Querant Gran de Paús

Cavitat de -83 metres de desnivell al municipi de Vilanova de Meià.

La boca de 5 x2 metres dóna pas a un pou de 7'5 metres la base del qual és una galeria amb una inclinació de 35º que segueix la direcció NW.
Aquesta galeria té una amplada mitja de 2'5 metres i se troba tallada per un pou de 5 metres. A partir d'aquest punt la galeria segueix baixant tot fen ziga-zagues encara que mantenint la direcció indicada i amb inclinacions fins a 48º, encara que ja no és necessari instal·lar material en el que resta de cavitat.
En arribar a -45 metres, trobem a l'esquerra una galeria estructurada sobre un pla d'estratificació que després d'una rampa i algun ressalt continua per una galeria plana fins arribar a un pas al terra força estret, un cop superat aquest, la galeria segueix baixant i canvia totalment de direcció, al cap d'uns 20 metres la galeria s'acaba a -83 metres de fondària.
Situats de nou a -45 metres, la galeria principal ascendeix uns metres per damunt d'uns blocs per baixar seguidament fins a -48 metres. A partir d'aquest punt es por accedir a una sèrie de galeries superiors, estructurades totes sobre la mateixa diàclasi.
  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Vilanova de Meià
  • Comarca: Noguera
  • Unitat: Montsec de Rúbies
  • Recorregut: 194 metres
  • Desnivell: 83 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Troglocharinus senenti.  6 mascles i 9 femelles           Col. Catopidae. Bathysciinae.          Recol·lectats per J. Ametller i F. Rubinat el 14 juny 1980. Es tracta d'una interessant espècie pròxima a Troglocharinus Hustachei Jeannel i també a Troglocharinus variabilis Bellés (=Troglocharinus españoli Jeannel) i que fins el present nomes se coneix en aquesta cavitat.
  • Última revisió: 2017-01-15 05:15:04

Situació

Carregant mapa...


Cal seguir la carretera L-913 que surt de Vilanova de Meià en direcció al Pas Nou i desviar-nos a l'esquerra en direcció a l'ermita de la Mare de Deu del Puig de Meià. Al poc d'anar per la pista trobem una desviació a la dreta que haurem d'agafar fins arribar a un punt on se troben dos arbres plataners centenaris (Platanus hybrida) al peu dels quals hi ha una petita font on en èpoques d'estiatge s'asseca. A la dreta trobem un turó (cota1.022) on caldrà accedir, en el pla que es forma a continuació i en direcció a les cingleres del Montsec de Rúbies es troba la boca del Querant Petit, des d'aquí baixarem cap el Sud poc més d'un centenar de metres on en  mig d'un grup d'alzines s'obre la boca del Querant Gran.

Història

Les primeres exploracions espeleològiques es remunten a 1963 a càrrec de la SIRE de la UEC. Posteriorment el 1969 J. Ullastre publica una topografia en el butlletí nº 10 del C.E. Puig Castellar on li atorga una fondària exagerada de -103 m. El 1980 el GEFOMA fa una revisió topogràfica de la cavitat atorgant-li la fondària actual de -83 metres.

Topogràfics

topo 0: Querant Gran de Paús
topo 1: Querant Gran de Paús

Fotos

foto 0: Querant Gran de Paús
foto 1: Querant Gran de Paús
foto 2: Querant Gran de Paús
foto 3: Querant Gran de Paús
foto 4: Querant Gran de Paús
foto 5: Querant Gran de Paús

Bibliografia

  1. Rubinat, F.(1980).- “Revisiones topográficas” GOURS (7):47-54. GEFOMA. Barcelona.
  2. Escolà,O.(1967).-Miscellanea Zoologica 2  (2):85-87
    • Actualització de coordenades el gener de 2017 facilitades per Juli Serrano i Montse Roca.
  • Copyright © Espeleoworld 2023.