Coves de Salgar

Es tracta d'un conjunt de balmes i petites coves estructurades en un declivi dels estrats de la serra del Munt.
A l'interior del recinte del Santuari i formant part d'ell trobem la Cova de la Mare de Déu i el Celler dels Frares, aquestes es troben esgraonades a diferents nivells i es van comunicant a través d'escales i amb forats al sostre fets artificialment per a llur comunicació.
Un cop a l'exterior del recinte, cal seguir la carretera uns metres en direcció a Rubió de Baix on trobem un pont, al final d'aquest uns pocs metres més endavant a l'esquerra a peu de carretera, trobem la Cova de la Moneda, que és una balma de grans dimensions, i just sota el pont abans esmentat hi ha la Cova de la Barca, s'accedeix uns metres abans d'arribar al santuari per la banda del riu. Dins la cova encara es conserven alguns estris que servien per lligar la barca que tenia la funció de passar la gent a l'altra banda del riu.
Al no disposar de topografia, les dades sobre l'altimetria i el recorregut són només orientatives.

Des de la plaça del Progrés d'Artesa de Segre seguirem la carretera de Montsonís fins la granja de l'Empordanès, on seguirem a la dreta en direcció a Rubió de Baix, després de recórrer 3,25 quilòmetres des de l'inici trobarem a l'esquerra de la carretera el Santuari de la Mare de Déu del Salgar i les coves.
Les coves que es troben a l'interior del santuari no són accessibles lliurement, per visitar-les cal adreçar-se a la parròquia d'Artesa de Segre, carrer del Bisbe Bernaus, 23.

En el mateix congost, a l'altra banda del riu s'aixecava el Castell de Malagastre que fou conquerit als musulmans en una expedició (1015-1016) del comte Ramon Borrell de Barcelona; el 1018 el comte va fer donació a Sant Serní de Tavèrnoles d'una Espluga prop del castell amb la finalitat d'aixecar una església dedicada a Sant Salvador, encara que sembla que el lloc va tornar a mans dels musulmans.
El 1054 apareix la primera referència sobre Salgar en un document de donació que fa Arnau Mir de Tost a Sant Miquel de Montmagastre. El 1192 apareix documentada l'església. L'any 1263 al lloc s'hi va bastir un petit hospital de Sant Jordi. El 1530 s'edifica el claustre renaixentista i s'instaura el servei de barca des de la cova a l'altre costat del riu Segre. El 1608 es construeix sota la balma. Al segle XVIII es va bastir un pont (actualment desaparegut) que creuava el Segre en aquest punt, és de suposar que el pont no va durar gaire temps, ja que consta que el 1783 hi havia un servei de barca. Amb la desamortització de Mendizábal el 1835 es ven tot el conjunt del santuari que passa a mans privades. Durant la guerra del 1936-39 queda força malmès, amb un estat d'abandonament posterior. El 1972 un grup d'Artesa de Segre procedeix a la seva restauració.
Les cavitats ja són esmentades en obres de caràcter generalista (P. Madoz, 1845-50; C. del Prado, 1864) i posteriorment incloses en els antics catàlegs espeleològics. La primera descripció detallada la fa Josep Maluquer a resultes d'una visita que va fer a la zona l'estiu de 1902.


Toponímia: El nom de Salgar procedeix de l'àrab: al-gâr, que significa cova.

1. Font i Sagué, Norbert. (1897).-”Catàlech Espeleològich de Catalunya (continuació)”. Butlletí Centre Excursionista de Catalunya (33):266-274. CEC. Barcelona.
2. Maluquer, J. (1902).-”Les Coves de Salgà (Ribera del Segre)”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (95):313-323. CEC. Barcelona.
3. Puig i Larraz, G. (1896).-”Cavernas y Simas de España”. Bol. Com. Mapa Geológico de España. (21).
4. Valles, Jordi de (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.2):1-384. ECG/FCE.

• Monestirs de Catalunya (www.monestirs.cat)
• Catalunya medieval (www.catalunyamedieval.es)

• Totes les dades, coordenades i fotografies han estat aportades per l'equip d'Espeleoíndex de la visita realitzada el 6-10-2012.