Coves de Santa Creu d'olorda

Amb el nom de Coves de Santa Creu d'Olorda són conegudes cinc cavitats, a poca distància entre elles i clarament interrelacionades , de ponent a llevant, són:
Cova de l'Or: A la part baixa d'un petit cingle amb boca de forma allargada i que dóna pas a un petit vestíbul de secció arrodonida i sostre baix; a l'extrem oposat i a nivell del sòl, es troba una esquerda de 1,90 metres de profunditat que és l'inici d'una galeria de 19 metres de longitud, de forma meandriforme i amb la planta coberta per terra i pols, finalitzant en una estretor.
Cova de la Molsa: A 12 metres de l'anterior, de boca estreta, s'obre al costat d'una gran llosa, mig oculta per l'abundant vegetació dóna pas a una única galeria de dimensions modestes i en sentit descendent al llarg dels seus 11 metres de recorregut.Coves dels Encantats 1 i Cova Petita: La Cova dels Encants 1 s'obre a través d'un curt corredor que desemboca directament en l'anomenada galeria principal, de 25 metres de recorregut i una secció de 2 x 5 metres. En la seva zona més àmplia surten vàries derivacions.
La primera es troba tan sols entrar a la dreta, tractant-se de la continuació de la galeria principal, s'accedeix per una gatera vertical i tot seguit ens situa en una petita sala d'on surten tres continuacions: La primera surt a l'exterior per l'anomenada Cova Petita, encara que el seu accés és impenetrable; la segona dóna pas a una estreta galeria de 4 metres i després de superar una altra gatera i remuntar un curt ressalt, ens deixa a la Cova dels Encantats 2, a pocs metres de la seva entrada.
Descendint per la galeria principal, trobarem en el costat dret un ressalt, que dóna accés a una galeria de 4 metres, finalitzant en un ressalt ascendent que no és més que la seva continuació a un nivell superior. A escassos metres desemboca en una sala de considerables dimensions, la més gran de la cavitat, d'on surten tres noves continuacions, dues d'elles de curt recorregut i que acaben en petites sortides ocasionades per acumulació de grans blocs. La tercera continuació és la més evident, després de remuntar una galeria àmplia a l'inici i estreta al final i comunica també amb la Cova dels Encantats 2.
De nou a la galeria principal i deixant enrere el primer ressalt esmentat abans, trobarem un altre de ressalt (R-3) que talla bruscament la galeria. Aquest petit pou, fàcilment desgrimpable per la dreta, dóna accés a dues continuacions, comunicades entre elles per una galeria superior, per la que s'accedeix por un R-3 per un costat i un P-5 per l'altre, la base d'aquest últim pou està formada per una sala de secció molt irregular i amb la planta totalment coberta per blocs.
En el tram final de la galeria principal es troba la darrera derivació, en el costat dret s'obre una curta i descendent galeria, unida a una altra de característiques similars, però amb la planta horitzontal, enllaçada amb una sala de forma triangular; pel seu extrem esquerre i a nivell del sostre, es troba una gatera que enllaça de nou amb la part final de la galeria principal. De nou a la sala triangular, a la dreta, s'obre una petita saleta dividida en dos per acumulacions de blocs i d'aquesta, dues galeries en angle recte d'uns 5 metres de recorregut cadascuna.
Cova dels Encantats 2: Es troba uns 4 metres per damunt dels Encantats 1, darrera d'un petit arbre i amb una boca en forma de gatera donant accés a un laminador tallat als pocs metres per un ressalt que enllaça amb la cavitat inferior. A uns 3 metres d'aquest obstacle el laminador s'eixampla i forma una petita saleta de sostre baix, unida per un extrem amb una galeria de curt recorregut, dividida en dos per un curiós pont de roca, aquesta galeria en sentit descendent comunica de nou amb la cova inferior mitjançant un petit ressalt.Espeleometria: La suma del recorregut de totes les cavitats és de 206 metres. Cal assenyalar que els autors de la topografia especifiquen que es tracta del recorregut projectat, per tant el recorregut real seria un xic superior.
El desnivell màxim assolit és de 14 metres (- 11; +3) a la cova Encantats 1.

En el vessant occidental del turó de la Creu d'Olorda, en un banc calcari en forma de grada i dins les antigues instal·lacions de la pedrera d'ASLAND. L'accés es pot fer des de Sant Feliu de Llobregat o des de la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. (Veure croquis de l'itinerari a peu a l'apartat de Topografia).

Coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada i amb multitud de llegendes sobre tresors i bandolers. Joan Amades recull l'any 1921 de Timoteu Colomines la història que a Santa Creu d'Olorda existeix una cova anomenada de la Moneda, on hi ha un tresor encantat sota la forma de pedres petites i rodones i que tot aquell qui tingui prou gosadia per anar-hi al punt de les dotze de la nit de Nadal i prendre una quantitat de pedres, després se li tornaran or. Es diu que diferents hisendats de Sarrià van fer la seva fortuna d'aquesta manera. De ben segur que aquesta cova de la Moneda és la que també es coneix com a coves de l'Or i coves dels Encantats, noms que no es deuen referir a cap cavitat en concret sinó al conjunt d'elles, encara que recentment s'ha posat nom a cadascuna de les cinc boques.
Malgrat aquests antecedents, no van ser esmentades a cap dels catàlegs espeleològics antics, i no és fins l'any 1951 que membres del GES – CMB inicien els treballs d'exploració i topografia. A partir d'aquí, resulten unes cavitats, que per la seva proximitat a Barcelona en temps de penúries econòmiques, es fan molt populars i visitades pels espeleòlegs dels anys 1950 i fins començats els anys 60, quan l'avanç de la pedrera fa témer la seva desaparició.
No és fins el 1985 que A. Asensio i P. Benet les relocalitzen, topografien i les publiquen, tot assignant un nom a cadascuna de les cinc boques.
Actualment (2014),la boca està tancada amb una reixa amb cadenat.

1. Andrés, O. (1952).- “Exploración de las cuevas de Sant Creu d'Olorde” Speleon.T.III (1-2): 71-76. Universidad de Oviedo.

2. Asensio, A.; Benet, P. (1991).- “ Les Coves de Santa Creu d'Olorda (Baix Llobregat)”. Cavernes (23): 31-34. GE Badalona.

3. GES – CMB (1961).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. Tomo 1; 95 pp. Club Montañés Barcelones – 1963

• Fotografies, coordenades i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 24 maig de 2007)
• Fotografia reixa boca i dades facilitades per Agustí Pérez (SIE-CEA)