Cova dels Calaixos de l'ereldo

Cavitat rígidament orientada E-O, formada per una fractura que segueix el cingle exterior. Entrant per la boca Oest trobem la part aèria, seguirem uns 30 metres fins que hem de superar un pas estret, passat el qual trobem a la nostra dreta una estreta galeria que, després de recórrer 28 metres surt a l'exterior per un pas impracticable. 5 metres després del pas estret, una acumulació de blocs ens impedeix la continuació. El més pràctic és tornar enrere i sortir fins a trobar el camí, i, seguint-lo, arribar a l'entrada Est.
Per aquesta entrada, accedim per un carreró entre cingles en part ocupat per blocs que dóna a una saleta. Per un pas estret baix de sostre accedim a l'única galeria de 15 metres de recorregut, de sostre baix al S però que va guanyant alçada cap al N, amb alguna comunicació amb l'exterior pel sostre. Al final queda obstruïda per grans blocs, que es poden remuntar amb certa dificultat per tornar a baixar (caldria una corda) i arribar a la part final descrita anteriorment.
Dels 112 metres de recorregut topografiat, 55 són aeris i 57 subterranis.

En arribar a Vilanova de Prades des de Vallclara (TV-7004) trobarem una rotonda. Seguirem per la dreta per una pista en part encimentada i ben senyalitzada "Camí de Serra de Llena". La pista segueix en direcció NE per rodejar la Punta del Curull i anar carenant en direcció a les antenes i la torre de vigilància contra incendis. 200 metres abans d'arribar a les antenes deixarem el cotxe en una esplanada situada a la nostra esquerra. Aquesta esplanada és travessada pel camí que puja des de Vilanova de Prades. Seguirem en direcció N per un camí marcat amb pintura groga en forma de ferradura. De seguida el camí gira cap a l'O per seguir per sota d'un petit cingle fins a portar-nos a la boca Oest de la cavitat i uns 60 metres més endavant trobarem la boca Est.
La cavitat es troba al límit dels municipis de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) i el Vilosell (les Garrigues), encara que pocs metres dins d'aquest últim.

Coneguda des de temps immemorials.
Segons explica una llegenda, durant les guerres carlines un home s'amagava en aquest lloc i de tant en tant sortia i, des de damunt d'aquestes roques es posava a cridar: "Gent de Vilanova, tinguin fe, que la guerra acabarà ". I des de llavors li van dir l'Home Fe.
Les úniques dades que es disposen són les de l'exploració realitzada per membres del GE Badalona i EC Gràcia en dues jornades del juny i juliol del 2013.
Tot i que es tracta d'una cavitat de recorregut i desnivell modestos, es tracta de la cavitat més gran de la comarca de les Garrigues, molt poc coneguda espeleològicament.