Skip to main content
Forat de Riu Algars

Forat de Riu Algars

Cova de 2000 metres de recorregut a Alfara de Carles (el Port), amb un desnivell de 43,50 metres i un traçat en meandres. El recorregut topografiat és de 1190 metres.

Alfara de Carles • Baix Ebre 2000m 43m

Cova de 2000 metres de recorregut a Alfara de Carles (el Port), amb un desnivell de 43,50 metres i un traçat en meandres. El recorregut topografiat és de 1190 metres.

Característiques

Situació

Cal seguir la pista que des del mascar puja a la Mola de Catí; un cop travessada, s'inicia el descens pel sector NO. Superats els estimballs superiors de la Mola, la pista fa una gran ziga-zaga; al final d'aquesta surt una pista secundària a l'esquerra que es dirigeix a l'Enclusa. Seguint-la, al poc travessa un torrent, que és el torrent on es troba la cavitat. Si davalléssim el barranc pel mateix tàlveg, ben aviat ens trobaríem tallats pel saltant al peu del qual es troba la boca de la cova; aquest sector se'l coneix com l'Enclusa. Abans, però, caldrà flanquejar-lo per la dreta tot cercant un pas que ens permeti accedir, mitjançant una cornisa, a la boca de la cavitat, que queda penjada al cinglet que forma el saltant del barranc. La boca artificial es troba una mica a l'E, en el pla superior. Coordenades molt aproximades.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Riu Algars, Forat de

    Altitud: 1035 m

    40.813209, 0.278747
    UTM 31T (ED 50) 270575 4521788
  2. Boca Artificial

    Altitud: 1047 m

    40.813050, 0.278829
    UTM 31T (ED 50) 270582 4521771
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Forat de Riu Algars - Foto, Alfara de Carles, Baix EbreVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 12

Descripció

Morfologia

La cavitat està formada per una galeria principal que en planta presenta un traçat en meandres, amb seccions transversals més aviat modestes. De la galeria principal surten diferents galeries secundàries, algunes de les quals remunten importants desnivells on cal realitzar escalades. El desnivell de la galeria principal no varia gaire respecte el nivell de la boca, amb suaus pujades i baixades i algun que altre ressalt. El desnivell és de 43,50 metres (+35,50/-8).

Espeleotemes

Les formacions són escasses i molt localitzades. És interessant observar un important recobriment de fang, que entapissa les parets de nombrosos sectors de la cova.

Hidrologia

La cova en si és una cavitat emissiva que actua durant les fortes precipitacions. La seva morfologia dóna evidència d'un funcionament en conducte forçat; només els sectors més elevats queden resguardats de la pujada del nivell d'aigua. S'originen sifons en els sectors més deprimits. El primer d'aquests, situat només entrar, es pot evitar entrant per la boca artificial. El segon sifó se salva per una galeria seca superior. El tercer sifó és el més seriós, ja que cal fer un llarg bombat a fi de buidar-lo (l'aigua s'evacua a través d'un petit engolidor situat 30 metres abans d'arribar al sifó). Posteriorment encara tenim tres sifons més, encara que aquests tenen caràcter temporal, tal com ho és el de les Graves.

Progressió

El recorregut explorat s'apropa als 2000 metres, mentre que la part topografiada tant sols representa 1190 metres. Diversos sectors de la cova estan pendents d'exploració.

Història

El 1980, alguns membres de l'ECT (Espeleo Club de Tortosa) efectuaven una prospecció pels barrancs que formen la capçalera del riu Algars, al NO de la Mola de Catí. Localitzaren una boca de reduïdes dimensions penjada a un cingle, a la part dreta d'un petit barranc; penetraren per ella i observaren que, al poc, un embassament d'aigua impedia tota continuació. No li donaren més importància.

Un any després, a l'estiu de 1981, tornaren i comprovaren que el nivell de l'aigua havia variat i que aquell petit embassament tenia tota la pinta d'ésser un conducte sifonat.

Així, volgueren buidar-lo. Primer utilitzaren, sense èxit, una bomba manual; posteriorment aconseguiren el seu objectiu buidant-lo per desnivell mitjançant un tub de goma.

Superat aquest primer sifó, l'exploració s'aturà davant d'un segon sifó; aquest es buida mitjançant una bomba manual, treball que resultà inútil, ja que simultàniament es descobrí un estret pis superior que permet superar-lo.

Un tercer sifó, el més important, aturà novament la progressió. Es realitzaren unes primeres incursions amb material d'immersió per tal d'assabentar-se de les seves dimensions i de les possibilitats de buidar-lo. Això s'aconseguí utilitzant una bomba elèctrica durant 24 hores; el corrent elèctric s'aconseguia gràcies a un grup electrogen situat a l'exterior. Superada aquesta dificultat, la cavitat fou explorada en dates consecutives, tot i haver de reduir el nivell d'algun sifó més.

Al gener de 1982, aquesta cavitat fou escenari d'un accident que, afortunadament, no tingué conseqüències greus. Cinc espeleòlegs de l'ECT realitzaven una exploració; aleshores encara desconeixien el comportament hidrològic de la cova, ignorant que podia arribar a ser activa. Aturats davant una galeria inundada i que en altres ocasions no ho estava, decideixen donar mitja volta i observen amb paüra que el primer sifó, que ells mateixos havien buidat per poder entrar, està novament sifonat i omplint-se a marxes forçades; aleshores tenia lloc a l'exterior una forta pluja. Quatre dels espeleòlegs encara pogueren superar el sifó, tot cabussant-se a pulmó lliure i a les fosques, el cinquè, però, no s'hi va veure amb cor. Poc temps després, per la boca de la cavitat sortia un important cabal d'aigua mentre el company en Francesc Geballí encara era dintre.

Es mobilitzà a continuació una espectacular operació de salvament, on no mancà la presència dels bombers amb potents bombes, però poc es podia fer mentre la cavitat emetés un gran volum d'aigua. Una vegada minvat el cabdal i mitjançant l'ús de bombes, s'hi va poder penetrar, trobant-se el company a la part superior de la sala Fòssil que, per ser un punt elevat, no arribà a ser afectada per la crescuda; aquest anava rascant el sostre traient les rails per tal d'alimentar-se, per si allò durava molts dies; en aquest punt va romandre més de 50 hores a l'espera de socors.

El mateix any però uns mesos més tard, l'ECT obrí una boca artificial que enllaça amb la cavitat en el punt més alt de la sala Fòssil, que es comprovà que estava molt propera a la superfície. També col·locaren dipòsits de supervivència en diferents punts de la cova per si de cas tenia lloc algun accident similar (aquests no s'han renovat més, probablement estiguin en mal estat). També s'instal·là un cable telefònic al llarg de la cavitat, amb diversos punts de comunicació.

El setembre de 1982 organitzaren la campanya “Algars 82”, on s'aixecà la topografia existent fins l'actualitat, on estan representats 1190 metres de recorregut. En aquesta topografia manquen diverses vies secundàries per representar, estimant-se el recorregut total en 2000 metres.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
  • Dades, topografies i fotos facilitades per l'ECT (Espeleo Club de Tortosa).

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/