Cova Des Bergantí

La seva gran boca té 12 per 12 metres i una fondària d'aigua de 6 metres. En la mateixa boca surt una galeria a la dreta de 37 metres de recorregut, que si bé es veu molt estreta, la part submergida té 4 metres d'amplada. La fondària va disminuint fins arribar a una platgeta final. Als 14 metres d'aquesta galeria en surt una altra a l'esquerra de 20 metres de llarg, amb les mateixes característiques però més estreta.
Tornant a la boca, podem seguir per l'ampla galeria d'entrada fins a trobar una bifurcació. A la dreta la galeria té 32 metres de recorregut, és molt baixa però amb 3 metres d'amplada, i acaba en una sala de la que surten tres curtes diàclasis amb sengles platgetes al fons. La galeria de l'esquerra s'estreny fins a 1,5 metres i es torna a fer ampla progressivament, al mateix temps que perd fondària, fins a donar a una platja de 8 metres de llargada, amb el sostre baix, i una amplada que varia d'un any a l'altre.
A l'esquerra d'aquesta platja (direcció S), surt una nova galeria de 60 metres de recorregut que torna a guanyar fondària i va a parar altre cop a l'exterior per dues boques, una elevada i de reduïdes dimensions, i l'altra amb 4 metres de fondària, alçada i amplada.
La travessa d'aquestes boques a la principal és de 125 metres i el recorregut total de la cova és de 224 metres.
La major part de la cavitat és excavada a expenses d'una xarxa de diàclasi perpendiculars, de direccions N20E i N70O. No així la galeria que comunica amb les boques S, que ho està sobre una diàclasi, també inclinada, de direcció N-S. Les curtes galeries del final de la platja variant molt sovint de longitud degut a les oscil·lacions del nivell del sòl.
És fins ara, la cova de major recorregut de les excavades en granit a Catalunya.

Al NE de Tossa de Mar. Després de la cala de Sant Jaume hi ha un altre entrant costaner on al fons s'albira una paret balmada molt característica, al peu de la qual s'obre la cova.

Coneguda des de temps immemorials pels pescadors de la zona. Segons explica Xavier Badiella, el nom de la cova prové de la tradició que diu que: “hi cercà refugi un petit bergantí que era perseguit per una nau pirata, i d'aquesta manera aconseguí de fer-se escàpol”.
Citada al antic catàlegs: Puig y Larraz (1896); Font (1897); Faura (1909), que ja esmenten fonts molt anteriors.
Visitada i coneguda des de fa molts anys per pescadors, tot tipus d'afeccionats al mar i per barques turístiques que entren a l'ampla galeria principal.
L'exploració total es va fer l'estiu del 1979 per membres de la SIS – CE Terrassa i que dos anys més tard la van topografiar.

1. Badiella, Eduard; Badiella, Xavier; Badiella, Enric (1982).- “Les cavitats del litoral de la comarca de la Selva”. SIS (9): 37-64 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (29): 577-604. Terrassa.

2. Badiella, Xavier (1990).- “Cavitats litorals”. Dins de: Cardona, Ferran (1990).- Grans cavitats de Catalunya. Vol 2 (El Sistema Mediterrani i la Depressió Central): 484 pp. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.