Cova de la Mosquera

Consta de dues boques, una d'elles, la més gran és artificial, ambdues es troben comunicades per una curta i baixa galeria. Des de la boca natural s'inicia una galeria que segueix el riuet aigües amunt, la galeria en alguns punts perd alçada degut a l'abundant sedimentació, provocant la inundació de la galeria, aquesta guanya amplada en ajuntar-se amb la galeria que prové de l'entrada artificial, segueix un tram sense aigua fins una sala on hi conflueix un conducte provinent de l'entrada artificial, 40 metres més endavant retrobem el riu, de poc fondo però que ocupa tota l'amplada de la galeria. La galeria gira 90º produint-se un nou embassament mentre disminueix l'amplada de la galeria. L'aigua torna a circular per una zona impenetrable, però un conducte lateral de petites dimensions permet retrobar el riu per diversos punts, fins arribar a una petita sala d'origen clàstic ocupada per una important quantitat d'aigua. Tornant a la galeria principal, aquesta es bifurca uns 25 metres i es torna a trobar el riu, segueix un tram de volta baixa, passat aquest s'arriba al sector més important de la cova pel que fa al seu volum, fins arribar a un caos de blocs on es trenca la regularitat de la galeria, a la vegada que minva l'alçada del sostre. Més endavant per l'esquerra s'accedeix a una galeria fòssil a un nivell més alt, el qual comunica per diversos punts amb la galeria inferior, tornant-se a retrobar amb aquesta 70 metres més endavant. A partir d'aquí s'arriba al sector final de la cova, caracteritzada per importants processos clàstics que formen un fals pis superior i on per una xemeneia es pot accedir a la part més alta de la cavitat. El desnivell d'aquesta és de 20 metres (+19/-1). Seguint el curs del riu per una minsa galeria arribem a un punt on surt l'aigua per una junta d'estratificació sense possibilitat de continuació.

Venint des de Besalú, quasi arribant a Beuda trobem una carretera a la dreta que es dirigeix a les pedreres, als 240 metres creuem la riera, tot just passar el pont, a la dreta surt un corriol força enfangat que en unes desenes de metres ens porta fins l'entrada de la cova.

L'any 1968, membres del Centre Excursionista Empordanès van explorar parcialment una cavitat que van denominar Mina de Can Trompa i que sens dubte és la mateixa que els membres del GIE - CE Gràcia van explorar i topografiar totalment a principi de l'any 1970, tot denominant-la Cova de la Mosquera i que no va ser publicada fins el 1978. Aquest mateix any, membres de la SIRE - UEC Sants publiquen un complet treball sobre la cavitat, tot aprofitant la topografia del GIE, ampliada amb alçat i seccions. És curiós que, sobre la mateixa topografia, el GIE interpreta que el recorregut és de 900 m. i la SIRE li atorga 717 m.
Durant la campanya del GE Badalona a la zona de l'Alta Garrotxa, l'any 1994 retopografien la cavitat i exploren algunes noves derivacions, fixant el recorregut en 962m.
Cal deixar constància que l'any 1969 es va instal·lar una explotació porcina a l'indret, tot abocant els purins al torrent, els quals s'infiltraren a la cavitat malmetent la cova fins a l'època actual. La gran quantitat de mosques que originava aquest fet, va ser el motiu que va induir els membres del GIE a batejar-la com a Mosquera.

1. Cardona, F. (1989).- Grans cavitats de Catalunya. Primer volum: La Serralada Pirinenca:198 pp. EC. Gràcia. Barcelona.

2. CE Empordanès (1972).- "Estudi de la mina de Can Trompa" I Assemblea d'Estudis sobre el Comtat de Besalú (1968): 305-307. Amics de Besalú. Olot.
3. Llosses, R. i Robert, A. (1978).- "Cova de la Mosquera" Butlletí del Club Excursionista de Gràcia (376): 85-87. Barcelona.
4. Miret, F. I Garcia, M. et al. (1999).- Catàleg espeleològic de l'Alta Garrotxa. Llevant del riu Borró : 108 pp. Grup Espeleològic de Badalona.
5. SIRE - UEC Sants (1978).- "La cueva de la Mosquera (Beuda, Girona)" Boletín de Información SIRE (3-4): 77-95. Barcelona