Avenc de la Sivinota
Històric i important avenc de Garraf amb una vertical de 106 m. i 132 m. de fondària total a Garraf (Gavà).
Una
boca circular de poc més d'1 metre de diàmetre dóna accés a un
magnífic pou, de forma fusoidal i de 106 metres de vertical. En un
extrem de la seva base s'obre un pou estret de 12 metres de fondària,
tot arribant a la cota -118.
A
33 metres per damunt de la base del pou s'obre una àmplia finestra
que dóna accés a un pou lateral de 54,5 metres de profunditat. La
seva base té uns 4 metres d'amplada i es perllonga durant 20 metres
per trobar en el seu extrem un petit pou de 3 metres, al fons del
qual s'assoleix el punt de màxima profunditat.
- Tipo: Avenc
- Municipi: Gavà
- Comarca: Baix Llobregat
- Unitat: Garraf, el
- Recorregut: 202 metres
- Desnivell: 132 metres
- Granunitat: Serralada Litoral
- Litologia: Dolomies
- Bio: Troglocharinus Ferreri Reitt.8 - XII - 1966, 2 exemplars.13 - VII - 1969, 5 exemplars.25 - X - 1981, 5 femelles i 6 mascles.Recollits tots per Oleguer Escolà.
- Última revisió: 2012-11-17 12:43:51
Situació
L'itinerari
clàssic es fa des del Bassot de l'Arbre anant cap a la gran dolina
(la Bassa) i un cop superada es segueix pel vessant dret del Sot de
l'Infern per un corriol que al poc travessa la llera del barranc i
remunta uns 15 metres el vessant esquerre on es troba la boca de la
cavitat.
En
els darrers anys s'ha sovintejat amb un altre itinerari que s'inicia
des de l'ampli camí que des del Campgràs segueix el contorn de
l'abocador i un cop passada la capçalera del fondo de l'Infern (més
avall Sot de l'Infern) cal prendre un corriol a la dreta (senyalitzat
amb pedrons), que passa vora l'avenc de les Dues Boques i abans de
creuar el barranc arriba a la boca de l'avenc.
Història
La primera notícia de la cavitat la
dóna N. Font i Sagué quan el dia 21 de juliol de 1898 sondeja el
pou tot calculant-li una fondària de 90 metres, desistint en la seva
exploració per manca de material.
Vint-i-cinc anys més tard, l'11 de
setembre de 1923, R. Amat i Carreras confiant amb les dades anteriors
inicia la primera exploració, però en arribar al final de l'escala
es troba que aquesta no arriba al fons i, creient veure al fons molt
proper, es despenja per una corda lligada a l'extrem de l'escala i
amb un travesser de fusta al final que per sort per a ell tampoc
arribava a terra, car al poc d'iniciar el descens, les mans fatigades
li rellisquen al llarg de la corda i resta aturat en el travesser a
uns 2 metres del fons. Des d'aquí salta a la base del pou i va
restar “enterrat” en vida durant unes 8 hores fins que els seus
companys van haver d'anar a Begues a cercar més escales. Quan va
sortir estava convençut que ell seria el primer i últim home en
davallar aquell avenc.
La segona exploració no es va dur a
terme fins molts anys més tard, concretament l'abril de 1949, a
càrrec de l'acabat de crear GES del CMB. La tercera exploració
també va ser èpica, el setembre de 1953 membres del GES decideixen
baixar i pujar el pou mitjançant una nova tècnica que els permetia
no haver de transportar més de 100 metres d'escales: Els
exploradors eren despenjats i arriats mitjançant una corda que
passava per una politja “sòlidament” subjectada sobre la boca de
l'avenc. Una segona corda feia el paper de corda de seguretat mercès
a un nus Prusik que la unia per una baga a la cintura de
l'explorador. D'aquesta manera, el qui descendia o pujava havia de
procurar mantenir el nus Prusik fluix perquè anés relliscant tot al
llarg de la corda de seguretat. En cas de ruptura de la corda de
tracció, el nus Prusik quedaria estrangulat sobre la corda de
seguretat i sostindria l'explorador. Tot anà bé, fins que tocà
l'hora d'ascendir En Lluís Muntan. Quan es trobava a mig avenc, amb
més de 50 metres per sota dels peus, s'arrencà la politja de la
corda de tracció. Afortunadament, els sistema de seguretat funcionà
tal com estava previst i, en estrangular-se el nus Prusik, En Muntan
va quedar penjant de la corda de seguretat. (Relat extret de “Avencs
i coves”, Francesc Vicens, 1958).
L'amic
Lluís Muntan ens fa el relat de la seva experiència
amb més detall:
Tot
va anar bé fins que tocà l'hora d'ascendir en Lluís
Muntan. Quan es trobava a mig avenc, amb més de 50
metres per sota dels peus, s'arrencà la instal·lació
caient grosses pedres avall. En Muntan les sentí
passar fregant el seu cos. Afortunadament no el van
tocar i el sistema de seguretat funcionà tal com
estava previst, en estrangular-se el nus Prusik, en
Muntan va quedar penjant de la corda de seguretat
fins que, a dalt, van arranjar la instal·lació. Va
iniciar de nou l'ascensió i als pocs metres tornà
a arrancar-se i pedres avall una altra vegada. I de
nou va sentir el brunzit ben a prop del seu cos. Tota
una experiència, que encara recorda com si fos avui.
La sort va ser que a 20 metres de la boca hi ha un
ressalt que va desviar les pedres. En cas contrari,
segur que l'haurien tocat i l'haurien esclafat, doncs
el pou, com bé sabeu, és completament acampanat.
En una nova visita del GES el març
de 1958, observen que en el fons del pou s'ha obert un nou pou per on
poden baixar 12 metres més.
De nou membres del GES, el maig de
1961, durant una nova exploració i realitzant un espectacular pèndol
a més de 30 metres per damunt la base del pou, poden assolir una
finestra que els porta a un pou lateral (Via Pèndol) on van
poder arribar a la màxima fondària de la cavitat.
Toponímia: Durant més de 80 anys,
des de Font i Sagué, el nom de l'avenc s'havia escrit erròniament
Sibinota, quan sembla més correcte Sivinota, procedent
de sivina, forma dialectal de savina (Juniperus phoenicea).
Topos
Media
Biblio
- Amat i Carreras, R. (1924).- “Sota el massís de Garraf. Campanya de l'any 1923” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 35 (351): 109-136. CEC. Barcelona.
- Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. II. 166 pp. Barcelona.
- Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
- Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.
- Font i Sagué, N. (1899).- “Excursió espeleològica a la Baronia d'Aramprunyà”. Butll. Centre Excursionista de Catalunya (IX) 5-7-8. Barcelona.
- Montoriol, J. (1954).- “La hidrología kárstica del Pla de les Basses y sus relaciones con la de otras zonas del macizo de Garraf (Barcelona)” Speleon. T. V (1-2): 55-104. Universidad de Oviedo.
- Montoriol, J.; Muntan, L. (1961).- “Resultado de nuevas investigaciones sobre el karst del Pla de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona)” Speleon. T.12 (1-2): 35-53. Universidad de Oviedo.
- SIE (1984).- “Sobre les dues majors verticals de Catalunya” EspeleoSie 8279. 5-10. SIE – CE Àliga. Barcelona.