Avenc de la Miloquera

L'avenc, format per una gran esquerda (és la inferior de les dues esquerdes principals del turó), té cinc boques d'accés, de NE a SO trobaríem primer la boca de Les Heures, on la gran vegetació impedeix la penetració, aquesta és en rampa molt pendent amb alguns ressalts d'un parell de metres, situant-nos a la base del pou del Cireret. A continuació la boca de la Miloquera Petita la trobaríem més al S. A uns cinquanta metres de les Heures trobaríem el Pou del Cireret, una mica més distanciats trobaríem les boques del Pou dels Ossos i del Pou del Pastoret, ambdós són en realitat una sola boca amb blocs encastats que la subdivideixen.
Accedint per l'extrem SO del Pou del Pastoret es baixa un pou de 13 metres fins arribar a un replà on tenim dos opcions de continuació. Vers el SO baixarem un pou d'11 metres, més aviat estret, que enllaça a continuació amb un altre de 22 metres, més ample, que ens situa a la Sala Fonda on després d'una rampa, assolim el punt de màxima fondària a -78 metres. Situats de nou al punt anterior, vers el NE acabem de baixar al fons del pou de 34 metres, el qual el baixaríem directe si haguéssim iniciat el descens pel Pou dels Ossos. Del seu fons davallem una rampa i després de remuntar un bloc gran, ens situem a la galeria central, que amb un recorregut de 100 metres, tot guanyant amplada i remuntant ens situa a la base del Pou del Cireret; en aquest sector la galeria té les màximes amplades. Si baixem per la part oriental del Pou del Cireret, on hi ha un ressalt de 6 metres, trobarem un pas estret de 5 metres de recorregut, on a la part central trobarem un pouet de 7 metres amb una galeria bifurcada a la seva base. Si seguim la galeria de l'esquerra, després de baixar dos ressalts i fer un recorregut de 61 metres, trobarem barrat el pas per una estretor de les parets, la galeria de la dreta comença amb un pou de 18 metres molt estret, iniciant-se a continuació una rampa que comunica amb el sector de la Miloquera Petita.
Si entrem per la boca de la Miloquera Petita, ho farem a través d'un pou de 22 metres. A quatre metres de l'exterior s'obre una galeria entre blocs de 30 metres de recorregut. A la base del pou i seguint en direcció E, es davalla entre grans blocs; trobem dos ressalts ascendents i poc a poc la galeria s'estreny fins a fer-se impenetrable.

Des del costat S, de la plaça de l'església, seguirem pel carrer de la Bassa i agafar el camí del Castell, al final d'aquest trobarem el Parc de les Olors de la Miloquera i el Centre d'interpretació de la tortuga mediterrània, des de l'aparcament d'aquests, ens dirigirem vers el SO, passarem pel cim de la Miloquera i en poc més d'un centenar de metres, un corriol en la mateixa direcció, ens portarà fins les primeres boques de l'avenc de la Miloquera.
Coordenades aproximades del Pou del Cireret.

Conegudes de sempre pels veïns de Marçà, la primera exploració fou realitzada el dia 21 de juliol de 1899 per Mossèn Norbert Font i Sagué, que davallà pel Pou del Cireret, un cop a baix i després de recórrer un tram de galeria amb l'ajut d'una espelma, es trobà en mig de la foscor, amb uns ulls brillants que l'observaven, passat l'esglai del primer moment, ja que ignorava amb quina mena de bestia se les tenia de veure, encengué el magnesi que portava i observà que es tractava d'un cadell de gos, que corregué a amagar-se en una esquerda per on en Font i Sagué no hi pogué passar. En sortir i donar la descripció del gos, s'assabentà que el cadell i la mare d'aquest que deia morir al caure, els havien tirat a l'avenc feia uns vint dies.
En Joan Ferraté l'explorà el 4 d'octubre de 1908, en aquest avenc fou el primer cop en que ell utilitzava una escala de corda, davallà primer el pou del Cireret i en sortir, entrà de nou per la boca de les “Eures” (Heures seria el correcte), que és en rampa, van haver de desbrossar la boca ja que la vegetació impedia el pas, en arribar al fons, constatà la comunicació d'aquest amb el Pou del Cireret. Curiosament, en el seu llibre de l'espeleologia a les comarques tarragonines, en Ferraté fa referència a l'exploració d'en Font i Sagué, dient que aquest no va arribar al fons del pou, interrompin la baixada quan sentí els lladrucs del gos, segons comentaris d'alguns vilatans ...
Els dies 19 i 20 de març de 1955, J. Coromines i E. Auqué del GES de Club Muntanyenc Barcelonès, exploren la cavitat, realitzen la topografia i descobreixen un sector nou anomenat Sala Fonda, que arriba als -75 metres de fondària, també realitzen la comunicació amb les boques del Pou del Pastoret i el Pou dels Ossos, al conjunt l'anomenen Avenc-Cova de l'Esquerda Gran.
El 1979 l'Espeleo Club de Gràcia, comunica la Miloquera Petita amb la Miloquera Gran, publicant-la com Avenc de la Miloquera Gran, posteriorment a aquest conjunt de cavitats se l'ha acabat denominant senzillament com Avenc de la Miloquera, ja que la resta d'esquerdes properes ja tenen els seus noms respectius. Tot aquest conjunt d'esquerdes havien estat explorades prèviament a la visita de ECG, per grups principalment de Reus, Tarragona, Valls i Barcelona, però mai no publicaren res al respecte.

1. Auqué, E.(1956).-”Ficha técnica. Avenc de l'Esquerda Gran”. Ciencia y Montaña (3º-4º trimestre). Club Muntanyenc Barcelonès.
2. Borrás, J.;Miñarro, JM.;Talavera, F.(1984).-”el baix camp, el priorat i la ribera d'ebre”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 7):1-283. Ed. Políglota. Barcelona.
3. Cardona i Oliván, Ferran.(1990).-”El sistema mediterrani i la depressió central” Grans Cavitats de Catalunya (Segon Volum):1-484. ECG. Barcelona.
4. Ferraté i Gili, Joan. (1918).-Espeleologia de les comarques tarragonines pp: 1-134. AE de Reus.
5. Ferreres i Gabarda, Jaume; Cardona Oliván, Ferran; Delgado i Alberich, Xavier; Garcia i Arroyo, Josep.(1982).-”Les cavitats del Turó de la Miloquera. Marçà (Priorat)”. Exploracions (6):19-31. EC Gràcia. Barcelona.
6. Font i Sagué, Norbert.(1900).-”Sota Terra. Excursió Espeleòloch-Geològica al Priorat, Montanyes de Prades y Alt Panadès” Butlletí del CEC (68):209-226. CEC. (Conferencia llegida el 29 de desembre de 1899).

• Fotos facilitades per Ferran Alexandri, i dades extretes del blog ferranalexandri.blogspot.com