies facilitades per Josep M. Molgó (GELL-CEL).