Cavitat de -83 metres de desnivell al municipi de Vilanova de Meià.
La boca de 5 x2
metres dóna pas a un pou de 7'5 metres la base del qual és una galeria amb una
inclinació de 35º que segueix la direcció NW.
Aquesta galeria té
una amplada mitja de 2'5 metres i se troba tallada per un pou de 5 metres. A partir d'aquest punt la galeria segueix
baixant tot fen ziga-zagues encara que mantenint la direcció indicada i amb
inclinacions fins a 48º, encara que ja no és necessari instal·lar material en
el que resta de cavitat.
En arribar a -45 metres, trobem a l'esquerra una galeria
estructurada sobre un pla d'estratificació que després d'una rampa i algun
ressalt continua per una galeria plana fins arribar a un pas al terra força
estret, un cop superat aquest, la galeria segueix baixant i canvia totalment de
direcció, al cap d'uns 20 metres la galeria s'acaba a -83 metres de fondària.
Situats de nou a -45 metres, la galeria principal ascendeix uns metres
per damunt d'uns blocs per baixar seguidament fins a -48 metres. A partir d'aquest punt es por accedir a una
sèrie de galeries superiors, estructurades totes sobre la mateixa diàclasi.
Tipo: Avenc
Municipi: Vilanova de Meià
Comarca: Noguera
Unitat: Montsec de Rúbies
Recorregut: 194 metres
Desnivell: 83 metres
Granunitat: Prepirineu
Litologia: Calcàries
Bio:
Troglocharinus
senenti. 6 mascles i 9 femelles
Col. Catopidae. Bathysciinae.
Recol·lectats per J. Ametller i F.
Rubinat el 14 juny 1980.
Es tracta d'una
interessant espècie pròxima a Troglocharinus Hustachei Jeannel i també a
Troglocharinus variabilis Bellés (=Troglocharinus españoli Jeannel) i que fins
el present nomes se coneix en aquesta cavitat.
Última revisió: 2017-01-15 05:15:04
Situació
Carregant mapa...
Cal seguir la carretera
L-913 que surt de Vilanova de Meià en direcció al Pas Nou i desviar-nos a
l'esquerra en direcció a l'ermita de la Mare de Deu del Puig de Meià. Al poc
d'anar per la pista trobem una desviació a la dreta que haurem d'agafar fins
arribar a un punt on se troben dos arbres plataners centenaris (Platanus
hybrida) al peu dels quals hi ha una petita font on en èpoques d'estiatge
s'asseca. A la dreta trobem un turó (cota1.022) on caldrà accedir, en el pla
que es forma a continuació i en direcció a les cingleres del Montsec de Rúbies
es troba la boca del Querant Petit, des d'aquí baixarem cap el Sud poc més d'un
centenar de metres on en mig d'un grup d'alzines
s'obre la boca del Querant Gran.
Història
Les primeres exploracions espeleològiques es remunten a 1963 a càrrec de
la SIRE de la UEC. Posteriorment el 1969 J. Ullastre publica una topografia en el
butlletí nº 10 del C.E. Puig Castellar on li atorga una fondària exagerada de
-103 m. El 1980 el GEFOMA fa una revisió topogràfica de la cavitat atorgant-li
la fondària actual de -83 metres.