L'accés
per la boca superior, està format per dos conductes practicables i
un tercer impracticable per on hi circula l'aigua. La boca de grans
dimensions ens dóna accés a una galeria en fort pendent,
accentuant-se aquest entre -29 i -39 metres, on es talla en el punt
mitjà d'una altra galeria quasi paral·lela però de molt diferent
aspecte i que es pot remuntar durant uns 30 metres de recorregut i 15
de desnivell fins a situar-nos sota mateix dels blocs de la galeria
d'entrada a pocs metres de la boca. La zona superior d'eixa galeria,
en èpoques d'abundància hídrica és recorreguda per una part del
cabal d'aigua que acaba perdent-se en un pas estret.
Situats
de nou a -39 metres tenim la possibilitat de continuar per la galeria
Sud o bé per la de les diàclasis, que seria la continuació de la
de l'entrada. Després de 25 metres ens situa a la capçalera d'una
sèrie de ressalts fins arribar a -79 metres de fondària, punt
d'unió en una sala amb la part inferior de la galeria paral·lela,
la qual havíem deixat a -39 metres. Situats en aquest anterior punt
es davalla en fort pendent fins a -59 metres, lloc on ressorgeix el
corrent d'aigua, cal anar seguint-lo per diversos de ressalts, el més
llarg de -9 metres fins arribar a la sala de la unió, ja descrita,
situada a -79 metres.
A
partir d'aquesta sala i mitjançant un sol conducte de seccions
modestes, 2 metres d'altura per 1metre d'ample, aquest es recorregut
per l'aigua de forma tumultuosa. Després d'uns 80 metres de
recorregut i passar uns curts “rapits” s'arriba a la Font del
Graller, per on emergeix l'aigua i es torna a l'exterior.
La
cavitat es desenvolupa en uns estrats calco-esquistosos .
Al
trobar-se la cavitat situada dins dels límits del Parc Nacional
d'Aigües Tortes i Llac de Sant Maurici, molt probablement tingui
limitat l'accés, ja que la zona del Bony del Graller és un espai
protegit, per tant és recomanable informar-se a les oficines del
Parc abans de realitzar l'exploració.
able informar-se a les oficines del
Parc abans de realitzar l'exploració.
Situats
a la Vall de Sant Nicolau, un cop passat l'estany Llebreta, la
carretera fa una sèrie de revolts, un cop passats aquests trobem un
tram més o menys recte, seguint-lo a uns 500 metres abans d'arribar
a una nova sèrie de revolts, a la dreta surt un camí que travessa
el riu de Sant Nicolau i segueix pel vessant esquerra hidrogràfic
del Barranc de Llacs, el qual remuntarem, després seguirem pel
Barranc del Muntanyó fins arribar a la Font del Graller, per arribar
al Forat del Graller ja a la zona de la Pleta d'Erdo, només cal
seguir remuntant una mica més el barranc del Muntanyó, tenint tot
el camí com a referència davant nostre el pic del Bony del Graller.
Coordenades
aproximades.
La
primera incursió a la cavitat no fou realitzada pas per espeleòlegs,
si no pels geòlegs C.E. Martí i C. Puigdefàbregas l'octubre de
l'any 1964, dins dels treballs realitzats pel Centre Pirenaic de
Biologia al Parc Nacional d'Aigües Tortes. La seva exploració va
acabar poc abans de la sala on acaben els trams més verticals de la
cavitat. Van presentar un treball sobre la cavitat al darrer número
de la revista Speleon que es va publicar a Oviedo i deixen una
incògnita sobre la seva continuació.
Al
cap dels anys, aquesta incògnita va ser motiu de curiositat perquè
membres de la SIE – CEA decidissin anar a fer una visita a mitjans
de setembre de 1975, comprovant que, sense massa dificultats, podien
continuar l'exploració i assolir la sortida inferior per la font del
Graller. El 28 de setembre de 1975 un nodrit grup de la SIE exploren
tots els racons de la cavitat i fan la topografia.
Copyright © Espeleoworld 2022.