Coves de Castellolí

Entrant per la boca més oriental de totes les que s'obren a l'exterior, ens trobem amb una àmplia galeria que es perllonga cap al S. D'ella surten diferents ramificacions que configuren la xarxa de conductes que integren la cavitat.
Prenent la primera galeria practicable de les tres que trobem després del porxo d'entrada, ens dirigirem, en direcció NNO, cap al punt més baix de la cavitat, al que s'arriba després d'uns 40 metres de galeria i d'haver superat un desfonat de 3 metres del meandre, per assolir una sala de sostre baix i d'uns 12 per 7 metres.
Al marge d'aquesta galeria que configura el sector N de la cavitat, la resta està formada per una estreta xarxa de diàclasis, més o menys eixamplades, que li donen una configuració laberíntica on predominen les galeries de sostre molt baix que dificulten la circulació.
Tota la cavitat es troba excavada en un paquet de calcàries de l'eocè, al límit de la Conca d'Òdena i afectades per una xarxa de diàclasis ortogonals que configuren el sistema reticular del conjunt de galeries, excavades en una primera fase a règim freàtic per després passar per processos de sedimentació i quimiolitogènesi importants. Cavitat residual retallada per l'erosió del vessant epigeu.

Sortint de Castellolí pel vial que porta a l'A-2 (direcció Barcelona), pocs metres abans hi ha una pista ben senyalitzada que ens porta a les instal·lacions canines “El Gos Blanc”. Passem pel davant i seguim uns 400 metres tot seguint el Torrent de les Coves. Podem estacionar el vehicle a l'esquerra de la pista que aquí té prou amplada. De la mateixa cuneta, a l'esquerra hidrogràfica, surt el corriol, que a l'inici presenta aspecte de torrentera i que en 2 minuts de pujada ens situa al petit cingle de les coves.

Cavitats conegudes des de temps immemorials. No és fins el 1907 que Faura i Sans fa una tímida cita en el seu Recull i sembla que pocs anys més tard, Amador Romaní fa una visita i es troben restes de ceràmiques del neolític.
Malgrat ser unes cavitats visitades per multitud de gent (amb tots els problemes de degradació del medi que això suposa), no és fins el 1965 que es coneix el primer estudi i topografia de les coves, portats a terme per membres del GES – CMB.

1. García, J.Mª; Gascó, J. (1981).- “Coves de Castellolí”. Carbonato (2): 49-52. GERS – Agrupació Excursionista Muntanya. Barcelona.

2. Ullastre, J. (1965).- “El karst alóctono de Castellolí” Geo y Bio Karst (8): 2-6. Ed. J.Mª Armengou. Barcelona.

• Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 7-12-2009)

• Fotografies “AM” facilitades per Alfred Montserrat (ERE-CEC) del seu blog: notesdecamp.