Coneguda de feia molt de temps pels calderins, especialment els caçadors. Assabentat de la seva existència, en Joan Pallarès-Personat va fer diferents intents per localitzar-la, però no va ser fins el novembre del 1974 que, acompanyats per n'Agustí Vila dels Escoltes de Caldes, van poder fer un primer reconeixement (J. Pallarès, X. Bellés i T. Cuñé) amb finalitats bioespeleològiques principalment. En una nova visita el mes següent, van portar a terme un croquis topogràfic de la cova, tot calculant un recorregut d'uns 70 metres.
No és fins l'any 1999 que membres del Col·lectiu Escunhau (Espeleo Grup de l'Hospitalet i GIEG – Agrupació Excursionista de Granollers) visiten de nou la cavitat i observen la complexitat de la cova, per l'acumulació de blocs que formen diferents pisos i l'existència de dues boques més. Després d'una laboriosa i complicada topografia aconsegueixen fixar el recorregut total en 287 metres.