Bora Tuna

Una entrada de 2,5 per 1,5 metres aproximadament a la que segueix una curta galeria i un petit ressalt que permeten l'accés a una àmplia galeria de 33 metres de longitud orientada S-N, amb una secció clarament triangular. A partir d'aquí la galeria canvia lleugerament de direcció amb la paret occidental vertical i la base plana, essent el sostre inclinat qui tanca el triangle. Per la paret occidental es desenvolupa una galeria superior, que té algunes finestres de contacte amb l'abans descrita. D'aquest pis superior encara surt una nova galeria, desenvolupada justament per sobre la inferior, lleugerament inclinada i de poc més de 50 metres de recorregut.

Des de Girona cal anar a trobar la carretera GI-531 que va cap a Sant Gregori i seguir fins al poblet de Llorà (Sant Martí de Llémena). La cova s'obre al NE de la població, per sota de la carena de l'anomenada Serra de Boratuna i un camí que passa per Can Carreres porta fins a la boca de la cavitat.

Coneguda des de temps remots per la gent de la contrada. La primera notícia que tenim coneixement és la provinent de les excavacions arqueològiques portades a terme l'any 1922 per Maties Pallarès. Els treballs arqueològics van seguir puntualment per diferents autors al llarg dels anys, trobant-se restes de l'eneolític. La cavitat havia estat feta servir com habitació, encara que per un nombre reduït d'habitants, i també s'han trobat restes com a cova sepulcral.
Espeleològicament poques notícies tenim fins a una primera visita de la SIE-CEA l'any 1971. En els darrers anys s'ha fet molt popular entre gent de la comarca i voltants, cosa que ha fet degradar notablement el seu aspecte, especialment pels graffitis.
La primera topografia de la cavitat és la realitzada per membres de la SIE – CEA l'any 1973, on van estimar un recorregut de 235 metres. Més recentment, el març del 2011, membres del GE de Badalona fan un nou aixecament que, de manera molt meticulosa, li calculen un recorregut total de 403 metres.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.

2. Martín, R. (1960-61).- “Observaciones y resultado de un corte estratigráfico de la Bora Tuna (Llorà)” Ampurias (XXII-XXIII): 282-288. Barcelona

3. Pallarès, M.; Pericot, L (1921-26).- “La cova de Bora Tuna de Llorà” Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans: 62-64. Barcelona

• Coordenades, fotografies, topografia i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del dia 14 desembre del 2011)