Skip to main content
Bauma del Pont de la Cabreta

Bauma del Pont de la Cabreta

Espectacular balma travessada per la línia del tren, a Campdevànol.

Campdevànol • Ripollès18m5m

Característiques

  • Tipus: Cova
  • Municipi: Campdevànol
  • Comarca: Ripollès
  • Unitat: Alt Ter
  • Recorregut: 18 metres
  • Desnivell: 5 metres
  • Gran unitat: Pirineu Axial
  • Litologia: Gresos
  • Última revisió: 2026-05-18

Situació

A la carretera N-260 passat Campdevànol en direcció a Ribes de Freser, just passar la colònia Herand i el quilòmetre 123, trobarem a l'esquerra el pont de la Cabreta, lloc on deixarem el vehicle.

Just a l'altre costat del riu Freser veurem la Balma i la via del tren, però ens trobem que la resclosa que hi ha al riu ens impedeix travessar-lo; cal passar pel pont de la Cabreta i seguir el camí que puja per l'antiga fàbrica del carbur, just quan travessem el petit túnel del canal, davant nostre trobem un corriol que haurem de seguir un tros, i per on puguem, passant pel mig del bosc, anirem baixant fins a trobar la via del tren, seguint la via en direcció N ja veurem el túnel que passa per dins de la balma. Cal estar alerta amb els trens, ja que mai passen a l'hora que toca.

Mapa

Topogràfics

Bauma del Pont de la Cabreta - Topografia, Campdevànol, RipollèsVeure imatge
Clic per ampliar
Imatge 1 de 1

Fotos

Bauma del Pont de la Cabreta - Foto, Campdevànol, RipollèsVeure imatge
Clic per ampliar
Imatge 1 de 4

Descripció

Una gran boca de 14x9,5 metres a la que només es pot accedir des de l'interior a través del túnel del tren, ja que a la boca hi trobem l'embassament de la resclosa de l'Herand.

Des de la boca trobem una galeria de 8,5 metres fins arribar al mur que sustenta el reompliment que es va fer per elevar la via del tren, que es troba 2,60 metres més amunt. Un cop dalt del mur trobem la via del tren i el final de la balma uns 7 metres més endavant, pel costat dret podem accedir a un nivell superior de la balma que ens permet arribar fins el nivell de la boca de la Balma però a 4,75 metres d'alçada respecte l'entrada.

Història

Visitada i citada per primer cop per Faura, Santamaria i Sala que la visiten el 14 d'agost del 1910.

Tan sols diuen que es tracta d'una balma molt gran entre els estrats eocènics, però sense interès científic.

Citada posteriorment als catàlegs i inventaris espeleològics sense aportar cap més dada.

En Nil Hosta Ferrer i Tanit Sanmartin la visiten de nou el maig de 2026 realitzant tasques de catalogació.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

Faura i Sans, M. (1911).- 'Excursiones espeleológicas realizadas el año 1910 en la región catalana'. Boletín de la Sociedad Española de Historia Natural (11): 355-377. Madrid



Font i Sagué, Norbert (1926).-Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicada a Catalunya. 370 pp. Revisada i ampliada pel Dr. M. Faura i Sans sobre la primera edició de 1905.

Impremta La Neotípia. Barcelona



Borràs,J;Miñarro,JM;Talavera,F.(1980).-'el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):1-296. ed. Políglota. Barcelona.



Valles, Jordi de (2009).-'Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):1-381. E C Gràcia/FCE.



Totes les dades, coordenades, topografia i fotografies han estat facilitades per Nil Hosta i Tanit Sanmartin. Maig de 2026.