Forat de Riu Algars

La cavitat està formada per una galeria principal que en planta presenta un traçat en meandres, essent generalment de seccions transversals més aviat modestes. De la galeria principal surten diferents galeries secundàries, algunes de les quals remunten importants desnivells on cal realitzar escalades.
El desnivell de la galeria principal no varia gaire respecte el nivell de la boca, amb suaus pujades i baixades i algun que altre ressalt, originant-se sifons en els sectors més deprimits. El primer d'aquests, situat només entrar, es pot evitar entrant per la boca artificial. El segon sifó se salva per una galeria seca superior. El tercer sifó és el més seriós, ja que cal fer un llarg bombat a fi de buidar-lo (l'aigua s'evacua a través d'un petit engolidor situat 30 metres abans d'arribar al sifó). Posteriorment encara tenim tres sifons més, encara que aquests tenen caràcter temporal, tal com ho és el de les Graves.
La cova en si és una cavitat emissiva que actua durant les fortes precipitacions. La seva morfologia dóna evidència d'un funcionament en conducte forçat; només els sectors més elevats queden resguardats de la pujada del nivell d'aigua. És interessant observar un important recobriment de fang, que entapissa les parets de nombrosos sectors de la cova. Les formacions són escasses i molt localitzades. El recorregut explorat s'apropa als 2.000 metres, mentre que la part topografiada tant sols representa 1190 metres. El desnivell és de 43,50 metres (+35,50/-8). Diversos sectors de la cova estan pendents d'exploració.

Cal seguir la pista que des de el mascar puja a la Mola de Catí, un cop travessada aquesta iniciem el descens pel sector NO, un cop superats els estimballs superiors de la Mola, la pista fa una gran ziga-zaga, al final d'aquesta surt una pista secundaria a l'esquerra que es dirigeix a l'Enclusa, seguint-la, al poc travessa un torrent, és el torrent on es troba la cavitat. Si davalléssim el barranc pel mateix tàlveg, ben aviat ens trobaríem tallats pel saltant al peu del qual es troba la boca de la cova, aquest sector se'l coneix com l'Enclusa. Abans però caldrà flanquejar-lo per la dreta tot cercant un pas que ens permeti accedir, mitjançant una cornisa, a la boca de la cavitat, que queda penjada al cinglet que forma el saltant del barranc. La boca artificial es troba una mica a l'E, en el pla superior.
Coordenades molt aproximades.

El 1980, alguns membres de l'ECT (Espeleo Club de Tortosa) efectuaven una prospecció pels barrancs que formen la capçalera del riu Algars, al NO de la Mola de Catí. Localitzaren una boca de reduïdes dimensions penjada a un cingle, a la part dreta d'un petit barranc; penetraren per ella i observaren que, al poc, un embassament d'aigua impedia tota continuació. No li donaren més importància.
Un any després, a l'estiu de 1981, tornaren i comprovaren que el nivell de l'aigua avia variat i que aquell petit embassament tenia tota la pinta d'esser un conducte sifonat.
Així, volgueren buidar-lo. Primer utilitzaren, sense èxit, una bomba manual; posteriorment aconseguiren el seu objectiu buidant-lo per desnivell mitjançant un tub de goma.
Superat aquest primer sifó, l'exploració s'aturà davant d'un segon sifó ; aquest es buida mitjançant una bomba manual, treball que resultà inútil, ja que simultàniament es descobrí un estret pis superior que permet superar-lo.
Un tercer sifó, el més important, aturà novament la progressió. Es realitzaren unes primeres incursions amb material d'immersió per tal d'assabentar-se de les seves dimensions i de les possibilitats de buidar-lo. Això s'aconseguí utilitzant una bomba elèctrica durant 24 hores; el corrent elèctric s'aconseguia gracies a un grup electrogen situat a l'exterior. Superada aquesta dificultat, la cavitat fou explorada en dates consecutives, tot i haver de reduir el nivell d'algun sifó més.
Al gener de 1982, aquesta cavitat fou escenari d'un accident que, afortunadament, no tingué conseqüències greus. Cinc espeleòlegs de l'ECT, realitzaven una exploració; aleshores encara desconeixien el comportament hidrològic de la cova, ignorant que podia arribar a ser activa. Aturats davant una galeria inundada i que en altres ocasions no ho estava, decideixen donar mitja volta i observen amb paüra que el primer sifó, que ells mateixos havien buidat per poder entrar, està novament sifonat i omplint-se a marxes forçades; aleshores tenia lloc a l'exterior una forta pluja. Quatre dels espeleòlegs encara pogueren superar el sifó, tot cabussant-se a pulmó lliure i a les fosques, el cinquè, però no s'hi va veure amb cor. Poc temps després, per la boca de la cavitat sortia un important cabal d'aigua mentre el company en Francesc Geballí, encara era dintre.
Es mobilitzà a continuació una espectacular operació de salvament, on no mancà la presencia dels bombers amb potents bombes, però poc es podia fer mentre la cavitat emetés un gran volum d'aigua. Una vegada minvat el cabdal i mitjançant l'ús de bombes, s'hi va poder penetrar, trobant-se el company a la part superior de la sala Fòssil que, per ser un punt elevat, no arribà a ser afectada per la crescuda; aquest anava rascant el sostre traient les rails per tal d'alimentar-se, per si allò durava molts dies; en aquest punt va romandre més de 50 hores a l'espera de socors.
El mateix any però uns mesos més tard, l'ECT obrí una boca artificial que enllaça amb la cavitat en el punt més alt de la sala Fòssil, que es comprovà que estava molt propera a la superfície. També col·locaren dipòsits de supervivència en diferents punts de la cova per si de cas tenia lloc algun accident similar, (Aquests no s'han renovat més, probablement estiguin en mal estat). També s'instal·là un cable telefònic al llarg de la cavitat, amb diversos punts de comunicació.
El setembre de 1982 organitzaren la campanya “Algars 82”, on s'aixecà la topografia existent fins l'actualitat, on estan representats 1,190 metres de recorregut. En aquesta topografia manquen diverses vies secundaries per representar, estimant-se el recorregut total en 2,000 metres.

1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.

• Dades, topografies i fotos facilitades per l'ECT (Espeleo Club de Tortosa).